Bon dia,
Avui Recull Comentat del Procés d’Independència d’Urgència. Per això us fem arribar el darrer editorial del Vicent Partal al Vilaweb, acabat del sortir del forn, ràpid i certer!
I deixeu-me afegir el meu anàlisi.
Aquesta operació és conseqüència DIRECTE de tot el Moviment Independentista i concretament del resultat de les darreres eleccions europees, en especial a Catalunya. Ja fa dies que les tertúlies de Madrid no valoren la importància del canvi històric, on ERC i CiU han estat els partits clarament predominants entre la població catalana per primer cop des de l’any 1936! Jo crec que han obviat la importància volgudament, ja que mentrestant el CNI ha estat aquests 8 dies pensant l’estratègia de resposta, i avui per fi es posa en marxa la Gran Maniobra CONTRA Catalunya, tinguem’ho clar!
Us deixo aquí els mapes electorals resultants de les europees per recordar-nos tots plegats de la importància històrica del canvi, que a l’Estat no li ha passat desapercebut per molt que callin i volguin despistar:
Amb aquesta operació, on el més important és el perquè i no pas el què, es cerca parar el Moviment Independentista a Catalunya, com? Doncs, entre d’altres coses, fent el següent:
1. Crear una nova il·lusió d’una nova Espanya, renovant la imatge malmesa de la monarquia amb un monarca jove i amb energia renovada, i així captar l’atenció dels partidaris de la 3a via.
2. Desplaçar del debat públic i l’agenda oficial tot el Procés sobiranista.
3.Començar a fer brindis al sol i promeses de respecte a la singularitat catalana per veure de frenar al màxim el resultat de la consulta del 9N.
4. Dividir el moviment sobiranista.
Etc.. etc.., podeu anar afegint les vostres conclusions a les conseqüències d’aquesta maniobra històrica, com ve diu en Partal. No us deixeu enganyar, la Història d’Espanya i dels borbons es tossuda en contra del Països Catalans. Penseu que pujarà al tro en Felip VI de Borbó, que ve després del Felip V, el primer del borbons en el Regne d’Espanya, d’infaust record per tots els catalans i catalanes.
Però que no es confiïn, ara hem de ser més forts que mai i accelerar el procés, posar el turbo, com diu una companya dels GOAL, i que vigilin que també part de la societat espanyola pot reaccionar, tot i què fins a un límit, ja que hem de comptar només amb les nostres pròpies forces. És l’hora que els Bardem i companyia demanin consulta, encara que sigui per la qüestió de la continuïtat de la monarquia, ja que indirectament també ens beneficiarà.
No ho oblidem, però, que la República més propera és la República Catalana Lliure!
Ara és l’hora segadors! Ara és l’hora d’estar alerta! Per quan vingui un altra JUNY esmolem ben be les eines! I quan convé (9N) seguem cadenes!
Salut i Independència ARA
Sergi Alcon i Gibert
Vicent Partal
02.06.2014
La ‘gran maniobra’ en marxa
Durant quatre anys l’estat espanyol ha perdut el temps pel que fa a la qüestió catalana. Especialment Mariano Rajoy el president del govern espanyol ha mantingut una actitud de negació de la realitat clarament contrària als interessos del seu país i que ha estat una de les causes profundes de la situació actual. En aquest moment l’estat sap que el 9 de novembre hi haurà el referèndum, que el Sí Sí guanyarà i, el que és pitjor per a ells, sap que la comunitat internacional ho acceptarà i acceptarà el nou estat sorgit del procés.
Per intentar aturar això, doncs, ja no valen reformes petites o pactes circumstancial. La Història, amb majúscules, només es pot combatre amb Història, amb majúscules, i això és que Espanya intenta amb ‘la gran operació’. Després de les eleccions europees i a la vista dels resultats tothom sabia que en passaria una de grossa. La tenim ací.
He de cridar l’atenció sobre un article que vam publicar fa dies en el qual el jutge Santiago Vidal explicava la seua visita al Consell General del Poder Judicial, arran la redacció de la constitució catalana. Vidal explicava que, de manera insistent, li demanaven si Catalunya acceptaria tenir el mateix monarca que Espanya. I evidentment no pensaven en Juan Carlos.
I cride l’atenció també sobre la declaració dissabte de Mariano Rajoy, quan per primer vegada s’oferia a discutir una reforma federal de la constitució per resoldre el cas català. Juan Carlos ho justificarà tot plegat amb arguments personals però no pot explicar què ha canviat personalment les darreres setmanes perquè no ha canviat res -per la qual cosa presentarà la decisió com a molt meditada i de fa temps. Perquè el que ha canviat és la situació en la qual es troba Catalunya.
La ‘gran operació’ s’ha posat en marxa. Ara coronaran Felipe de Borbó que ràpidament farà gestos cap a Catalunya i propostes. Gestos i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE, en la línia d’evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic i excepcional per al Principat.
De nou, i com ha passat sempre, depèn només de nosaltres. No cal perdre els nervis ni preocupar-nos. L’abdicació de Juan Carlos és un símptoma més de fins on hem arribat ja. I la demostració que podem moure qualsevol muntanya, si ho volem fer. En tot cas ara veurem el gest en què es tradueix respecte a la unitat del moviment independentista. Si hi ha una part, la més procliu a escoltar la tercera via, que se’n despenja o que accepta una fòrmula tipus ‘dos estat un rei’. Però de tot això ja tindrem temps per a parlar.
