Jornada LXXV del setge. Dissabte. La plaça ha disparat contra els moviments dels borbònics entre els seus cordons de setge; especialment, des de Montjuïc a la part de Safont, on els nostres fusellers han disparat contra el fortí enemic. Diuen que encara avui han entrat per Montjuïc alguns homes més dels ignominiosament abandonats pel diputat militar a Alella; els comandaven ardits els capitans del Regiment de la Fe Miquel de Montserrat i Bonaventura de Peguera, guiats dels voluntaris Sagarra i el Penjadet. Han entrat 40 cavalls i alguns soldats desmuntats i fusellers, trencant l’enemic a la part del Port. Sembla que han mort uns 13 o 14 dels nostres. Avui encara han arribat a la plaça 12 desertors d’infanteria i dos de cavalleria, amb els seus cavalls i armes. La Vint-i-quatrena de Guerra ha decidit que, davant l’excessiva despesa de cera que es fa quotidianament, a fi d’il·luminar de dia i de nit l’estendard de Santa Eulàlia gloriosa, que ja fa setanta-set dies que el van posar al gran finestral de la Casa de la Ciutat, que s’admetin propostes per reduir les despeses. Els dies de setge passen i les nostres mancances són cada dia més grans.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat
Una part del destacament de l’Expedició del Diputat Militar a Alella va entrar a Barcelona trencant el cordó borbònic per la part del Port en dues partides; entraren els Capitans de cavalleria del Regiment de cavalleria «La Fe» Bonaventura de Peguera i d’Alegre, Francesc Baixeres, Macià Miravet i Miquel Montserrat i de Sabater; i, també entraren alguns oficials, i el Capità de Voluntaris Miguel Faustino, el Capità Adjuntori Segarra i el Capità Josep Marco «el Penjadet», més alguns soldats desmuntats i fusellers. Entre les dues partides totalitzaven uns 103 cavalls, una de 56 i una altra de 47.
«Deliberación de la Junta de guerra respecto á la conducta del Diputado militar
Excm. y Fid. Sr.
En atenció del contingut en lo billet del Excm. Sr. General en xeffe (copia del cual se remet a V. E. Fid.) fou precís al Consistori per guanyar los instants que mereixia la expedició de semblant negoci acosellarse promptament per lo que recorregué a la gran censura del Excm. Sr. don Joseph de Galzerán de Pinós i de Rocaberti, y Srs. Don Cárlos de Fivaller y Torras y D. Buenaventura de Vidal, tots individuos de aqueixa Excma. Fi. Junta y inseguint lo concell de dits señors, passà lo Consistori per medi d’un consistorial á noticiar al Deputat militar, nos mogués de casa fins a nou orde y a párticiparo en continent á dit Sr. General en escrits per lo sindich qual podran aquells informar á V. E. Fid. tot lo que espera lo Consistori, mereix era la deguda aprobació de V. E. Fid.»
El Penjadet. Josep Marco (Xàtiva o Algemesí, segle XVII-? segle XVIII), conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austriacista, i líder popular maulet que va defensar les llibertats del nostre país contra l’ocupació borbònica durant la Guerra de Successió.
Josep Marco va iniciar les seves activitats guerrilleres el 1706, col·laborant de forma activa en l’alliberament de Xàtiva. L’any següent comandà les companyies de voluntaris valencians i miquelets catalans que assumiren la responsabilitat de la defensa de la ciutat enfront l’ofensiva dels exèrcits borbònics. Degut als terribles combats ocorreguts a la vila i a la cruesa de la batalla, les tropes de Marco es replegaren al castell, amb els efectius que encara els restaven. La defensa d’aquesta fortalesa fou clau perquè els darrers resistents del País Valencià poguessin incorporar-se a la defensa del Principat, on prosseguirien la seva lluita.
Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet”
Font: Dibuix d’en Riart al llibre Els exèrcits de Catalunya 1713-1714.
Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també sembla clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en portà una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell, continuant la lluita al Principat de Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com «Companyia Josep Marco». El 1713 surt amb la seva cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el diputat militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició d’Antoni Francesc de Berenguer i de Novell a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; 1714 El setge de Barcelona (Ed. Angle); Narraciones históricas, de Francesc de Castellví; Els exèrcits de Catalunya 1713-1714; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica….de M Bruguera.
