Jornada LXXXXVIII del setge. Dilluns. Avui han detingut al mas Colom, a la rodalia de Manlleu, el bon patrici Bac de Roda. Diuen que l’han pres per la confidència d’un traïdor, un tal Riera, de Vallfogona, i que el mataran a Vic d’aquí pocs dies. Déu els perdoni i doni per sempre glòria al nostre comandant vigatà. La plaça ha celebrat avui la benedicció de les banderes del regiment d’infanteria alemanya que milita sota la protecció del gloriós màrtir Sant Narcís. Han celebrat missa a la capella del sant a la Seu. Tots els comandaments han prestat després jurament i després de llegir l’auditor del regiment les ordenances militars ho ha fet tota la tropa sota les seves banderes; han jurat no abandonar-les fins a la darrera gota de sang, en defensa de la majestat de l’emperador i del fidelíssim Principat de Catalunya, posant tots tres dits en alt en nom de la Santíssima Trinitat i en testimoni del seu jurament. Acabada la cerimònia i posats en forma de batalla, han fet tres descàrregues tancades i han desfilat pels carrers, passant davant la Casa de la Ciutat, la del comandant general en cap don Antoni de Villarroel i la de la Diputació del General.
Baluard de Sant Antoni
Font: http://www.diaridesetge.cat
Arriben a Barcelona a 13 desertors borbònics. Tranquil·litat en ambdós bàndols a excepció d’alguns dispars de fusellers aïllats i algun dispar d’un parell de canons que l’enemic va posar per defensar el seu quarter de Mas Guinardó.
Bac de Roda. Francesc Macià i Ambert «Bach de Roda» és traït i detingut a Manlleu.
Francesc Macià i Ambert era un petit noble de la pagesia propietària de Roda. Havia nascut el 28 de maig de 1658 i era fill d’Onofre Macià i d’Escolàstica Ambert; el seu pare era un modest traginer que havia progressat i havia comprat el Mas Colom. Francesc Macià es casà ben jove, als 16 anys, amb Marianna Bach, pubilla del Mas Bac situat a les Masies de Roda (la Masia el Bac és una de les cases pairals més antigues d’Osona, documentada des de finals del segle XIII). Hi va viure Francesc Macià i Ambert, després de casar-se amb la pubilla del mas, adoptà el cognom d’aquesta i passà a ser conegut amb el nom d’en Bac de Roda. Com molts joves de la pagesia benestant de l’època ingressà en la carrera militar. En Bac de Roda, que tenia temperament idealista i agosarat, va esdevenir un destacat militar català durant la Guerra dels 9 anys i durant la Guerra de Successió, on va ser un dels austriacistes que va lluitar contra Felip V .
Durant la «Guerra dels 9 anys» (1688-1697) contra la invasió francesa Bac de Roda establí estretes relacions amb el Príncep Georg von Hessen-Darmstadt, militar alemany enviat a Catalunya per la Casa d’Àustria com a reforç per lluitar contra la invasió francesa. El 1698 el Príncep alemany fou nomenat Lloctinent de Catalunya però amb l’adveniment de la Casa de Borbó a la Corona d’Espanya fou expulsat de Catalunya acusat de ser un agent al servei de la Casa d’Àustria. Amb l’inici de la Guerra per la Successió als camp de batalla d’Europa el 1701, es començaren a bastir complots per a derrocar a Felip V des de l’interior de Catalunya.
El Coronel Bac de Roda tenia llaços familiars amb en Josep Mas de Roda, qui al seu torn formava part de la colla d’En Carles de Regàs. Quan aquest darrer tingué problemes amb els habitants de Manlleu a causa d’uns molins, esclatà un conflicte d’interessos locals que esdevingué en polític en ser acusats els homes de la colla d’En Carles de Regàs de ser partidaris de la Casa d’Àustria i desafectes al nou rei Felip V. Paral·lelament el 1704 la flota anglo-holandesa intentà capturar Barcelona amb la conxorxa d’un reduït grup austriacista dins de la ciutat. El complot fou descobert i avortat, i la flota anglo-holandesa abandonà Barcelona. Però en un clima de creixent tensió política, el Lloctinent (Virrei) borbònic de Barcelona Francisco de Velasco ordenà la detenció de diversos prohoms considerats desafectes a Felip V; entre aquests hi figuraven els homes de la colla d’En Carles de Regàs, coneguts amb el nom de Vigatans per ser de la Vegueria de Vic. Davant la seva delicada situació política i personal, demanaren auxili al Príncep Georg von Hessen-Darmstadt, qui els prometé que la flota anglo-holandesa tornaria a desembarcar a Barcelona l’estiu del 1705, portant aquesta vegada gran quantitat d’armes i soldats, així com al pretendent de la Casa d’Àustria a la Corona d’Espanya, el futur rei Carles III. El 3 de maig de 1705 els Vigatans iniciaren l’Aixecament Militar Austriacista a la Vegueria de Vic i el 17 de maig d’aquell mateix any, lliuraren poders (Pacte dels Vigatans) per tal de signar formalment un tractat d’aliança militar entre Catalunya i el Regne d’Anglaterra (Tractat de Gènova). Les tropes de miquelets vigatans col·laboraren en la Presa austriacista de Barcelona, la guarnició borbònica de la qual acabà capitulant el 9 d’octubre de 1705.
Pacte dels Vigatans. El document original en castellà del Pacte segellat entre els dirigents vigatans pel qual entregaven poders i comissió en les persones d’Antoni de Peguera i d’Aimeric i de Domènec Perera per tal de signar un Tractat d’Aliança amb Anglaterra, conegut com el Pacte dels Vigatans fou recollit per Francesc de Castellví:
«NºIV Poder y Facultad para Tratar y Convenir, en nombre de los Catalanes, con el Ille Mitford Crow, Enviado Extraordinario de la Reyna de Inglaterra, en Genova.
Nosotros los abaxo escritos, damos, y otorgamos amplio Poder y Facultad al Noble D. Antonio Peguéra y de Aimeríc, y al Dr. en ambos Derechos Domingo Peréra, paraque en nuestro nombre firmen, prometan, y asseguren, baxo nuestra Palabra de Honor, con obligacion de nuestras Personas y Bienes, los TRATADOS, ó TRATADO, que segun sus Poderes, el Ille Sr. Mitford Crow, Enviado de la Magd de la Reyna de Inglaterra en Genova tenga Poder y Facultad para firmar, prometer, y assegurar : por los motivos, causas, y razones, que segun nuestro consentimiento y beneplacito diran los dichos Sres de palabra : paraque se les dé entera fé y credito, á los dos juntos, ó a uno solo, que se hallare en Genova, ó en otro qualquier Lugar donde se hallare el dicho Ille Sr. Mitford Crow, ó otro qualquier Ministro de la Magd, de la Reyna de Inglaterra : Lo que firmamos y prometemos de buena fe; estando para este efecto juntos; En la Parrochia de Sta Eulalia, del Obispado y Veguerio de la Ciudad de Vique; a 17 de Mayo, de 1705.
1. Carlos de Ragás y Cavalleria
2. Jayme Puig de Perafita
3. Antonio Puig y Sorribas
4. Francisco Puig y Sorribas
5. Dr. Joseph-Antonio Martí
6. Antonio Cortada
7. Joseph Morágas
8. Francisco-Maciá Bac-de-Roda»
Des del 1705 al 1707 el Coronel Bac de Roda lluità per a la causa austriacista comandant un Regiment Fusellers de Muntanya (antigament anomenats esquadres de miquelets i després infanteria de milícies). Entre 1707 i 1708, es retirà del servei militar i retornà a les seves propietats; això no obstant però, fou requerit el 1709 i el 1710 per cabdellar i animar les partides locals de sometents contra les incursions franceses procedents del Rosselló i l’Empordà. Després de la Traïció Anglesa (juliol de 1713) es negà a acceptar la Pau d’Utrecht i a l’edat de 55 anys tornà a prendre les armes i cabdellà una partida de fusellers durant l’Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. Frustrada l’operació del trencament del setge borbònic per entrar a Barcelona, llicencià les seves tropes i s’amagà a la seva propietat del mas Colom de Sant Pere de Roda de Ter. Fou traït el 30 d’octubre de 1713 per un amic seu que s’havia passat al bàndol borbònic, essent delatat i capturat.
El 26 d’octubre de 1713, l’amic i oficial d’un regiment de l’Exèrcit Reial de Carles III Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, es passa al bàndol borbònic. El dia 30 d’aquell mes, Josep Riera delatà l’amagatall del Coronel Bac de Roda al Mariscal Feliciano de Bracamonte, sent traït i capturat al mas Colom. Com a recompensa per la seva traïció Josep Riera demanà el grau de tinent, cosa que li fou concedida.
El Mariscal borbònic Feliciano de Bracamonte ordenà que fos penjat al Puig de les Forques de la rambla de les Davallades, a Vic, el 2 de novembre de 1713.
El 14 d’abril de 1714, en un enfrontament amb els fusellers que anaven a cremar el Mas Planes de Fogars del Montclús, al Montseny, el delator i traïdor Riera, de la vila de Vallfogona, fou mort.
L’execució del Coronel Francesc Macià i Bac de Roda fou venjada repetidament pels militars catalans: primer pel Marquès del Poal, qui manà executar uns cabdills de fusellers botiflers; després pel Capità Roca dels fusellers del Coronel Amill, qui desenterrà el cadàver del traïdor, el feu penjar, i després en feu fer quarts; finalment, la venjança es culminà en la massacre del Coll de la Matança, on desenes de presos del regimiento de infantería León foren executats. Un dels seus fills, En Francesc Bac de Roda, lluità també com a Coronel de Fusellers de Muntanya contra les tropes borbòniques, exiliant-se finalment al Sacre Imperi Germànic.
Romanç d’En Bac de Roda.
Ai, adéu, ciutat de Vic,
bé en mereixes ser cremada
s’hi és fet penjar un cavaller,
el més noble de la Plana,
que per nom li diuen Bac,
al terme de Roda estava.
(Valeu-nos, Mare de Déu,
la del Roser i del Carme,
i sant Domingo gloriós,
que aquell dia l’agafaven).
Diuen a en Bac que debaixi
que un seu amic lo demana.
Tan prompte com va ser a baix,
fortament l’engarrotaven
i amb la cua del cavall
ciutat de Vic lo portaven.
Ja en varen fer una crida
Fusters i mestres de cases
fessin unes forques noves
al cap de les Davallades.
En responen los fusters
que no n’hi ha fusta obrada.
En respon lo general:
-Espatllin algunes cases.-
Espatllen molts candelers,
també les llànties de plata.
Ja en varen fer unes crides
que tots los portals ne tànquien.
Quan los portals són tancats,
lo perdó ja n’arribava.
Ja l’en prenen i l’en lliguen
i a la força l’emportaven.
Quan va ser dalt de la forca
ja va dir eixes paraules:
-No em maten per ser traïdor
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que vísquia tota la Pàtria!-
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; http://www.11setembre1714.org; Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió, de Florenci Barniol Boixader i Jordi Vialmala Salvans (Ed. Aj. Masies de Roda, 2007); Narraciones históricas, de Francesc de Castellví.
