[youtube]http://youtu.be/JTZchuqCopE[/youtube]
Una veritat amb un tó musico-humorístic!! «ESPANYA CARINYO, LO NOSTRE NO FUNCIONA» és el segon videoclip de MALI VANILI realitzat per la Mar Orfila.
«Ens ho hem passat molt bé creant aquesta cançó i encara millor fent el videoclip.. portem molts anys intentant ser espanyols i no ens en sortim, potser és l’hora de separar-nos i que cadascú faci el seu camí, no?. però tan amics, eh!?»
MALI VANILI és un duet inclassificable d’humor sense acudits, on la història s’explica a través dels diàlegs i les cançons d’aquests dos personatges perduts en la recerca del seu propi estil.
Salut i Endavant!
Olga
2. I així els hi va als Borbons i a la Llanos de Luna, en sentirem molt a parlar d’aquesta espontània esbroncada!
Monumental esbroncada als Borbons al Liceu
Les piulades descriuen el moment com a històric, el Gran teatre del Liceu vibra xiulant i esbroncant els Borbons
Molts dels assistents a l’òpera de Donizetti “L’elisir d’amore” han protagonitzat una monumental xiulada i escridassada als prínceps espanyols, Felipe de Borbó i Letizia, aquest vespre de dijous al Gran teatre del Liceu. Quan han entrat a la sala, els prínceps han sentit com una part del públic els escridassava, i ja és la segona vegada que la parella viu una situació similar al Liceu. El passat mes de marc els xiulets, les esbroncades i els crits de “visca la República” ja els van donar la benvinguda a l’entrada del Liceu. En aquella ocasió van acudir per assistir al concert “Clàssica per als joves d’avui”, organitzat per la Fundació Príncep de Girona que presideix el Borbó.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Uau7z8Kk0iM&feature=player_embedded [/youtube]
Els pocs aplaudiments rebuts pels prínceps per part d’amics i propers han estat tapats per la sonora esbroncada, el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya no ha aplaudit els Borbons.
3. I és que és de calaix, El Dret a Decidir no es pot prohibir!, des de fora, com sempre (ja passava en temps de Franco, com ara…), veuen les coses més clares. L’altra dia era Allen Buchanan, Catedràtic de la Universitat de Duke (EEUU) i en aquest cas són les paraules de David Gardner, periodista del Financial Times.
Ningú pot prohibir el dret a decidir
L’editor internacional del ‘Financial Times’: «Cal buscar bé les vies polítiques i legals perquè un poble expressi la seva voluntat». Els clams independentistes catalans han agafat el món «per sorpresa»
«Cal buscar bé les vies polítiques i legals perquè un poble expressi de forma democràtica la seva voluntat». Així de clar s’expressa el periodista del ‘Financial Times’ David Gardner, que ha defensat el dret a decidir de Catalunya en una entrevista a l’ACN. Coneixedor de les relacions entre Catalunya i Espanya, Gardner assenyala que «ningú pot prohibir una consulta» i que és necessari acordar-la. El periodista no creu que Catalunya arribi a ser independent a curt termini i subratlla que un dels principals problemes entre Catalunya i Espanya és la manca de «voluntat de negociació» per part del govern espanyol. «O es negocia o s’entrarà en una crisi constitucional», adverteix.
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el periodista del ‘Financial Times’ David Gardner durant l’entrega del premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista
El Col·lectiu Emma ha rebut la menció honorífica del Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el periodista del ‘Financial Times’ David Gardner durant l’entrega del premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista.
Entre finals dels anys 70 i principis dels 80, Gardner va ser corresponsal del ‘Financial Times’ a l’estat espanyol i va viure a Barcelona, Madrid i el País Basc. Des d’aleshores, ha viatjat en diverses ocasions a Espanya per feina i l’any passat va tornar a Catalunya i va escriure diversos articles al rotatiu anglès sobre el país.
El «cafè per a tothom», part del problema
Una altra part del problema cal buscar-la en la fórmula del «cafè per a tothom». Gardner assenyala que es veia a venir que, en un moment de crisi financera com l’actual, acabarien sorgint «problemes fiscals molt greus». «Hi ha una insatisfacció a Catalunya i el País Basc, les dues regions per les quals va ser creat el sistema autonòmic. Caldria tornar a examinar el model», assevera.
L’editor d’internacional assegura que si el govern espanyol ha tancat la porta a negociar el pacte fiscal, no és per motius econòmics. És doncs per manca de voluntat política? «Fins que no demostrin el contrari, aparentment sí», respon. «Hi hauria d’haver encara marge de negociació en aquest tema», hi afegeix.
Gardner no creu que Catalunya acabi tirant endavant una declaració unilateral d’independència a curt termini. «És un procés que va per llarg (…) El que veig ara és un estira i arronsa», diu el periodista, qui aposta per un major federalisme i «buscar la manera d’acomodar» les aspiracions catalanes dins d’un «estat plurinacional».
«Cap veu seriosa» al Regne Unit ha negat el referèndum escocès
El periodista britànic es mostra a favor que els catalans puguin decidir el seu futur i comprèn que alguns sectors no tinguin clar si els que haurien de votar són només els catalans o bé tots els ciutadans de l’estat espanyol. Gardner es mostra sorprès per la negativa de l’estat espanyol de permetre la consulta: «Gairebé tot l’establishment britànic està en contra de la independència d’Escòcia. Però cap persona seriosa ha aixecat la veu per dir: vostès no poden votar», compara.
Amb tot, el professional de la informació creu que el referèndum d’Escòcia, que es farà el 18 de setembre del 2014, tindrà com a resultat un ‘no’ a la independència, si bé pot obrir la porta a una «renegociació dels termes de la unió» entre Escòcia i el Regne Unit.
Els clams independentistes catalans han agafat el món «per sorpresa»
Garnder, que ara viu a Beirut però ha passat anys en diversos punts del planeta com a corresponsal del ‘Financial Times’, assenyala que a l’exterior no es comprèn «del tot» la voluntat d’independència de Catalunya perquè no hi va haver inputs mediàtics en aquest sentit fins l’any passat. Els clams independentistes catalans «van agafar tothom per sorpresa». Garnder creu que els mitjans internacionals s’han centrat molt en el pacte fiscal i les relacions econòmiques de Catalunya i Espanya, i assenyala que el problema va molt més enllà que això.
David Gardner i el Col·lectiu Emma reben els premis Ernest Udina
El periodista del ‘Financial Times’ David Gardner ha fet aquest dijous l’entrevista amb l’ACN abans de rebre el vuitè premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, en un acte que ha tingut lloc a l’Aula Europa, la seu de les institucions europees a Barcelona. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha valorat que la trajectòria de Gardner el converteix en un referent de «professionalitat, independència, compromís i esperit europeista» per als periodistes europeus.
D’altra banda, la menció honorífica del guardó ha estat per al Col·lectiu Emma. El jurat reconeix que el grup -format per una vintena de voluntaris- fa una tasca d’ajut als periodistes de tot el món a «afinar el punt de vista de la informació que surt sobre Catalunya en els mitjans de comunicació internacionals, des d’una posició europeista».
Fins ara han rebut aquest guardó les personalitats següents: Jaume Arias, Margarita Rivière, l’Agence Europe -en les germanes Lidia i Marina Gazzo-, Andreu Claret, Cristina Gallach, Martí Anglada, Soledad Gallego-Díaz i, enguany, David Gardner. La menció honorífica del premi es va lliurar per primera vegada l’any passat i la va rebre el periodista francès André Fontaine (1921-2013), que va ser director del diari francès ‘Le Monde’ i cap d’internacional quan el diari va publicar, fa 50 anys, les polèmiques declaracions de l’Abat Escarré que van representar una dura crítica al franquisme.
4. I és que acabarà passant el que ha de passar! O és que algú es creu que prohibint el referèndum s’acaba amb el conflicte?!… Bé sí, el senyor Pere Navarro i companyia!
La Coordinadora Nacional de la ‘Consulta sobre la Independència’ demana que el Parlament faci públiques la pregunta i la data del referèndum vinculant abans del proper 13 de setembre
Igualment demana que el referèndum es celebri amb o sense permís de l’Estat espanyol abans del 31 de maig de 2014. Avui s’han aplegat els impulsors de la Coordinadora Nacional de la ‘Consulta sobre la Independència’, Josep Mª Ximenis, Elisenda Paluzie, Anna Arqué, Uriel Bertran i David Vinyals i han fet públic un manifest en aquest sentit. “Des del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt fins al 10 d’abril de 2011 a Barcelona, vora un milió de catalans de 554 municipis, vam poder votar en la Consulta sobre la Independència. Organitzada per desenes de milers de voluntaris, els catalans vam poder votar sense demanar ni esperar el permís del govern espanyol, perquè la democràcia i el dret d’autodeterminació no necessiten de cap permís, s’exerceixen.”
Manifest per un referèndum abans del 31 de maig de 2014
I continua el manifest, “La Consulta va demostrar que la voluntat d’independència és majoritària al nostre país, i es va acordar com a objectiu estratègic, aprovat al Consell Plenari de la Coordinadora Nacional de la Consulta el 24 d’octubre de 2009 a Arenys de Munt, que s’impulsés la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant. Aquest objectiu va ser assumit pel conjunt del catalanisme polític, i en les passades eleccions del 25 de novembre, la ciutadania va expressar un clar mandat democràtic perquè es celebri ara aquest referèndum.”
“Des de la humilitat, però també des de la satisfacció d’haver impulsat i coordinat a nivell nacional la Consulta sobre la independència que, en diferents onades, van organitzar desenes de milers de voluntaris d’arreu del país i va donar a conèixer a nivell internacional la voluntat d’independència del poble català, coincidim a dir que els compromisos polítics d’aleshores ençà són motiu d’esperança, més quan el President de la Generalitat es va comprometre a celebrar el referèndum “sí o sí”. Per tant, encara que pugui ser suspès per part del govern o els tribunals espanyols, el referèndum s’ha de mantenir i celebrar igualment, perquè la democràcia està per sobre del que pugui dir l’Estat espanyol.”
“Ara bé, els objectius polítics s’han de concretar, i mig any després del 25N, encara no es coneix ni la pregunta ni la data de celebració del referèndum. Dues qüestions que ja no poden demorar-se més en el temps per arribar a l’11 de setembre de 2014 com a Estat independent, per la greu situació econòmica que pateix el país, pels permanents atacs a la nostra identitat, cultura i llengua i per la pressió que determinats sectors antidemocràtics exerceixen, amb la voluntat de bloquejar la celebració del referèndum.”
És per això que aplegats de nou per aportar la nostra visió en aquest moment crucial, demanem:
1. Que el Parlament de Catalunya faci públiques i oficials la pregunta i la data del referèndum vinculant abans del proper 13 de setembre de 2013.
2. Que el referèndum es celebri amb o sense permís de l’Estat espanyol abans del 31 de maig de 2014.
Segons Josep Manel Ximenis, “Hem volgut demostrar el simbolisme amb el 13S que va ser la data de la Consulta a Arenys de Munt ja que sense aquesta primera Consulta sobre la Independència no estaríem on estem ara”. Per la seva part Elisenda Paluzie ha dit ‘El manifest defensa el coratge, la confiança i alhora exigència perquè es compleixi el programa electoral que ha votat la immensa majoria del Poble de Catalunya’.
Per Anna Arqué, ‘La millor internacionalització que podem fer sobre qui som i què volem els Catalans, és convocar i celebrar un Referèndum sobre la Independència de Catalunya. Uriel Bertran ha declarat: ‘És un compromís del President de la Generalitat i davant de les veus que intenten desorientar la ciutadania, demanant el permís de l’Estat espanyol, que en cap cas és necessari.
Salut i Referèndum,
Sergi Alcon i Gibert
