Bon dia,
Avui us enviem la magnífica editorial de l’Antoni Bassas al diari digital de l’Ara, no te pèrdua i ens parla clar de tu a tu.
També adjuntem l’editorial de la pàgina web anomenada Tornaveu, que parla, també clarament, de com els nostres polítics han d’estar a l’alçada i evitar certes picabaralles en moments tan delicats per la Llibertat Nacional, i per tant Social, del Poble Català, tot preservant, en tot el possible, la Unitat dels Partits Catalans Sobiranistes.
Finalment, i al costat dels elements d’opinió que us oferim, volem fer pública la posició del Grup d’Opinió Els Almogàvers (GOAL):
«El Grup d’Opinió Els Almogàvers (GOAL), davant la greu i cabdal cruïlla històrica que viu la Nació, reunits en sessió ordinària, aprova per unanimitat el següents punts:
1. Donar tot el Recolzament possible al Nou-9N com a Consulta Alternativa, malgrat no ser la idònia ni la pactada inicialment, i treballar per a que sigui un èxit de participació i una aposta seria, rigorosa, massiva i creativa.
2. La Convocatòria d’unes Eleccions Catalanes anticipades, tan ràpid com sigui possible, que la Societat i els Partits Polítics han de convertit en un Plebiscit de Facto.
3. Per a aquest fi hem de Bastir, el més aviat possible, la Proposta Social i Política Unitària que calgui i sigui més convenient per l’èxit de la opció de la Independència en aquestes Eleccions «Plebiscitàries».
4. Així mateix, creiem que aquesta Proposta ha d’estar encapçalada per la presència rellevant de la Societat Civil, cabdal en tot aquest procés.
5. La Proposta Unitària ha de contemplar la Garantia d’una DUI (Declaració Unilateral d’Independència), el més aviat i oportunament possible, per l’assoliment de l’objectiu social de la Independència, sense que això signifiquin dilacions temporals inútils.
Acordat al barri del Poblenou, del Districte de Sant Martí de Provençals (Barcelona), a 16 d’octubre de 2014″
Salut i Unitat de País
Sergi Alcon i Gibert
Front comú
No hi ha res pitjor per a un poble esperançat, convençut —i, per tant, sense risc de frustració—, que assistir a la desavinença pública de la seva classe política (de la classe política que havia aconseguit una insòlita unitat d’acció, és clar).
Tothom sap que el camí cap a la llibertat no serà senzill, tothom n’és conscient. El govern espanyol recorre a tots els instruments que té a l’abast; i un estat els té tots. Ben poca cosa s’escapa del control de l’Estat i trobar-hi una escletxa requereix no únicament perícia, sinó també cohesió. Molta cohesió.
Els partits responen als cicles electorals. De vegades tenen en compte només la militància (sobretot la militància representada als seus òrgans de govern), de vegades segueixen la tendència del conjunt dels electors. Per això, quan els partits que s’arrengleren en l’espai nacional, sigui quina sigui la ideologia que els guia, fan front comú, el conjunt de la societat n’ha de celebrar el gest de magnanimitat, d’aposta pel país i de renúncia dels aspectes que els separen l’un de l’altre.
Aquest moment màgic, aglutinador, se’n va en orris cada vegada que transcendeix als mitjans de comunicació una discussió privada, sorgida en el transcurs d’una reunió. Les discussions són lícites, necessàries, però en aquest moment caldria una gran dosi de maduresa entre tots plegats, perquè la societat catalana para atenció a tot.
La batalla judicial empesa pel govern espanyol i la manca d’argumentació dels partits de vocació estatal, els que no consideren rellevant que els catalans vulguem votar, afermen cada vegada més l’esperit del nostre poble. En canvi, la desavinença pública dels nostres representants polítics, els arrenglerats en favor de la consulta, afebleixen el procés.
L’esperit unitari i transversal de la Via Catalana del 2013 i de la V d’enguany, la sintonia i l’actitud positiva que s’hi respiraven, contrasten amb l’agror i els retrets que ara sentim. La societat civil, per sort, sovint és més assenyada i esperem que sàpiga fer veure als nostres representants polítics que cal fer front comú.
