Jornada CLXVIII del setge. Dilluns. Continua l’alçament al rerepaís. A Caldes de Montbui, els paisans han envoltat els dragons que hi havien anat a recaptar les quinzenades i n’han matat, sense pietat, fins a 22. Diuen que el Lluçanès està tot revoltat i que els borbònics es concentren, temorosos, a Vic, a l’espera de reforços per descarregar la seva repressió. Al Pla de Barcelona hi continuen els moviments de combois: avui, entre la caserna de Sant Martí i la de Sarrià, amb queviures i palla: n’hem vist passar, impotents, des de la distància, fins a deu carros. Els coronels Ermengol Amill i Manuel Rau, informats que una partida dels borbònics s’aproparia com cada nit al convent de Caputxins, han decidit preparar-los un atac per escarmentar-los: n’han matats dos i han obligat la resta, perseguits a baioneta, a fugir desesperats cap als cordons, que l’enemic ha hagut de mantenir en guàrdia tota la nit. Els nostres canons de Montjuïc han disparat fort contra les línies enemigues, en particular, contra la Casa d’en Navarro i la de la Mercè. La bateria borbònica de Gràcia gairebé ni ens ha contestat. Avui han entrat a la Ciutat tres desertors de l’enemic. El sisè batalló de la Coronela ha guardat les portes i el cinquè, els baluards i les mitges llunes.
Sant Martí i els molins del Clot
Font: http://www.diaridesetge.cat
La revolta fiscal de finals de 1713 i principis de 1714. Al marge del fracàs de l’expedició del diputat militar, la persistència incessant d’actes d’insurgència portats a terme per petites partides de voluntaris i miquelets, que actuaven a les ordres de cabdills com ara Ermengol Amill, Pere Brichfeus, els germans Desvalls, el general Josep Moragues, etc. va obligar les tropes borbòniques a mantenir-se a la defensiva arreu del territori, i a establir destacaments i guarnicions en els principals nuclis de població i en els enclavaments estratègics. En aquestes circumstàncies, i davant l’evidència que Catalunya estava dominada per les armes, però no rendida ni submisa, l’exèrcit borbònic havia de fer front al setge de la ciutat de Barcelona, i per altra banda, havia de formalitzar el control efectiu del territori, tot i que els únics punts que no estaven en mans dels filipistes, eren les fortificacions de Cardona i Castellciutat, a més de Barcelona. Des de finals de 1713, aquesta situació també suposava un problema financer per a les tropes borbòniques, ja que calia pagar amb puntualitat les soldadades i assegurar la manutenció d’aquestes en les condicions adverses que suposa els mesos hivernals. Així, van exigir contribucions extraordinàries a la ciutadania.
No era la primera vegada que es plantejava el cobrament de contribucions extraordinàries a Catalunya per atendre el sosteniment de la guerra i de l’exèrcit d’ocupació. Des de l’any 1711, després del fracàs de la darrera ofensiva aliada sobre Madrid, ja s’havia establert el pagament de dos pesos mensuals als veïns de les poblacions de les vegueries de Lleida, la Seu d’Urgell, Cervera, Tàrrega, Agramunt, Balaguer, Tremp i els Pallars, totes dintre de la zona d’influència de l’exèrcit borbònic prop de la frontera aragonesa, que representava el cobrament coactiu d’un import total de 51.346 pesos mensuals, com a mitjà per a poder costejar l’aquarterament de les tropes en aquells territoris. Aquesta abusiva fiscalitat de guerra ja havia provocat un notable malestar entre els habitants d’aquestes contrades.
Aquestes contribucions i el seu repartiment irregular, havia estat concebut inicialment pel ministre de Felip V Jean Orry, però la seva aplicació sembla que va provocar una forta resistència a Castella, per la qual cosa va posposar-se fins que el seu cobrament també es pogués fer efectiu a Catalunya. Però a causa de l’expedició del diputat militar i les escaramusses militars que comportaven, la seva aplicació es va demorar fins a principis del mes de desembre de 1713, quan es considerava que estava garantit l’ordre públic, i les tropes de les Dues Corones havien pogut concentrar-se novament en el setge de Barcelona. L’import total de la fiscalitat imposada a Catalunya a partir del mes de desembre de 1713 fou de 750.000 pesos, repartits per totes les vegueries tal com s’indica: Barcelona 78.750, Igualada 7.500, Moià 5.625, Lleida 18.750,
La revolta davant la imposició d’elevats impostos pel manteniment de l’exèrcit borbònic s’estengué també a Caldes de Montbui, on 90 dragons foren vençuts pels pagesos. El Lluçanès també s’alçà en armes contra l’invasor.
Olga Hiraldo i Martí
Font consultada: Josep Maria Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica. Rafael Dalmau, 2005.
