Jornada LXXXXIX del setge. Dimarts. Un nombrós destacament dels borbònics, a les cinc hores de la matinada, ha provat d’assaltar amb escalada el castell de Cardona, comandat pel governador Manuel Desvalls. La vigorosa resistència dels de dins ho ha impedit, deixant en la fugida escales i molta gent. Al Pla de Barcelona el dia ha estat força tranquil. Només alguns miquelets i voluntaris han mantingut combats puntuals i s’han sentit alguns tirs de les bateries enemigues del Mas Guinardó. Han arribat a la plaça fins a setze desertors. Una fragata ha sortit avui amb despatxos de la Ciutat per a la cort de Viena; conté els principals punts que es proposen per a la defensa de Barcelona: remetre els diners per a les compres a través de Gènova o Mallorca; obtenir provisió de queviures també mitjançant Menorca, des de Nàpols, Sardenya o Liorna; pólvora, blat, faves, llegums, carns salades, peix, quitrà i sofre, necessari per les feixines quitranades, i vi i aiguardent, tot des de Sardenya; des d’Holanda també bales, bombes, pólvora i altres pertrets de guerra, a través de Maó; de Mallorca, tots els comestibles no necessaris i llenya, procedents potser de Formentera.
Font: http://www.diaridesetge.cat
A Barcelona de principi de segle XVIII, hi vivien poc més de 38.000 persones, la capital catalana presentava una societat urbana i molt dinàmica econòmica i socialment. Era una població molt diversa, amb un bon nombre de ciutadans procedents de diferents localitats i cultures. Era una societat plena d’estrangers, de catalans de fora de Barcelona i de passavolants. Es tractava d’una societat connectada amb el món gràcies a una forta activitat comercial, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat i la superstició però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades d’una sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors. Els carrers estaven plens de vida, amb botigues on poder adquirir una gran varietat d’aliments, però rere més de dos mesos de setge, la situació havia canviat completament. Ara, el pa de cada dia, eren bombardejos, escaramusses de fusellers, arribada de desertors i fugida de traïdors, manca de queviures…
Vida quotidiana de Barcelona al 1700 (Guillem H. Pongiluppi)
La 24ª de guerra va facultar als artillers que havien arribat de Mallorca perquè poguessin allistar-se al regiment d’Artilleria.
Les operacions del país foren d’escassa importància, els caps de fusellers de muntanya pràcticament no es podien sostenir, ja fos per les escasses forces que els quedava, per l’incessant persecució que patien i per les atrocitats que cometia l’enemic.
Es rep la «copia del papel escrito por Milord Peterborow, á D. Mitford Crowe, y comunicado de su órden, á Pablo Ignacio de Dalmases y Ros, Embajador de Barcelona, cerca la reina de la Gran Bretaña. Traducido del inglés al español:
«Como las desgracias de nuestros antigues amigos de Cataluña, os tocan tanto. Yo os asseguro, que trabajaré todo aquello que podré, por su alivio, teniendo el medio de hacerlo con el comandamiento de la reina, de sol·licitar en la corte de Francia su favor; vos debeis estar cierto, que lo haré en la major forma que seré capaz. Yo confio, poder prevalecer en una materia, que me parece ser de conveniència de el rey Felipe, ó de cualquier poseesdor de un país, de no arruïnar sus vasallos. Yo procuraré, con la mas fina amistad, ganar tanto como podré, y perder lo menos que me serà posible de sus principales privilegios.
Deseo que vos comuniqueis esto á M. Dalmases.
Vuestro mas aficionado servidor, Peterborow.
A 15 octubre viejo estilo 1713.»
Mr. Crowe.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica.. de M Bruguera.
