1. Avui farem un bon recull sobre els darrers dos dies que han estat intensos en notícies, sembla que ara sí la cosa s’accelera definitivament, el President ha decidit fer cas al Junqueras i no aprovar sinó prorrogar els pressupostos, no ens podem fer responsables de més retallades salvatges i més amb els diners que ens deuen! (vegeu imatge adjunta), a veure si l’Estat s’atreveix a retallar-nos més! A més, la setmana que ve vencen els 21 dies de coll que Rajoy va donar a Mas per a donar-li una resposta de «finançament a canvi de no-consulta», i diàleg, molt diàleg, i sí… ja ho hem vist amb el darrer i enèsim atac a la llengua!
NO HI HA RES A FER, REPETEIXO, NO HI HA RES A FER, NI ENS ENTENEN, NI ENS ENTENDRAN MAI! NI VOLEN FER-HO! COM DIC SEMPRE: «CATALUNYA SERÀ INDEPENDENT PERQUÈ ESPANYA NO VOL SER PLURINACIONAL» i ha fet que el poble català, majoritàriament federalista històricament, sigui ja de majoria independentista clara.
Per tant tothom amb la senyera o l’estelada (o totes dues) al balcó per Sant Jordi i fins al dia de la Llibertat Nacional. Pots consultar també (clica per accedir al document), l’informe de l’Institut d’Estudi Autonòmics sobre els procediments legals per a la consulta.
2. I ara parlem d’herois! Els que coneixem personalment en Tardà sabem que tot el que te de vehement i de suposada «mala imatge» ho te de bondadós, com reconeixia ahir al debat d’Intereconomia el propi Ricard Fernàndez Deu, gens sospitós d’independentista. Els que l’insulten a Madrid i altres llocs d’Espanya NO SABEN DEL QUE PARLEN. El d’ahir va ser un acte de dignitat necessari! Felicitats també a l’Alfred Bosch i a la Teresa Jordà!
Tardà, Bosch i Jordà expulsats de la tribuna del Congrés per parlar en català
Els republicans protesten per la decisió del TSJC sobre la immersió i emplacen als diputats a aplicar-se la mesura
El president del Congrés, Jesús Posada, i la vicepresidenta, Celia Villalobos, han expulsat aquest dijous de la tribuna d’oradors els tres diputats d’ERC a Madrid per parlar català a les seves intervencions. Tots ells s’han negat a canviar d’idioma en protesta per l’ofensiva contra la immersió lingüística i la sentència del TSJC que estableix que tota l’aula ha de fer classe en castellà si hi ha un sol alumne que ho sol·licita. El portaveu dels republicans, Alfred Bosch, ha explicat que la seva és una acció «pedagògica». «Si els sembla inadequada aquesta situació imagini’s com els semblarà d’inadequada als alumnes de les aules de les escoles catalanes», ha dit.
Posada també expulsa Alfred Bosch per parlar en català al Congrés
Els tres diputats iniciaran aquest dijous totes les seves intervencions llegint un text que recorda que aquest dimecres «un tribunal va dictar a Catalunya que a Catalunya un sol alumne que demana el canvi de llengua al castellà obliga a canviar d’idioma l’aula sencera».
«El que val a Catalunya val a Espanya»
El text continua recordant que «la majoria del PP sempre ha sostingut que el que val a Catalunya val a tot Espanya» i «en lògic paral·lelisme i en justa correspondència entenem que un sol diputat que exigeix en aquesta cambra un canvi de llengua al català obliga a canviar d’idioma a la cambra sencera, de manera que parlaré en català».
El primer en fer-ho ha estat Joan Tardà, que havia d’intervenir al debat de la reforma de les pensions. Després de llegir el text, ha prosseguit en català, fet que li ha comportat un ràpid advertiment per part del president de la cambra, Jesús Posada. Tardà ha dedicat aquestes paraules, a més, a la memòria de Guillem Agulló, nacionalista assassinat avui fa vint anys a València.
Expulsat per no canviar al castellà
El president del Congrés ha demanat a Tardà que «no provoqui un conflicte innecessari» que «no condueix enlloc». «Si vostè s’obstina a parlar (en català) m’obliga a treure-li la paraula, i per això li demano que reflexioni, perquè no condueix enlloc», ha dit Posada, que li ha demanat que «compleixi el reglament» perquè malgrat que «el seu argument pot ser interessant, no es pot aplicar».
Amb tot, Tardà ha continuat parlant en català, fet que ha provocat que Posada l’hagi cridat a l’ordre per primera vegada i seguidament per segona vegada. En aquest punt el president del Congrés ha buscat un dels articles del reglament del Congrés que estableix que pot expulsar de la tribuna sense debat un diputats que ha estat cridat a l’ordre tres vegades.
«Vine tu i em treus»
Mentre Posada buscava l’article al llibret del reglament, Tardà ha intercanviat paraules amb un diputat del PP que l’emplaçava a abandonar la tribuna d’oradors. Tardà ha respost en català: «Vine tu i em treus», fet que ha fet reaccionar de nou Posada, que ha recordat que «no es poden intercanviar opinions entre diputats».
Després que Posada ha llegit l’article i ha advertit a Tardà que si el cridava a l’ordre per tercera vegada hauria d’abandonar la tribuna, el diputat d’ERC ha preferit continuar en català, fet que ha provocat que Posada el cridés a l’ordre per tercera vegada i li demanés que abandonés la tribuna.
Immediatament després, era el torn del diputat d’Amaiur Sabino Ciuadra, que ha iniciat la seva intervenció en basc. Quan el president del Congrés li ha cridat l’atenció ha apuntat que ho feia en «solidaritat» amb Tardà i en «protesta» perquè l’ús de les llengues cooficians no estigui permès a la cambra baixa.
El portaveu dels republicans, Alfred Bosch, ha explicat que la d’avui ha volgut ser una mesura «pedagògica» perquè els diputats del PP prenguin consciència del que implica la sentència del TSJC. Per aquest motiu, i adreçant-se al president del Congrés que li demanava que parlés en castellà ha recordat que «si li sembla inadequada aquesta situació imagini’s com els semblarà d’inadequada als alumnes de les aules de les escoles catalanes», ha dit, perquè forçar tota l’aula a utilitzar el castellà per un sol alumne «també és una situació surrealista».
L’última en ser expulsada ha estat Teresa Jordà, que ha intervingut quan l’exministra del PP Celia Villalobos ocupava la presidència del Congrés el substitució de Posada. Tan bon punt ha començat a parlar en català, Villalobos l’ha interrompuda per recordar-li «el criteri d’aquesta cambra al llarg de tota la història» i emplaçar-la a «tornar al castellà» per no haver d'»abandonar la tribuna.
Jordà ha demanat a Villalobos que li llegís l’article del Reglament que prohibeix l’ús del català, però l’exministra s’ha negat a permetre «un debat amb la presidència» i recordar-li que «si no li sembla adequat» el que fa la presidència «té instruments legals per fer el que consideri oportú». Poc després, en veure que Jordà no canviava d’idioma, li ha demanat que abandonés la tribuna.
3. I com que nosaltres hem d’anar fent la nostra, aquí teniu una mostra que el camí no s’atura sinó que s’accelera, primera reunió d’experts del Consell Nacional per la Transició!, son bones notícies! El dia després ha d’estar ben lligat!
Camí cap a l’estat propi, Catalunya nou estat d’Europa
Constitució del Consell per a la Transició Nacional, farà entre 15 i 20 informes i preveu tenir el de la consulta abans de l’estiu
El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha quedat constituït aquest dijous amb la intenció de preparar entre 15 i 20 informes durant el 2013 i preveu tenir llest el de la consulta abans de l’estiu. L’objectiu és elaborar material i donar arguments suficients per al debat entre els favorables i els detractors de l’estat propi. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha remarcat que la feina del consell servirà per a tothom, perquè hi haurà material per contrastar idees, més enllà de les posicions expressades en campanya electoral. El camí per l’exercici del dret a decidir ja no té aturador.
Representants del Govern junt amb els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional
El president del Consell, Carles Viver Pi-Sunyer ha fet una proposta de pla de treball a l’espera de tancar-lo amb la resta de membres de l’ens. En principi, preveu elaborar entre 15 i 20 informes durant aquest 2013 dividits en quatre eixos. El primer són estructures d’estat, on s’encabiran informes sobre l’agència tributària, el banc central, les agències i ens reguladors, el poder judicial, l’administració electoral i el servei exterior, per exemple.
En el segon apartat se situen els processos. Aquí destaca el de la consulta, l’informe sobre la qual hauria d’estar llest abans de l’estiu, però també n’hi haurà un sobre la successió d’ordenaments i normes (codi penal, mercantil); sobre com s’accedeix a la relació amb la UE; la relació amb organitzacions internacionals, i com s’articularan les relacions amb l’estat espanyol.
El tercer àmbit és l’econòmic, on s’haurà d’estudiar quins recursos ha de disposar l’administració pública catalana i quines fonts d’obtenció haurà de tenir; com s’han de repartir els actius i els passius que es comparteixen ara amb Espanya, i com s’articula la successió de contractes sobre béns i serveis que ara contra l’estat espanyol.
S’ha reservat un quart apartat sobre temes específics, com la seguretat social, la qüestió energètica, seguretat i defensa, doble nacionalitat i llengua i oficialitat.
Homs ha remarcat la feina «ingent» que té aquest consell i ha demanat no prejutjar la seva feina abans de conèixer els informes, sabent que hi ha un «compromís inequívoc de fer aquesta tasca molt ben feta, perquè se’ls mirarà amb lupa». Ha garantit que no seran informes «d’estat d’ànim», sinó amb documentació, informació i dades, elaborats per un consell «eminentment professional». «Podríem haver-lo fet més partidari, però no és el cas», ha reivindicat. El conseller de la Presidència ha reconegut que el propòsit del Govern és celebrar una consulta i que guanyi l’estat propi, però ha opinat que la feina d’aquest consell servirà tant als que estan a favor com als que hi estan en contra, perquè donarà material pel debat a tothom.
Homs ha argumentat que «avui, el que és formar part d’Espanya no requereix gaires estudis», perquè hi ha «exemples quotidians i diaris de què és», però no hi ha informació amb profunditat sobre què representa disposar d’un estat propi.
Nou membre i vicepresidenta
El president del consell ha nomenat una vicepresidenta, la doctora Núria Bosch. A més, s’ha incorporat un nou membre, Rafel Grasa, director de l’Institut Català Internacional per la Pau. En total hi ha ara mateix catorze membres amb una vacant que queda buida de moment.
Així, en formen part d’aquest ens, a més de Viver i de Grasa, Francina Esteve i Garcia, professora titular de Dret Internacional de la Universitat de Girona; Pilar Rahola i Martínez, periodista i escriptora; Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Germà Bel i Queralt, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona; Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA); Núria Bosch i Roca, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; Salvador Cardús i Ros, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista; Àngel Castiñeira i Fernández, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d’ESADE-URL; Joan Font i Fabregó, empresari; Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, i Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
Abans de la reunió, un dels seus membres, el sociòleg Salvador Cardús, ha remarcat que els membres d’aquest ens són experts, i no ideòlegs o polítics. Serà el Govern, per tant, qui marcarà el ritme de treball. La feina del consell, ha continuat, serà fer un «full de ruta, dibuixar camins precisos» i determinar les «estructures» que caldran per fer la consulta. «I a ser possible que tot això es realitzi el més aviat possible», ha afegit Cardús, que ha reconegut que tenen ara una «responsabilitat gran».
4. I mentre que bramin! Els temps de les injustícies, com la de la interlocutoria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’està acabant. Però mentrestant mireu si són barruts! Llegiu aquest cas!
HYPERLINKseu bloc, i fa un recopilatori de tot el procés i del tracte rebut per part de la justícia espanyola, una justícia que és incapaç d’acceptar en igualtat de condicions la llengua catalana. Agraeix al Grup de Suport tota la tasca que està fent i en particular a l’incansable Enric Borràs. La roda de premsa ha estat convocada pel proper dijous a les 12 del migdia a la sala d’actes del Col•legi de Periodistes amb la participació de Salvador Alsius, August Gil Matamala, de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Agustí Carles, president de l’Associació de Juristes per la Llengua Pròpia, Marta Clapés, advocada del cas i el mateix Marc Belzunces, geòleg i investigador.
Campanya de micromecenatge a la plataforma TotSuma
Amb motiu de portar el cas a Europa, el Grup de suport a Marc Belzunces ha iniciat una campanya de micromecenatge a la plataforma TotSuma per recollir els diners per pagar el cost d’aquest procés per internacionalitzar el conflicte d’Espanya contra els drets lingüístics dels ciutadans de parla catalana
Antecedents
L’any 2008 en Marc Belzunces fou encausat per un delicte electoral, en no haver-se presentat el dia 9-3-2008 a una mesa electoral en el context d’unes eleccions al Parlament espanyol. La seva condició d’independentista li havia impedit col·laborar amb un estat i una societat que no considera com a propis.
La defensa reivindicà aquest dret d’objecció de consciència, que el Tribunal Suprem negà en altres casos: testimonis de Jehovà i algun anarquista. Per primer cop ho plantejava un independentista i, en presentar l’escrit de defensa davant el Jutjat núm. 19 de Barcelona, es demanà que tot es tramités en llengua catalana, fent ús del dret d’opció lingüística.
En el judici oral a la Secció 5a de l’Audiència Provincial de Barcelona, la primera resolució fou redactada en espanyol. Immediatament es reclamà que tot el procediment es tramités en català. La Sala 5a contestà dient que la notificació era vàlida. L’Ass. de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar queixes davant del Consejo General del Poder Judicial, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Síndic de Greuges.
El 26-1-2010, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya adoptava un acord per unanimitat pel qual enviava un recordatori a la Sala 5a i un dirigit a tots els jutges i magistrats de Catalunya, recomanant que a partir del moment en què un ciutadà exercís el seu dret d’opció lingüística, s’acordessin les mesures necessàries per garantir el dret de rebre tota la documentació i totes les resolucions en català. La Sala 5a va complir l’esmentat acord i va tramitar el procediment en català.
El 19-7-2010, l’Audiència Provincial condemnà en Marc Belzunces com a autor d’un delicte electoral a la pena de 14 dies de presó i una multa de tres mesos. Contra la sentència, el 29-11-2010 es presentà –en català– Recurs de Cassació davant del Tribunal Suprem. Immediatament després, la secretària de la Sala Segona del TS, l’1-12-2010, dictava Diligència d’Ordenació donant 5 dies per presentar-ho tot en espanyol.
S’interposà Recurs de Reposició, desestimat per la mateixa secretària, qui de nou emplaçava a traduir-ho tot a l’espanyol amb l’advertiment de declarar el Recurs desert (com si no s’hagués presentat). Altre cop s’interposava Recurs contra aquesta resolució, i sense resoldre’l, el 23-2-2011 la secretària va dictar un Decret que declarava desert el Recurs de Cassació. Contra aquesta resolució, es presentava Recurs de Revisió, que també fou desestimat mitjançant Interlocutòria de data 18-11-2011. Esgotant tots els recursos possibles, es presentà Incident de Nul·litat d’Actuacions contra aquesta última resolució i, finalment, el 7-3-2012 el TS dictava Interlocutòria inadmetent a tràmit l’incident.
El 19-4-2012, es presentava Recurs d’Emparament davant del Tribunal Constitucional per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en la seva manifestació del dret a l’accés als recursos establerts, del dret a la defensa (article 24 de la Constitució) i del dret a la igualtat en l’aplicació de la llei, sense que pugui prevaldre discriminació per raó de llengua o nacionalitat (article 14). El 3-10-2012, la Sala Primera del Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el Recurs d’Emparament en considerar que hi havia «una manifiesta inexistencia de violación de un derecho fundamental tutelable en amparo».
La demanda contra Espanya davant del Tribunal d’Estrasburg
Presentada al TEDH el dia 2-4-2013, planteja la violació del Conveni Europeu de Drets Humans per denegació de l’accés a la segona instància penal pel fet d’haver-se interposat un Recurs de Cassació en llengua catalana:
1) Violació de l’article 6.1 del Conveni (dret a un procés equitatiu), ja que el TS ha exigit un requisit que no està contemplat en la legislació espanyola.
2) Violació de l’article 14 del Conveni (prohibició de la discriminació) en relació al dret a un doble grau de jurisdicció penal (article 2 del Protocol núm. 7) i del dret a un judici equitatiu (article 6.1 del Conveni).
3) Violació de l’article 8 del Conveni (dret a la vida privada), ja que el TS ha exigit la renúncia al dret a l’ús de la llengua pròpia per poder accedir al dret a la segona instància penal.
En la demanda s’exposa tota la normativa aplicable al cas, en relació al dret a interposar un Recurs de Cassació en llengua catalana, en especial:
a) Article 33.5 de l’Estatut d’Autonomia (declarat constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny).
b) Article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
c) Article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries de 1992, ratificada per Espanya el 2001. L’exigència que ha imposat la Sala Penal del TS és totalment arbitrària i discrecional, i respon a motivacions polítiques o ideològiques.
5. Barruts i patètics afegiria! Volen apagar la Flama eterna del Fossar de les Moreres de Barcelona per estalviar gas! Seran hipòcrites!
El PPC, obsessió per destruir els símbols de la nació catalana
El PP vol apagar la flama eterna que llueix al pebeter instal•lat al Fossar de les Moreres durant les hores de dia per estalviar en la factura del gas
El PP a l’ajuntament de Barcelona vol que la flama eterna del Fossar de les Moreres s’apagui durant les hores del dia per estalviar gas. El projecte va ser impulsat per ERC el 2001 amb l’objectiu de retre homenatge als morts en el setge a Barcelona el 1714 a càrrec de les tropes borbòniques. Segons publica ABC, el regidor del PP a l’ajuntament de Barcelona, Javier Mulleras, assegura que cal la mesura d’estalvi “perquè durant el dia la flama amb prou feines es veu” i mostra el que realment preocupa al PP afirmant que:”El Born té necessitats més importants que no seguir pagant un alt preu per un reducte independentista.”
Llanos de Luna “style”
Pel regidor del PP “la factura del gas i el que costa mantenir el peveter és una demostració de les prioritats equivocades d’aquest govern municipal”, l’Ajuntament es gasta cada any 11.720 euros en el gas de la flama perpètua i 8.732 euros en manteniment, però pel que sembla la preocupació no és econòmica.
6. I mentre ho combinen amb el Joc Brut, els que hem estat (i de ben segura estem) investigats les coneixem ben bé totes aquestes suposades anomalies! Es pensen que som tontos o què?…
El CNI espia la JNC i les JERC, #Espanyajocbrut Participants a la concentració de la JNC davant la seu del CNI a Catalunya han rebut correus anònims intimidadors i membres de les JERC han comprovat moviments estranys
Segons ha sabut el directe!cat diferents membres de la JNC que van participar a una concentració de protesta davant la seu del CNI a Barcelona van rebre correus intimidadors amb fotografies dels participants fetes des de dins la seu mateixa del CNI, i només persones amb accés a informació restringida han pogut enviar aquests correus electrònics. Per una altre banda membres de les JERC han apreciat des de fa temps comportaments estranys en l’ús dels telèfons i l’aparició de personatges de comportaments no molt clars, i tampoc descarten seguiments. En ple debat de l’augment del joc brut d’Espanya contra el procés sobiranista i del desplegament de membres del CNI a Catalunya, el control de les joventuts dels dos grans partits és pot ben ser un objectiu de l’espionatge espanyol.
Dossier #Espanyajocbrut
Rebre correus anònims amb la teva foto feta des de dins del CNI és una amenaça
Això és el que han hagut de pensar els receptors d’aquests correus electrònics, que han sigut traslladats als Mossos d’Esquadra i que han demanat silenci i no fer públics aquests fets que és troben en procés d’investigació.
Es confirma el seguiment i espionatge d’aquells estaments que treballen per l’exercici del dret a decidir
En els darrers mesos diferents mitjans de comunicació, El País, Interviú, mitjans de comunicació de fora del país han parlat de l’augment del pressupost tant de diners com de recursos humans del CNI a Catalunya. Un cop ETA ha deixat les armes i el terrorisme islamista sembla com a mínim en reducció, el CNI ha posat Catalunya al capdavant del problema principal d’Espanya i els fets ens donen la raó, ara l’objectiu és obtenir informació i intoxicar el procés democràtic endegat.
Les joventuts de CiU i d’ERC són un clar objectiu del CNI
Normalment les joventuts dels partits van un pel per endavant en les seves actituds i comportaments i per tant són objectiu d’aquells que és dediquen a l’art d’embolicar la troca, per tal de fer descarrilar un procés cap a l’estat propi que aixeca nerviosisme dins del Govern Espanyol, res ja no és casualitat i tot allò que pot ser objecte d’esser utilitzat contra el procés independentista és objectiu del CNI i de les mateixes clavegueres de l’estat.
7. I aquí teniu el resultat, el poble català, de tota mena i condició, units en una sola solució!… Mira que fi que m’ha sortit un rodolí!
HYPERLINK necessitat de la consulta
Catalunya reclama i necessita la consulta. O el referèndum. O com en vulguin dir. I Espanya, també.
Espanya necessita més que mai una consulta a Catalunya sobre el manteniment o no de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol. De fet necessita fer balanç dels últims més de trenta-cinc anys, de 1976 fins avui.
Un balanç de com han quedat les coses després d’aquest temps de funcionament democràtic i constitucional, de canvis econòmics i socials molt importants, aquí, a Europa i arreu del món. Però a l’hora de fer aquest balanç, el paper, el projecte i l’argumentació de Catalunya són importants. Tindran pes en el balanç i en tindran en la perspectiva de futur. En la renovació del projecte de Catalunya com a país, però també en el d’Espanya. I una revisió i renovació Espanya també les necessita.
Per si algú en té dubte reproduïm les primeres frases del llibre d’un dels més prestigiosos constitucionalistes espanyols, el professor Muñoz Machado. El llibre es titula Informe sobre España, i el primer capítol «Crisis constitucional». I el primer paràgraf diu el següent: «Avanza inexorablemente el proceso de deterioro de las instituciones constitucionales. Ninguna de ellas, de los parlamentos a los partidos políticos, del Tribunal Constitucional al Consejo General del Poder Judicial, de la justicia ordinaria a los sindicatos, de la administración estatal a la municipal, funciona adecuadamente en España». I més endavant diu: «El sistema de autonomías está siendo cada vez peor considerado». I podria afegir, per exemple, el Banc d’Espanya, que havia de garantir el bon funcionament del sistema bancari espanyol. I que ha fallat rotundament. Dramàticament. I dedica tot un capítol, referint-se a com es va constituir el sistema autonòmic, amb el títol d’«El error originario», i encara li dedica un tercer capítol amb un títol que fa evident el seu rebuig, fins i tot amb irritació, «Pero, ¿quién ha inventado esto?». I tornant al començament del llibre trobem un segon títol encara més enèrgic, «Repensar el Estado o destruirlo».
És a dir, que el que podria salvar l’Estat és un propòsit ferm i sincer de reforma del mateix Estat. Una reforma que afectés totes aquestes institucions. I que tingués molt en compte la realitat i el paper particulars de Catalunya.
Si no ho fa, Espanya entrarà en una crisi molt fonda. Que tal com s’orienta la política espanyola, només enfrontada a un repte molt potent, Espanya potser farà. I possiblement no n’hi ha cap de més potent que el que li pot venir de Catalunya.
O sia que Espanya i Catalunya es troben davant d’una disjuntiva: o reforma radical de l’Estat o independència. Amb el benentès –cal repetir-ho– que un element bàsic de la reforma és un règim per a Catalunya que tingués en compte la seva personalitat en tots els terrenys. És a dir, lluny –molt lluny– del que és l’estatut actual. I amb el benentès, també, que si s’hagués d’arribar a la independència s’hauria de fer en termes de gran i mutu respecte. Com a conseqüència del fet evident que la dificultat d’encaix feia poc operatiu l’Estat unitari. I amb l’esperança –ratificada en casos de noves independències a Europa– que una col•laboració franca entre dos estats pot arribar a ser més fructífera que una unitat imposada en termes que arriben a ser poc racionals.
A nivell espanyol no es veu per cap banda un propòsit potent i de gran amplitud de dur a terme aquesta gran reforma. Avui per avui Espanya no és encara conscient de la magnitud del repte. Ni els partits ni la societat s’adonen prou que cal «repensar el Estado o destruirlo».
Això –aquesta incapacitat– dóna més força a l’altra alternativa, és a dir, a la consulta o referèndum sobre independència o no independència de Catalunya. La consulta obligarà –poc o molt, segons el resultat– Espanya a sortir de l’immobilisme i Catalunya –també segons el resultat– a reclamar la presa en consideració de la reclamació d’una nova situació, que podria arribar a la independència.
És per tot això que cada cop hi ha més partidaris que es faci una consulta, o un referèndum. Gent diversa. Gent que votarà independència i gent que no. Però tots conscients que cal una nova situació. A la qual cal arribar, com diu el president Mas, amb escrupolositat democràtica.
9. I finalment, de mans del company dels GOAL, en Carles Cosialls, ens arriba la nova proposta de plataforma política aglutinadora de l’esquerra i amb l’Estat Propi com horitzó. És d’aquelles propostes fetes per persones rellevants i amb autoritat moral que tenim al país, que poden fer que indignats i decepcionats de la política (ben be tots més o menys) puguin fer un pensament! Si és per unir cap a la Independència endavant!
Primers suports a Procés Constituent. No oblideu llegir el manifest!! Santiago Vidal i Vicenç Navarro, entre els suports a Procés Constituent de Forcades i Oliveres
Juntament amb Lídia Pujol, Esther Vivas, Marta Sibina i Josep Pàmies enregistren un vídeo de suport
La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l’economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el ‘Manifest per a la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya‘, amb l’objectiu de preparar un ‘canvi de model polític, econòmic i social’. Conviden tots els ciutadans de Catalunya a signar-lo per fer pinya a favor d’aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament.
Poc després de fer-se públic el manifest, el projecte, anomenat Procés Constituent, ha rebut uns quants suports públics de personalitats rellevants.
Per exemple, del jutge Santiago Vidal El catedràtic de Ciències Socials dela UPF Vicenç Navarro L’activista Esther Vivas La cantant Lídia Pujol Marta Sibinia, editora de Cafè amb llet El pagès Josep Pàmies
TEXT COMPLERT DEL MANIFEST http://www.procesconstituent.cat/?
MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva. 5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social. 6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere. 7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria. 9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN. Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades 10 d’abril 2013
Salut i Bona Lletra!
Sergi Alcon i Gibert
