1. Avui fa 53 anys que un patriota del país i la llibertat va fer una acció agosarada que el va dur a la presó. De justícia és recordar avui aquell fet amb alçada de mires, per sobre de partidismes polítics. Aquí us adjuntem l’escric que, conjuntament amb el Cant de la Senyera cantat en un acte públic al Palau de la Música Catalana (amb bona part de les forces vives del règim presents), el va «condemnar».
Text del pamflet “Us presentem el general Franco”
«Us presentem el general Franco«
Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la permite: ¿Irá Su Excelencia pronto a Barcelona? General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten. (De la interviu concedida pel general Franco a en Galinsoga i publicada a «La Vanguardia» el 1 d’octubre 1959)
El general Franco vol venir a Barcelona. Segons sembla s’hi estarà uns quants dies. Com sigui que haurem de conviure amb ell. val la pena de saber qui és. Després de 21 anys de règim franquista, aquesta presentació es fa necessària. Estem sotmesos a una pressió propagandística tan forta i tan unilateral que ja no sabem qui és el general Franco, ni què representa el seu règim.
Qui és el general Franco, l’home que ara vol venir a Barcelona, i què representa el seu règim? EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT EN TOTS ELS ORDRES.
En primer lloc, la negació de la llibertat política. En cap nivell de la vida social hi ha llibertat. No n’hi ha en els municipis: tots sabem que les eleccions municipals no signifiquen absolutament res. I quan el Règim tem no poder controlar plenament els resultats —cas de Madrid i Barcelona— són suprimides. Això que en diuen «las Cortes» no té cap valor representatiu. No té altre valor que el dels «parlaments» de les democràcies populars comunistes. En definitiva, tot el poder radica en les mans d’un sol home, el que ara pensa venir a Barcelona, que té pel poble i per les seves aspiracions un manyspreu absolut i que es dedica, sobretot, a durar, contraposant falangistes a «Opus Dei», monàrquics a falangistes, gent d’en Martín Artajo a «Opus Dei», etc.
No hi ha llibertat social ni sindical. La C N. S. és un instrument del govern, res més que això. Les associacions obreres de tot ordre han estat suprimides, inclús les culturals (desaparició, per exemple, dels Ateneus obrers, de les Biblioteques populars, e t c . ) Ningú no s’ha salvat d’aquest odi del Règim a la classe treballadora. Les mateixes organitzacions obreres de signe cristià han de dur una vida migradíssima, pràcticament clandestina; els seus homes representatius han estat també perseguits i sovint empresonats. Es el que ha passat a la H O A C (Hermandad Obrera de Acción Catòlica), amb l’O. C P. D. (Orientació Catòlica Professional de Dependents), amb tots els que han volgut ser conseqüents amb la seva mentalitat social i cristiana. No és reconegut el dret a la vaga, que és un dret elemental i bàsic, sense el qual la classe obrera no té cap possibilitat de defensar-se. El règim del general Franco és rotundament antisocial.
No hi ha llibertat intel·lectual ni Cultural. La censura és absoluta, absorbent. Només en forma d’acudits («La Codorniz») o escrivint en termes que no estan a l’abast del públic es pot arribar a dir alguna cosa, molt poca cosa, que no encaixi perfectament en la línia del Règim Els intel·lectuals i els literats són perseguits. I no només, com pretén el Règim, els comunistes. Laín Entralgo, Aranguren, per exemple, no tenen res de comunistes, i tot i això han estat arraconats, gairebé se’ls ha tapat la boca amb esparadrap. El mateix havia passat, quan eren vius, a Ortega i Gasset i Marañón. I no parlem de Catalunya, on la persecució cultural constitueix un fet d’autèntic vandalisme. Per altra banda el Règim és, ideològicament, buit. Es, intel·lectualment, pobre i crea pobresa intel•lectual. Té la Universitat endogalada, totalment abandonat l’ensenyament en general, de tal manera que cada any són més els mestres nacionals que deixen la carrera que els nous que l’acaben. El Règim sap que un poble intel·lectualment rudimentari fa de bon dominar.
No hi ha llibertat religiosa. No ens referim ara a la llibertats per als protestants. Ens referim a la mateixa Església Catòlica, la qual no pot actuar amb llibertat. Els seus capellans poden celebrar missa, fer processons, ensenyar el catecisme, però no es pot posar en pràctica la doctrina social de l’Església; les organitzacions de joventut cristiana són vigilades i obligades a no moure’s del camp estrictament pietós, esportiu i de beneficència, quan el que els Papes volen és que es preocupin també del bé comú de la societat i se’n sentin responsables; l’Abat de Montserrat és calumniat públicament; els bisbes que volen dir les veritats són confinats a bisbats petits o llunyans (cas dels bisbes de Canàries i de Segorb); certes pastorals del Cardenal Pla i Deniel són silenciades per. la premsa; de certs discursos del Papa se’n donen a través dels diaris versions deformades. Tampoc l’Església és lliure. I és lamentable que el Règim pugui comptar en aquesta, feina de tenir l’Església dominada, amb alguns bisbes que semblen fortament empeltats de governador civil. El bisbe Eijo Garay, de Madrid, n és el cas més clar. A Catalunya té dos bons deixebles, l’un a Tarragona, l’altre a Lleida.
No hi ha llibertat per a res. Després de 20 anys de’ dictadura pot haver-hi qui trobi ja natural el clima en què vivim, com els que vivint habitualment en una atmosfera viciada no enyoren l’aire pur. Però n’hi prou en treure el nas a fora per a adonar-nos com a Espanya estem privats de llibertat i de respecte. I també per a veure que en els pobles on l’home és més tingut en compte les coses no van pitjor que a Espanya, sinó molt millor. Espanya és el país on pot donar-se el cas, com es va donar l’any passat, que en una sessió de «Manufacturas Metàlicas Madrileñas», quan la majoria d’accionistes, considerant-se estafats, varen iniciar una protesta seriosa, el Sr. Nicolàs Franco, president del Consell, els amenacés amb fer venir la Guàrdia Civil. Amb això està tot dit i no cal insistir més.
La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l’estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l’home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el Règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica. Com es fa en certes professions indignes, el Règim procura que t o t h om estigui enfangat, tothom compromès. L’home que aviat vindrà a Barcelona, a més d’UN OPRESOR, ÉS UN CORRUPTOR.
Catalunya, 15 d’abril del 1960.
2. I la Idiosincràsia de la casta espanyola, que queda projectada en bona part de la seva societat, mitjançant la manipulació en els seus mitjans de comunicació, continua! sembla que no passi el temps! Afortunadament cert jovent que ve d’Espanya a viure a Catalunya no se’n passa aquestes manipulacions.
Un vídeo d’una jove andalusa contra la catalanofòbia triomfa a la xarxa
La bloguera @Focusings diu que de petita li van ‘ensenyar a odiar els catalans’
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M14ebPJ-AtM [/youtube]
L’últim vídeo de la bloguera @Focusings contra la catalanofòbia ha esdevingut un èxit a la xarxa en aquestes últimes hores. La noia, una jove andalusa que viu a Barcelona des de fa dos anys, va penjar-lo a principi de setmana al seu canal de YouTube i ja supera el mig milió de visites i té prop de deu mil comentaris. En poc més de deu minuts, reflexiona i carrega contra els qui rebutgen allò català pel sol fet de ser-ho. I afirma que si fos catalana, seria independentista: ‘perquè deu cansar això que t’insultin o et mirin malament allà on vagis pel sol fet d’haver nascut a Catalunya’.
‘Des de petita m’han ensenyat que allò que és català representa quelcom dolent que hem d’odiar, que es mereix el nostre menyspreu. I per justificar aquest odi sempre diuen ‘És que es volen independitzar’. Molt bé, i què? No som lliures de pensar com vulguem? Ofenen algú per pensar que la seva terra mereix tenir un estat propi?’ I continua: ‘Mentre no siguin catalans radicals que van per la vida insultant Espanya, el seu pensament independentista em sembla totalment respectable.’
Es demana com pot ser l’independentisme un motiu per odiar els catalans, i explica que quan va créixer i va conèixer Catalunya, es va adonar que molts dels mites que se n’expliquen són mentida: No és cert que tots els catalans odiïn els espanyols. Tampoc que només s’hi parli català ni que es discrimini ningú per no parlar-lo, diu. ‘Els catalans tenen un idioma propi, a banda del castellà, i no el perdran perquè uns quants idiotes tinguin ficat al cap que s’ha d’eradicar per sempre més.’
‘He sentit gent que es dedica a la docència dient que el català és un dialecte de l’espanyol: però tu on has estudiat?’, diu, i afegeix: ‘El català no és cap dialecte de l’espanyol. Un dialecte és l’andalús, el canari, el murcià. Però no el català, que es regeix per les seves normes ortogràfiques, les seves pròpies conjugacions verbals i una escriptura pròpia.’
Explica que quan va a Andalusia, la miren malament: ‘Ah, la catalana aquesta!, i comencen a insultar els catalans davant meu, quan saben que visc aquí i que és aquí on em donen de menjar.’ I que quan vivia a Andalusia, el seu pare li deia: ‘Abans de veure un programa de televisió en català, prefereixo que me’l posis en anglès’: ‘Sí, sé què penseu: mon pare no té ni puta idea d’anglès!’.
Finalment, es dirigeix ‘a tots els catalanofòbics’ que vegin el vídeo: ‘Els aconsellaria que no es deixessin portar per aquest odi, que tinguin una mica de personalitat i sobretot que no critiqui una terra ni vagi dient coses que no són pas certes sense ni tan sols haver-hi estat.’
3. Aquesta manipulació i repressió és la que va fer canviar el text original del monument a la proclamació de la República Catalana de Francesc Macià a l’antena de Radio Barcelona del Tibidabo. De sobte va passar de «14 d’abril 1931. Per aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República» a «EAJ1 Primera emisora de radio de España«. Gràcies a una foto de l’època s’ha pogut restaurar en el dia d’ahir el que realment posava!, ja ens ho havíem empassat i tot!
Restitueixen la inscripció del monument a la República Catalana situat al Tibidabo
El text original, que va ser substituït en època franquista, s’ha recuperat coincidint amb el 80è aniversari de la seva inauguració
Coincidint amb el 82 aniversari de la proclamació de la República Catalana aquest diumenge s’ha restituït la dedicatòria original al monument situat al Tibidabo, obra de l’escultor Àngel Tarrach, que recorda l’efemèride i com el president Francesc Macià va proclamar-la el 14 d’abril del 1931. Durant el franquisme, es va esborrar la inscripció original i es va substituir per «EAJ1 Primera emisora de radio de España». Ara, a banda de recuperar el text original «14 d’abril 1931. Per aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República», s’ha realitzat el rebaix dels paraments de la pedra a gravar, traient gruix, regularitzant i netejant la pedra de la superfície.
Unes 200 persones s’han aplegat en l’acte de restitució de la inscripció al monument a la República.
«Un acte que mira cap al futur»
La restitució ha estat impulsada per la Comissió de la Dignitat i per l’Ajuntament de Barcelona. Tant el regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, com el Coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes han remarcat que «va més enllà de recupar un simbol, que és un acte que mira cap al futur».
Cruanyes ha afegit que «els monuments estan fets de cara al futur. Expressen desitjos i fets històrics importants per al país. Aquest reivindica el dret de Catalunya a ser un poble i a governar-se».
Per la seva banda, Puigdollers ha assegurat que «el país està en un punt d’inflexió» i que només «es coronarà el cim si som capaços que el poble de Catalunya sigui humil, sigui digne i sigui valent».
4. I mentrestant la internacionalització del conflicte avança, no us perdeu com l’Alfred Bosch, en un molt bon anglès, fa posar dempeus a l’auditori! (del minut 17 al 25 del vídeo enllaçat). Com canvien les coses.. ara som nosaltres el model! Felicitem-nos!
Alfred Bosch manté converses amb Gerry Adams i Martin McGuiness del Sinn Féin
El diputat republicà s’ha adreçat al plenari de l’assemblea del Sinn Féin irlandes per explicar el camí iniciat a Catalunya cap a l’autodeterminació
«Vosaltres ens heu ensenyat que, per gran que sigui la ferida i el dolor, cal abraçar la pau, el diàleg i la democràcia. Aquesta és la millor manera d’avançar.» Així s’ha adreçat el diputat d’ERC-RCat-CatSí al Congrés, Alfred Bosch, al plenari de l’assemblea del Sinn Féin irlandès,(vídeo intervenció ALfred Bosch minut 17) partit que lluita per la unificació d’Irlanda en una sola república. «A Catalunya nosaltres hem iniciat el camí cap a l’autodeterminació,» ha afegit, «i és vital tenir ben present que els mitjans cívics, les urnes i el suport pacífic són les millors eines per fer camí. Que et barallis amb els veïns és el que volen ells, els rivals que et volen veure fracassar.»
Alfred Bosch amb Martin McGuiness desprès de la seva intervenció al plenari assemblea Sinn Féin
El Sinn Féin impulsarà referèndum populars inspirats en les consultes celebrades a Catalunya
El republicà Bosch s’ha interessat amb el president del Sinn Féin, Gerry Adams, pels referèndums populars que el Sinn Féin impulsarà per la unificació d’Irlanda, inspirats en les consultes populars sobre la independència que es van celebrar a Catalunya entre 2009 i 2011. Adams ha demanat a Bosch assessorament sobre el tema, atès que Bosch va ser portaveu de la consulta de Barcelona Decideix. Així mateix, el representant català ha agraït al líder irlandès els pronunciaments a favor de les llibertats catalanes que el segon ha promogut al parlament de Dublín.
Alfred Bosch s’entrevista amb Martin McGuiness
Alfred Bosch també ha mantingut converses amb Martin McGuiness, primer ministre adjunt d’Irlanda del Nord, a l’entorn de l’experiència de convivència amb els unionistes pro-britànics que estan duent a terme en el govern autònom d’aquest territori que avui pertany al Regne Unit. McGuiness ha plantejat la necessitat d’abordar, a l’hora de bastir un nou sistema polític, la reconciliació amb els antics enemics. «Amb qui hem d’exercir la fraternitat republicana és amb l’enemic», ha declarat el nord-irlandès; «perquè amb els amics no té cap mèrit. I només en el camí de la reconciliació podem trobar-hi solucions; nosaltres sabem molt bé que la victòria per la força no és cap solució, a la llarga. No només volem una sola República d’Irlanda, també volem un sol poble.»
«Que et barallis amb els veïns és el que volen els oponents»
Tot i les diferències evidents entre els dos casos, Bosch ha coincidit que evitar la ruptura entre comunitats és la millor manera d’assolir un nou país, i que «generar esquerdes socials és el que pretenen aquells que volen fer naufragar el projecte de la República Catalana.»
6. I parlant d’internacionalització, que tanta falta ens fa, la nostra institució més abast internacional, el barça, tindrà un fantàstic moment per visualitzar-nos al món. Tant de bo es pugui donar i, també, guanyem la copa!
25-M, Wembley: Catalunya contra Espanya
Preocupació a Espanya per una final entre el Madrid i el Barça, perquè el món visualitzarà que “Catalonia is not Spain.”
La possibilitat d’una final entre el Madrid i el Barcelona de la “Champions” a Londres el proper més de maig ha començat a crear gran preocupació, sobretot , per la visualització internacional del conflicte de Catalunya amb Espanya. Per primer cop milions de persones veurien que la final no la juguen dos equips d’un mateix país, malgrat que prèviament serà anunciat d’aquesta manera . El món sencer podrà comprovar Espanya i Europa tenen un problema. Que Catalunya i el Barça volen ser el que són, un país amb estat propi i un club català. Des de Londres la imatge que rebrà el món és de mig estadi amb banderes catalanes i estelades i l’altre mig amb espanyoles, i amb “sort “alguna de franquista, farà que el món visualitzi que “Catalonia is not Spain.”.
Espanya voldria evitar una final Catalunya contra Espanya L’escenari d’un Barça fora de la fina eliminat en la propera escomesa amb el Bayern de Munic seria el més desitjable, però fins i tot la possibilitat de sacrificar el Madrid està sobre la taula d’alguns ments pensants de l’espanyolisme recalcitrant. Ara caldrà esperar els esdeveniments per veure com és resol.
Un Barça & Madrid a la final de Wembley és una oportunitat única per internacionalitzar el conflicte
Aquest hauria de ser un element més d’estímul pels jugadors del Barça per donar una immensa alegria als seus seguidors i oferir la possibilitat de guanyar una nova copa d’Europa enfront el Madrid, una fita somiada i històrica pels seguidors catalans.
6. I clar, el lobby català, emparentat amb la Cort dels opressors, comença a mobilitzar-se i arronsar el nas, ja que quan anem de debò anem de debò! Sr. President, endavant! Seguint el camí de la llibertat, seguint cap a Itaca malgrat espantadissos empresaris del pont aeri, Lares i companyia.
Espanya veu per primer cop que Mas no fa marxa enrere
Augmenta la preocupació a Espanya i entre els s lobbys de poder com el “Puente Aéreo” per la fermesa de l’acord entre Mas i Junqueras
Des de les darreres eleccions en que la democràcia va donar peu a una clara majoria pel dret a decidir que els grups de poder, que durant anys han manat sense sotmetre’s a les urnes, estan nerviosos, saben que s’hi juguen els negocis amb Espanya i no donaran el braç a tòrcer. Compten am molts aliats, entre ells, els grans mitjans de comunicació vinculats al poder i el joc brut del Govern espanyol, per dur a terme una forta campanya per intentar rebentar el procés d’independència. Tant La Vanguardia com El Periódico han estat les eines utilitzades per escriure i relatar històries, sense confirmar , del naufragi de les relacions entre els dos socis CiU i ERC. De moment les pressions del Lobby “Puente Aéreo” cap al president Mas han fracassat, això vol dir que la partida d’escacs entra en una nova etapa.
El Lobby Puente Aereo és reuneix avui amb la ministra Pastor
La ministra de foment ha estat convidada aquest dilluns a una trobada amb el Lobby «Puente Aéreo” el president del Grup Planeta, José Manuel Lara – una de les persones més bel·ligerants contra el president Mas i el seu camí cap al sobiranisme-,serà l’amfitrió de la trobada que sens dubte servirà per replantejar l’estratègia per intentar fer fracassar el procés, via noves promeses o simplement augmentar la pressió tant al Govern Espanyol o el Govern de Mas per tal que evitin el xoc de trens.
7. Mentrestant gaudim amb la creació cultural de la nostra terra, amb cançons que aniran prenent popularitat i volada! La Nova Renaixença a Itaca està cada dia més a prop!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ILrSquVQ_X8&feature=share[/youtube]
Salut i Habaneres!
Sergi Alcon i Gibert
