Està clar que el Govern Espanyol no deixarà a Catalunya fer un referendum sobre el dret a l’autodeterminació, esgotaran totes les vies possibles per tal de prohibir-nos-ho. El Consell d’Estat ha decidit recòrrer al TC la declaració de sobirania aprovada amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions, el passat 23 de gener pel Parlament de Catalunya (Declaració de Sobirania). Amb aquesta resolució s’acordava iniciar el procès per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític col·lectiu. Una vegada més mostren el desprestigi cap a les decisions preses pel nostre Govern, no ens respecten, ans el contrari.
Segons el Govern Espanyol, la declaració del Parlament és inconstitucional ja que diuen que vulnera el que disposen els articles de la Constitució 1.2 i 2, en què s’estableix la unitat de la pàtria espanyola i es precisa que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. També s’al·ludeix a l’article 9, que subjecta la Constitució a tots els poders públics, amb independència del seu àmbit, i l’article 168. En aquest últim es determina la necessitat que les Corts aprovin per majoria de dos terços qualsevol modificació de la Constitució que afecti el Títol preliminar, el Capítol segon, Secció primera del Títol I, o el Títol II.
No obstant, no tenen tant present l’article 96 de la mateixa Constitució que afirma que els tractats internacionals signats pel Govern Espanyol formaran part de l’ordenament intern. De manera que el dret d’autodeterminació de la Carta de les Nacions Unides és legal i constitucional a Espanya, la Constitució espanyola també contempla el dret de sobirania del poble català. En aquest sentit, la Constitució Europea estableix en el seu article II-113 «Cap de les disposicions d’aquesta Carta podrà interpretar-se com a limitativa o lesiva dels drets humans i llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu àmbit d’aplicació, pel Dret de la Unió, el Dret Internacional i els convenis internacionals de qui són part de la Unió o de tots els Estats membres i en particular del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, així com per les constitucions dels Estats membres».
De manera que la Unió Europea avala sense cap dubte el procès d’independència del poble català, obligant al Govern Espanyol a respectar el dret del poble català a decidir lliurement la seva voluntat de posar fi a la dominació de Catalunya per Espanya des del setge de 1714. Ja son tres segles de denominació i intent continu d’exterminar la nostra identitat, són continus els atacs a la nostra llengua, la nostra cultura… ja és hora, segadors!!
Us adjunto una noticia del directe.cat que fa referència a aquestes ànsies del Govern espanyol d’acabar amb la voluntat del poble català, i sota continuo amb un apunt sobre el dret a l’autodeterminació, interessant i a tenir en compte per rebrate pseudoarguments espanyols, recordem que els principals motius a favor de la independència eren econòmics i per a finalitzar els atacs a la nostra identitat nacional (llengua, cultura, història..) i per contra, entre els principals motius d’estar en contra de la independència de Catalunya destacaven els sentimentals, identitàris…
Política Última actualització Dijous, 28 de febrer de 2013 19:05 h
Espanya, decidida a massacrar la voluntat democràtica dels catalans
El govern espanyol «coincideix»» i «celebra» el dictamen del Consell d’Estat de recórrer al TC la declaració de sobirania. Junqueras lamenta la mala imatge que dóna l’Estat
El govern espanyol «celebra» el dictamen que el Consell d’Estat que considera que hi ha prou elements per portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo ha assegurat que «coincideix» amb el criteri d’aquest organisme perquè «la Constitució és extraordinàriament clara en aquest aspecte» i deixa clar «que la sobirania pertany a tot el poble espanyol en el seu conjunt, i no a una part» i «es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible dels espanyols». El govern espanyol podria aprovar la presentació del recurs aquest mateix divendres al Consell de Ministres.
Junqueras: «És trist que l’Estat centri la seva atenció en perseguir i qüestionar la voluntat democràtica dels catalans»
El líder republicà lamenta que el govern espanyol prioritzi portar al TC la declaració de sobirania del Parlament tenint en compte la crisi que amenaça l’estat del benestar i ha lamentat la imatge que dóna l’Estat en preocupar-se més de la declaració de sobirania del Parlament que de la recerca de solucions a la crisi econòmica que amenaça l’estat del benestar.
Molta pressa a rematar la feina
L’executiu de Rajoy va reclamar l’informe perquè dictaminés es podia impugnar el text davant el Tribunal Constitucional, i aquest organisme li ha respost afirmant que hi ha «elements jurídics suficients» com per presentar el recurs. El dictamen del Consell d’Estat és el pas previ preceptiu -però no vinculant- perquè el govern espanyol presenti el recurs. Segons fonts de l’executiu espanyol, el document podria arribar a La Moncloa aquest mateix dijous i passar divendres a la taula del Consell de Ministres.
L’executiu de Rajoy va reclamar l’informe perquè dictaminés es podia impugnar el text davant el Tribunal Constitucional, i aquest organisme li ha respost afirmant que hi ha «elements jurídics suficients» com per presentar el recurs. El dictamen del Consell d’Estat és el pas previ preceptiu -però no vinculant- perquè el govern espanyol presenti el recurs. Segons fonts de l’executiu espanyol, el document podria arribar a La Moncloa aquest mateix dijous i passar divendres a la taula del Consell de Ministres.
La declaració de Sobirania quedarà suspesa
A més, el govern podria fer seva l’argumentació dels seus serveis jurídics que apunta que la declaració pot produir «efectes jurídics extra» ja que «busca dirigir l’actuació dels poders de Catalunya cap a una finalitat clarament inconstitucional».
Quan el govern espanyol presenti el recurs davant el Tribunal Constitucional, el procés que seguirà és el mateix que quan impugna una llei autonòmica. D’aquesta manera, tan bon punt el TC admeti a tràmit el recurs, la declaració deixaria de tenir efectes i quedaria en suspens durant un termini de cinc mesos prorrogable.
Ara veiem, doncs, que és això del dret a l’autodetrminació i el seu aval internacional.
El dret a l’autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a «decidir lliurement… la condició política i a perseguir lliurement… el desenvolupament econòmic, social i cultural.»
El principi d’autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945.
La obligació de respectar el principi d’autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul:
Article 1.2a.: «Els objectius de les Nacions Unides són […] desenvolupar les relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, i prendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal…»
El dret a l’autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.
Pactes Internacionals sobre Drets Humans
Són el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tots dos documents van ser aprovats per l’Assemblea General de l’ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966.
Aquests Pactes parlen del dret a l’autodeterminació en l´article 1 apartats 1 i 3, comuns a tots dos textos. L’apartat 1 de l’article 5, que també és comú, hi fa referència de manera implícita.
Article 1.1 «Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.»
Article 1.3 «Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.»
Article 5.1 «Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en major mesura de la que es preveu en aquest Pacte.»
Aquests articles són una bona referència per parlar del d’autodeterminació dels pobles, perquè els Pactes tenen un caràcter de tractats internacionals, és a dir, de normes jurídiques vinculants per a tots els estats que els han ratificat, com per exemple l’Estat espanyol, que ho va fer el 20 d’abril de 1977.
La referència al dret d’autodeterminació als Pactes atorga a aquest dret el caràcter de dret fonamental, de clau de volta de la construcció jurídica dels drets humans.
Resolucions de l’Assemblea General de l’ONU
Resolució 545 (VI):, 5 de febrer de 1952: «Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos.»
Resolució 637 A(VII), 16 de desembre de 1952: «Els Estats membres de l’Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes.» «El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.»
Resolució 1514 (XV): Declaració de Descolonització, 14 de desembre de 1960: «Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.» Aquesta resolució es va adoptar per reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles en vies de descolonització.
Resolució 2625: Declaració sobre Principis de Dret Internacional referents a les Relacions d’Amistat i Cooperació entre Estats, 24 d’octubre de 1970: «Tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferència externa, el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tots els Estats tenen el deure de respectar aquest dret d’acord amb allò estipulat en aquest capítol.» «El principi d’igualtat de drets dels pobles i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una contribució significativa al dret internacional contemporani i la seva aplicació efectiva té una importància màxima en la promoció de les relacions d’amistat entre els Estats que tenen el seu fonament en el respecte del principi de la igualtat sobirana.»
Resolució 49/148, 7 de febrer del 1995: S’hi proclama «la realització universal del dret dels pobles a l’autodeterminació» i s’hi destaca «la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l’autodeterminació».
Resolució 49/148, 7 de febrer del 1995: S’hi proclama «la realització universal del dret dels pobles a l’autodeterminació» i s’hi destaca «la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l’autodeterminació».
Declaració Universal dels Drets dels Pobles
SECCIÓ I Dret a l’existència
Article 1: Tots els pobles tenen dret a l’existència.
Article 2:Tots els pobles tenen dret al respecte de la seva identitat i cultura.
Article 3: Tots els pobles tenen dret a conservar la possessió pacífica del seu territori i de tornar-hi en cas d’expulsió.
Article 4: Ningú, a causa de la seva identitat nacional o cultural, no pot ser objecte de massacre, tortura, persecució, deportació, expulsió, ni pot estar sotmès a unes condicions de vida tals que comprometin la identitat o integritat del poble al qual pertany.
SECCIÓ II Drets a l’autodeterminació política
Article 5: Tots els pobles tenen el dret imprescindible i inalienable a l’autodeterminació. Ells han de determinar el seu estatut polític lliurement i sense cap mena d’ingerència estrangera.
Article 6: Tots els pobles tenen el dret d’alliberar-se de tota mena de dominació colonial o estrangera directa o indirecta i de tots els règims racistes.
Article 7: Tots els pobles tenen el dret a un règim democràtic representant el conjunt de ciutadans sense distinció de raça, de sexe, de creences o de color, i capaç d’assegurar el respecte efectiu dels drets humans de les llibertats fonamentals per a tots.
Així doncs, tenim el dret a reivindicar la nostra autodeterminació i estem totalment emparats amb les lleis internacionals.
Salut i Dret a l’Autodeterminació del poble català,
Olga Hiraldo i Martí
