1. Avui anem amb tres notícies que es poden connectar perfectament. Primer de tot us faig arribar el nostre enllaç dels GOAL, on la nostra companya Olga ha penjat el nou vídeo de la entitat «The Catalan Project». En aquest cas ens parlen sobre: que passaria amb un boicot espanyol dels productes catalans en el Procés d’Independència?
Com podreu veure és amè, senzill, fàcil d’entendre, i ens demostra que no hem de patir pel boicot, ja que el comerç és sempre un intercanvi on al final el boicot suma 0. Malgrat ser un vídeo molt pedagògic i simplificat es basa, entre d’altres, en els profunds estudis que entitats com el Col·lectiu Wilson han fet i que podeu llegir extensament en la seva web http://www.wilson.cat
2. Com a segona notícia, i destacada, una novetat més en la campanya d’intimidació què «dissimuladament», al meu entendre i sospitar, està duent a terme el Ministeri de Defensa, el Ministeri de l’Interior, el CNI i el «sumsumcorda» en terra Catalana, es a dir el desplegament de forces, maniobres, avions, etc.. per a intimidar-nos.
2. Desplegament d’unitats militars pel territori, armats i en maniobra (Garraf, Collserola, etc..).
3. Combois militars rodats per les nostres carreteres i autopistes.
4. Desplegament de Cotxes Patrulla de la Policia «nacional» a Barcelona i d’altres indrets del país.
5. Increment de la Guàrdia Civil a les carreteres Catalanes.
6. Destinació de més de 200 agents del CNI desplaçats a la seu de Catalunya per a frenar el Procés.
7. Etc.. etc.. podeu afegir la vostra experiència que us hagueu trobat voltant pel país…
Hem de recordar que el principal èxit del Dimoni és, sempre, fer creure a la gent que no existeix, no ho oblidem.
El vídeo dels soldats armats en una zona prohibida de Collserola
http://www.vilaweb.cat/noticia/4119453/20130528/video-soldats-armats-zona-prohibida-collserola.html
L’Ajuntament de Barcelona no té constància de les maniobres militars al parc natural
La televisió pública de Barcelona, BTV, ha publicat un vídeo on es veuen uns soldats armats fent maniobres a una zona prohibida de Collserola. A les imatges s’hi poden veure uns soldats estirats a terra i al costat d’un arbre armats i en posició de vigilància. L’Ajuntament de Barcelona diu que no té constància de les maniobres a Collserola, però admet que l’exèrcit espanyol té permís per desplegar-se amb armes pel territori.
La denúncia l’ha feta un veí de les Planes que, circulant amb cotxe, ha captat imatges d’un parell de soldats. El veí denuncia que no és la primera vegada que passa i que en alguns casos els militars han arribat als voltants de l’Escola Els Xiprers.
Segons explica BTV, ‘l’assemblea general del consorci del parc va aprovar a mitjan any passat un acord en el qual rebutjava les pràctiques de l’exèrcit espanyol amb armament dins els límits de la serra de Collserola. El consorci aconsellava aleshores a l’exèrcit que deixés l’armament a la caserna i limités l’ús del parc a fer-hi caminades.’
Les maniobres de l’exèrcit espanyol a Barcelona
VilaWeb ja va publicar fa uns mesos un vídeo de soldats espanyols desplegats a la zona de l’Hospital Sant Joan de Déu. En aquella ocasió, una conductora que circulava amb cotxe va topar amb una filera de més de cinc-cents soldats de l’exèrcit espanyol que feien maniobres militars a prop de la caserna del Bruc. Sorpresa, la conductora va treure el mòbil després de recuperar l’alè i va poder enregistrar els últims de la fila.
3. Finalment, i lligat a les dues notícies anteriors, especialment la darrera, aquí tenim la hipòtesi política que pot donar sentit a tot lo anterior, el Pla B de l’Espanyolisme. Entre aquestes teories n’hi ha un pensament meu, que en la situació actual al Govern Espanyol li aniria de perles, i és que ETA tornés a matar per vincular-nos i desprestigiar tot el moviment pacífic!, temps al temps, ells faran tot el que estigui a les seves mans per a que això passi.
Mentrestant, i tornat a la hipòtesi política que contempla la notícia que us adrecem del digital directe.cat, podem dir què veien les tertúlies espanyoles dels mitjans de comunicació, hom pot pensar que arribats el moment que ens prohibeixin tota consulta, esperaran abocar-nos o bé a Eleccions Plebiscitàries Catalanes (i si guanyen els partits a favor de l’Estat propi seguidament la DUI -Declaració Unilateral d’Independència-), o bé, si impedeixen fins i tot aquestes eleccions, la DUI directe. I en aquell moment consideraran que llavors estarem fent un suposat cop d’Estat a la legalitat i així legitimar la seva intervenció amb qualsevol astracanada (no descarto algun incident militar). Serà llavors quan hem de ser més ferms i la UE haurà de sortir a frenar-ho..
Espanyolisme Pla B
Aznar prepara un nou procés constituent a Espanya que acabi amb el model autonòmic, impedeixi el procés sobiranista a Catalunya i l’ entronitzi com a cap de l’Estat espanyol
Malgrat que la reacció aparentment unànime de l’actual cúpula del PP davant del retorn de Cavall Sicilià d’Aznar, fonts internacionals ben informades no donen per acabat l’episodi. Hi ha informacions que especulen que la sortida d’Aznar, encara que de moment quedi a la reserva, és el primer pas del que seria el Pla B de l’Espanyolisme que s’ha anomenat «Operación Azores». El pla ordit per ambients de l’oligarquia econòmica i política madrilenya estan dirigit a promoure un cop de timó quan la situació espanyola es deteriori. Els interessos econòmics i nacionalistes de l’espanyolisme poden coincidir en el temps amb la jugada conservadora britànica de sortida de la UE i la campanya permanent de desestabilització que els lobbys conservadors republicans americans estan fent sobre l’euro i la Unió Europea.
La casta financera es defensa de l’esclat social Cal recordar que el concepte cop de timó corria en ambients oligàrquics poc abans del 23F de 1981, i que ara e aquest segments de l’oligarquia s’està arribant a la conclusió que Rajoy no serà capaç de sortir del pantà, perquè no s’atreveix a aplicar amb tota la cruesa i velocitat les reformes antisocials i no és capaç de liquidar de dret el mapa autonòmic encara que ho estigui aconseguint de fet. Aquest empantanegament és considerat perillós per la cúpula madrilenya que tem un esclat social, que a diferència del 36 no podran desviar cap a les esglésies i atacarà els palaus de la casta financera, símptomes de la qual cosa han observat en els moviments entorn dels desnonaments. I tem encara més que el projecte secessionista de Catalunya vagi acumulant legitimitat als ulls de l’Europa democràtica.
La dreta aznarista, preparant el cop de Timo A aquest panorama s’hi ha d’afegir l’orgull ressentit per la intervenció de facto de la troika, que podria a passar a ser descarada a partir de la tardor, quan després de les eleccions alemanyes, torni a desfermar-se l’especulació i retorni el boom de la prima de risc, fent que Espanya acabi essent, com molts analistes ja anuncien, l’espoleta definitiva de l’Euro. Els problemes interns no resolts i el doble problema internacional: humiliació per la intervenció i el fet que aquest pugui obligar a fer reformes estructurals del nucli dur de l’aparell de l’estat (el conglomerat burocràtic financer i militar), fan que en els ambients de l’ultradretà aznarista es prepari un cop de timó.
Les connexions atlàntiques aznarianes són la clau del Pla B de l’espanyolisme Aquest cop de timó gràcies a les connexions atlàntiques aznarianes tindria recolzament de l’eix financer anglosaxó i dels entorns del partit republicà americà i del conservador britànic. D’aquí el nom Operación Azores, perquè és allà on Aznar va arribar al costat de Bush i Blair, al màxim de protagonisme apuntant-se a l’acció sobre Irak com a únic soci continental, insolidari amb l’Europa de tradició democràtica i de l’Europa de l’euro.
Aznar futur president de la república espanyola El cop de timó en convocar unes eleccions constituents espanyoles, on liderant un front ampli des de l’extrema dreta fins a UpyD i havent absorbit l’ala falangista del PSOE i amb la resta de l’Esquerra espanyola arraconada, s’abordés una reforma constitucional per liquidar l’estat de les autonomies de dret ( de fet ja ho estan fent), la monarquia i la sortida de l’euro. Una Espanya amb moneda pròpia – i si calgués sortint de la UE ara que s’acaben els subsidis- i amb un cert retorn a l’autarquia, seria més fàcil de domesticar políticament, així com d’evitar els suports europeus a possibles moviments secessionistes a Catalunya i Euskadi. En aquesta operació Azores, el paper de l’extrema esquerra no reformista i antieuropeista seria el paper del «tonto útil».
