Jornada LXXI del setge. Dimarts. Tranquil·litat al front. La suspensió d’activitats i la manca d’esma dels nostres enemics donen tot el temps del món a la vetlla dels nostres generals, aplicats a l’augment de les fortificacions i el perfeccionament de les defenses de la Ciutat, massa antigues i atrotinades pels vells setges. Sort en tenim de la covardia dels borbònics, que ens ha donat temps per preparar-nos més bé per a la defensa a ultrança. Des de la plaça i el Castell de Montjuïc hem disparat l’enemic quan feia canvi d’algunes de les guàrdies. Avui han arribat fins a 23 desertors del camp borbònic. Els nostres armadors de mar han capturat un altre llondro. Se’n parla amb esperança a la Ciutat del fet que el vicari general don Josep Rifós va fer publicar ahir el jubileu atorgat pel papa Climent XI a tots aquells que visitessin les set esglésies assenyalades a l’efecte, per exaltació de la fe catòlica i pau entre els prínceps cristians. Ell mateix ha estat el primer qui, portant el sant Crist i amb tots els eclesiàstics seculars de la ciutat, n’ha fet la visita a les set esglésies.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Els 23 desertors borbònics, dos dels quals eren de cavalleria, van cobrar el promès amb puntualitat, des d’ençà que es va establir aquest pagament, ha augmentat el nombre d’enemics que fugint del camp borbònic arriben a la plaça com a desertors.
Han capturat altre llondro que, igual que el del dia 2, duia una quantitat de 30.000 lliures i alguns mercants que anaven al camp enemic des de Tortosa.
El setge no només era per terra sinó que també marítim, no obstant, Barcelona disposava de bons navegants i sovint arribaven amb queviures a la plaça i capturaven naus enemigues.
Muralles. Barcelona, era una important ciutat mediterrània que, des del seu origen, havia estat limitada per unes muralles. A principis del segle XVIII, hi havia un recinte principal construït bàsicament durant el regnat de Jaume I, limitat per les Rambles i els barris de la Ribera i Sant Pere. Aquest perímetre va ser ampliat per Pere III el Cerimoniós, que va fer construir un nou cinyell de muralles direcció Montjuic, que va definir el Raval, encara poc poblat i amb els seus espais ocupats majoritàriament per horts.
A final del segle XV, però, aquestes muralles van patir una transformació important ja que l’artilleria cada vegada era més eficaç i destruïa tota mena de murs i fortificacions. Es va construir baluards, unes fortificacions sovint pentagonals que permetien allotjar canons i morters per a defensar la muralla de la plaça, ja que des d’aquí, l’artilleria arribava a la muralla i als baluards veïns. A partir de 1544, moltes torres medievals de la muralla es van escapçar ja que estaven massa exposades a l’artilleria atacant, i les pedres es van emprar per reforçar els murs i ampliar el gruix de les muralles fins al punt de poder ubicar-hi canons i morters per a una millor defensa. També es van enderrocar els merlets i es van excavar amplis fossats i glacis per a una protecció més eficaç. La Barcelona assetjada, comptava també amb el reducte exterior de Santa Eulàlia, lligat al baluard de Llevant.
Monestir de Sant Pere de les Puel·les, en primer terme, amb Santa Maria del Mar i el Convent de Santa Clara al fons, amb els baluards de Sant Pere (davant), Portal Nou (esquerra) i de Santa Clara (fons).
Els borbònics van analitzar les muralles arribant a la conclusió que el punt més vulnerable per a ésser atacada era la part de muralla que s’estenia entre els baluards de Portal Nou i Santa Clara, i així va ésser.
Rere un parell de mesos de setge i els continus bombardejos de l’enemic, els catalans aprofitaven dies més calmats, com el d’avui, per a refer els danys que havien patit les muralles davant els atacs de l’artilleria enemiga, i ho feien amb una velocitat i eficàcia sorprenent.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; 1714 Setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernández Cardona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…de M Bruguera.
