Jornada X del setge. Dijous. En absència del lloctinent general, els membres del nou govern de la Diputació del General, els gramalles de carmesí, han fet visita per presentar-se oficialment al primer representant del rei que queda a la ciutat, el portantveus de governador general en vice-règia, don Pere de Torrelles i de Sentmenat. Mentre els nostres alts ministres es reuneixen, els voluntaris continuen inquietant sense treva l’enemic, avançant parapetats en les construccions i rere qualsevol arbust o planta que els permeti passar desapercebuts en l’avanç, fins a arribar ben a prop de totes les seves casernes de setge. En una d’aquestes accions d’escaramussa ha mort l’estimat Manuel de Boixadors, capità del Regiment de la Generalitat. Durant tot el dia el nostre comandant Villarroel ha rebut notícies d’escaramusses i hem vist als portals entrar els soldats de l’exterior, ferits i bruts. Alguns voluntaris a cavall han matat 30 soldats enemics al lloc d’Horta i sembla que alguns pagesos fugits de Sarrià i altres maltractats que han abandonat les seves cases han atacat a la riera de Rubí una partida de 58 cavalls, prenent-ne 39 i fent 8 presoners. També han entrat a la ciutat alguns desertors de l’enemic. Fora ciutat la situació també és compromesa. El general borbònic comte de Fiennes, amb quatre mil homes, ha atacat a Maçanes el coronel Ermengol Amill: després de quatre hores de combat, els filipistes s’han retirat. Els del coronel han ferit i matat molts, entre altres, el comandant dels fusellers enemics. Diuen que avui han incendiat la vila de Sallent. Violència generalitzada, guerra a mort.
Les Rambles
Font: http://www.diaridesetge.cat
Continuen les petites escaramusses de Voluntaris. El 3 d’agost del 1713 un escamot de voluntaris armats de la zona d’Horta ataquen les forces borbòniques que assetgen la ciutat de Barcelona. Durant els combats, els catalans maten 30 soldats enemics i els capturen uns 25 cavalls.
Coronel Ermengol Amill. L’albada del 3 d’agost de 1713 el general borbònic Fiennes, que es trobava a Maçanet de Vidreres amb 4.000 homes, va intentar sorprendre el Regiment de fusellers del coronel Amill que es trobava a Massanes; després de 4 hores de combats fou mort el comandant dels fusellers botiflers i les tropes borbòniques es retiraren novament a Maçanet.
Els fusellers de muntanya, també anomenats miquelets, eren tropes d’infanteria lleugera, soldats professionals organitzats en regiments: Sant Àngel Custodi (Moliner i Rau9, Sant Ramon de Penyafort (Amill), Sant Vicenç Ferrer, Vilar i _Ferrer, Segimon Torres, i Martirià Massegur; i, també organitzats en nombroses companyies soltes. Armats amb dues pistoles i una escopeta catalana, lleugera i precisa amb el pany miquelet (artefacte dissenyat a Catalunya que permetia l’automatització per disparar amb armes de foc), estaven especialitzats en ràpides marxes per la muntanya i emboscades. A Catalunya es manufacturaven excel·lents armes de foc, habitualment amb aquest tipus de pany. Les pistoles d’infanteria solien fer un pam de llargada, a diferència de les de cavalleria que en doblaven el llarg.
Escopeta catalana amb pany miquelet
Ermengol Amill fou Coronel del Regiment de Fusellers de Muntanya de l’Exèrcit de Catalunya. El peu del regiment era de 8 companyies de 60 homes, sumant uns efectius teòrics de 500 homes.
Totes les referències es fan ressò de la seva valentia, coratge i capacitat d’organització i lideratge. Signava amb el nom començant per A (Armengol), com es feia sovint en aquella època per la manca de normativa que tenia la nostra llengua al segle XVIII.
Ermengol Amill. Font: Lliures o Morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat (Columna, 2012).
Ermengol Amill i Moliner va néixer al Pallars Sobirà, al poble de Bonestarre, parròquia de Sant Romà d’Anàs, el 1665, en el si d’una família benestant, de la casa Amill o Mill (encara existent). Va estudiar a Tarragona i abandona la seva vida de mestre a l’Empordà per a entrar a l’exèrcit i lluitar per defensar a ultrança la nació catalana abandonada a la seva dissort. Així, després de l’aixecament austriacista esdevingué el Coronel d’un regiment de fusellers de muntanya voluntaris (o miquelets), batejat després com a Regiment de Fusellers Voluntaris Sant Ramon de Penyafort.Fou un dels principals caps militars del Front Exterior. Va lluitar a les comarques del Maresme, Osona, Moianès, Lluçanès, els dos Vallès, el Llobregat, el Bages, i al setge de Barcelona, on va arribar travessant el cordó de setge borbònic. Prosseguí la guerra per la Llibertat de la Pàtria, fins al final.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Lliures o Morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat (Columna); http://www.11setembre1714.org; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…, de M Bruguera; Narraciones Históricas, de Francesc Castellví; 1714 el setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernàndez Cardona.
