[youtube]http://youtu.be/u49-_RIGySg[/youtube]
http://www.esteladahumana.cat/
2. La segona, és el recolzament implícit (no ho pot fer d’altra manera) del President Croat, Ivo Josipovic, com a nou membre de la Unió Europea, on ens recorda la potència marítima que els Països Catalans van representar durant molts segles, i on, com deia el cronista reial de l’època, «fins i tot els peixos dels mediterrani lluïen les quatre barres». No us perdeu el vídeo!
El president de Croàcia adreça un missatge als catalans i en remarca els llaços històrics
Ivo Josipovic el va enregistrar arran de l’entrada del seu país a la UE
El president de Croàcia, Ivo Josipovic, va saludar els catalans en ocasió de la recent entrada del seu país a la UE. Va enregistrar un missatge en vídeo adreçat específicament a Catalunya, en què va destacar els vincles comercials i diplomàtics històrics entre croats i catalans.
Josipovic hi diu: ‘Avui som més a prop de tots els països i nacions amb qui ara compartim aquesta Unió. Les relacions de Croàcia amb Espanya, i en especial amb Catalunya i la resta de la costa mediterrània, vénen de molt lluny, històricament. En particular, es van desenvolupar amb la costa de Croàcia, especialment amb Dubrovnik. L’any 1341 ja s’esmenten contactes de comerciants de Barcelona i València amb comerciants de Dubrovnik que van associar-se en una cambra per establir relacions comercials amb el regne d’Hongria.’
I va afegir: ‘El primer consolat de Dubrovnik a Barcelona ja s’esmenta al segle XV i al segle XVI es disposa de documentació de lloc on és situat. Al segle XVIII el consolat de Barcelona adquireix al rang de consolat general. En aquell temps, era un fet molt excepcional per a la diplomàcia de Dubrovnik.’
3. La tercera, és el recolzament al Procés, aquest cop explícit, d’en Pere Ballart, Director General a Brasil de la multinacional sabadellenca «Fluidra». Aquesta declaració, no us perdeu el vídeo tampoc, ha caigut molt malament entre la diplomàcia espanyola a Brasil, i ha fet que l’ambaixador espanyol parles de la Regió Catalana amb més èmfasi que habitualment, fet que ha provocat que el President Mas li esmenés la plana públicament, advertint-lo que Catalunya és més que una regió, és un País, una Nació d’Europa.
«Conseguiremos un estado propio», diu el cap de la multinacional Fluidra
El director general de l’empresa sabadellenca reivindica al Brasil i en castellà la independència de la nació catalana
Q.S./Redacció | Actualitzat el 08/07/2013 a les 18:02h
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=NFNDN0tQ9Qc
Pere Gallart, el director general Fluidra, va aprofitar la visita que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer a la planta que la multinacional sabadellenca té al Brasil, per reivindicar la independència. En un discurs en castellà davant les autoritats del país va pronunciar una reflexió clara: ““Nuestro pueblo tiene el máximo reconocimiento, y con esfuerzo también lidera nuestro camino hacia una mejor nación catalana, queremos un Estado propio para Cataluña, y algún día lo conseguiremos”. Una contundència que no ha agradat gens ni mica ni a les autoritats diplomàtiques espanyoles ni als mitjans de la capital espanyola que han posat el crit al cel.
4. La quarta, és de jutjat de guàrdia! De com volen anar realitzant aquesta política recentralitzadora i involucionista per a fer desaparèixer la vitalitat i el fet diferencial de la Nació Catalana també mitjançant les ONG’s catalanes, ja que el 25% de tots els diners que es recullen, via Declaració de la Renda, per les ONG’s venen de les butxaques dels catalans! I ara si l’associació no és d’abast estatal no rebrà ajudes! No ens volen, ni la nostra solidaritat mundial, ni la nostra llengua, ni res de res, el preu de quedar-nos a Espanya és mil vegades pitjor que l’aventura de marxar cap a Itaca!
Nou intent recentralitzador del 0,7% per a les ONG Mato vol recuperar el projecte de repartir els fons socials de la declaració de la renda només a les entitats d’abast estatal
Catalunya, indignada perquè centenars d’entitats perdrien l’ajut 05/07/13 02:00 Un altre capítol en l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat; en aquest cas, en el repartiment dels fons provinents del 0,7% de la declaració de renda destinats a despesa social. De fet, és un capítol repetit, perquè cada any l’Estat intenta repartir els fons del 0,7% només entre les entitats d’abast estatal, condició que deixaria sense ajut social centenars d’ONG de Catalunya.
La reunió de consellers de Benestar Social i Família d’ahir va servir per tornar a posar sobre la taula la proposta, malgrat que diverses sentències del Tribunal Constitucional (TC) avalen que el repartiment es faci entre totes les entitats presents en un territori, encara que només siguin presents a Catalunya.
La convocatòria dels ajuts corresponents als ingressos de la renda del 2012 preveu aquest repartiment novament desigual. La diferència entre els diners que els catalans destinen a fins socials i el que reben les entitats catalanes és de 20 milions anuals.
Catalunya aporta el 25% de la recaptació estatal per IRPF, però en canvi només en rep el 14%. La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ja va avançar ahir que tornarà a convocar les entitats catalanes, a través de la Taula del Tercer Sector, per fer un “front comú” contra la proposta de repartiment, i contra el fet que s’exclogui les comunitats autònomes de la gestió d’aquests fons. “La solidaritat forçada i continuada en el temps amb altres territoris de l’Estat debilita la cohesió social a Catalunya”. Només les grans entitats –tipus Càritas o Creu Roja– podrien acreditar el seu caràcter estatal. La resta de les federacions d’ONG quedarien fora del repartiment dels fons socials, malgrat la seva gran tradició solidària.
L’ofensiva abasta també l’àmbit de la llei de la dependència. L’Estat pretén ampliar la documentació necessària per concedir els ajuts que les autonomies traspassen als beneficiaris. L’ampliació de la documentació necessària per acreditar la demanda d’ajuts vulnera les competències de les autonomies, segons Munté.
Els beneficiaris no notarien el canvi, però sí les autonomies, que fins ara eren les úniques encarregades de validar les demandes d’ajut. El ministeri pretén que sigui ara una autorització doble, per part de la Generalitat i també de l’Estat, malgrat que és l’administració catalana la que aporta la majoria dels fons d’ajut a la dependència.
LA FRASE És lamentable que cada any no hi hagi un retorn d’una part dels fons social que aporten els catalans Neus Munté consellera de benestar i família
LA XIFRA 20 milions és el dèficit català anual entre el que s’aporta a fons socials en l’IRPF i el que es rep.
5. I finalment, la cinquena pinzellada, ressaltar la creació de l’anomenat Fòrum Cívic dins del PSC, on el sector catalanista s’ajunta per a defensar les seves teories, i un dels seus membres serà en Jordi Martí, cap del PSC a Barcelona, que ja ha deixat clar que la Declaració de Granada del PSOE és paper mullat, ja que sense reconèixer a Catalunya com a Nació i a Espanya com a Estat plurinacional, ni el Principi d’Ordinalitat econòmica entres CCAA obligat per llei en una reforma de la Constitució, o sense reconèixer el Dret a Decidir dels catalans, l’encaix de Catalunya a Espanya és impossible i els deixa a ells fora de pla. Quanta raó!, ara falta que tots aquest catalanistes del PSC concretin quelcom per una vegada a la vida!
Contundent avís de Jordi Martí (PSC) als socialistes pel model federal que proposen
‘No veig possible l’encaix amb un estat que impedeixi als catalans decidir el seu futur’, diu el dirigent del PSC a Barcelona
Una de les veus més crítiques des de dins del PSC amb la proposta de model federal que la direcció del partit ha acordat amb el PSOE ha arribat avui mateix de la mà del màxim representant dels socialistes a Barcelona. El president del grup municipal socialista a l’ajuntament, Jordi Martí Grau, ha escrit un article en el seu bloc en què considera la proposta ‘una versió actualitzada del cafè per a tothom, unes dècades més tard, afegint líquid a totes les tasses’. I avisa el PSOE que Catalunya no podrà encaixar en una Espanya que no reconegui el dret dels catalans a decidir el seu futur polític.
El document aprovat aquest cap de setmana passat a Granada, i que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha aplaudit, no reconeix Catalunya com a nació ni el dret de decidir dels catalans. Martí fa aquest clar resum de les mancances del text: ‘El document aprovat aquest cap de setmana reconeix els drets històrics de Catalunya però, en canvi, no s’atreveix a definir-la com a nació; proposa el senat com a cambra de representació territorial, però defuig la bilateralitat entre Catalunya i Espanya; planteja tímidament el principi d’ordinalitat , però sense establir-ne obligatorietat constitucional; avança en la descentralització de la justícia, però no recull el dret de decidir dels catalans. En definitiva, vol donar continuïtat a l’estat de les autonomies.’
Dit això, Martí diu que és impossible que Catalunya renunciï a la voluntat, expressada per una àmplia majoria de la societat, de voler decidir el seu futur. ‘Una nació es configura per processos històrics i culturals, però només es manté si persisteix un sentir majoritari, una consciència de comunitat. Catalunya és això, digui el que digui la constitució i els seus tribunals, digui el que digui la monarquia i els governs, diguin el que diguin presidents i ministres d’educació’, escriu Martí.
I avisa el PSOE: ‘Avui no n’hi ha prou amb la resposta d’ahir. Sincerament, no veig possible un encaix amb un estat que no reconegui Catalunya com a nació i que impedeixi als catalans de decidir lliurement el seu futur. Acceptar-ho, reconèixer-ho, carregaria de raons tots aquells que continuem preferint la convivència a la independència. No reconèixer-ho, ens deixa, com deia la setmana passada, fora de pla.’
Salut i Canvi
P.D.: Aprofito aquest Recull per a fer una fe d’errades del passat capítol, el 299*, ja que allà poso en boca del provocador de l’incident de la nit de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell la paraula «Cultura» què, segons esmena de l’Olga Hiraldo, també present als incidents, mai va pronunciar (i realment és lògic, son vocables poc usats en persones d’aquest tarannà i origen). Les paraules utilitzades, al voltant del tema que jo vaig voler definir erròniament com «Cultura» eren:
«Hemos venido aquí a escuchar canciones y divertirnos, no ha hacer política!!!!» «Estoy hasta los cojones!!!» «mamarrachos!!!».
Expressions, d’altra banda, més en la línia habitual d’aquests personatges que mai tenen arguments de veritat.
Sergi Alcon i Gibert
* L’entrada 299 ja està esmenada, seguint aquesta correcció.
