Avui us remeto dues notícies en el meu Recull Comentat del Procés Independentista.
La primera m’ha arribat des de moltes vies, el que vol dir que està tenint bona difusió. Difusió a la que des d’aquí hi volen contribuir. És sobre el vídeo didàctic que s’ha fet amb la participació del Cercle Català de Negocis: ELS GARCIA. Un vídeo que ens explica, en castellà, on som, com hem arribat i perquè, ara, la majoria de la Ciutadania Catalana està a favor de la Independència. És un vídeo que parla des del punt de vista econòmic i pràctic, però recordem que això només és una cara de la moneda, l’altra, i no menys important, és la vessant d’opressió cultural, lingüística, històrica, de retallada de llibertats democràtiques, etc..
Per a contrastar la direcció que agafa la Nació Catalana, que és la de l’Estat Propi, comentem una segona notícia que ens fa arribar el company dels GOAL, en Carles Cosialls. És una notícia que ens torna a deixar clar cap a quina direcció, ben contraria a la Catalana, va l’Estat Espanyol: cap a la involució democràtica i el centralisme salvatge! Escenaris que fan del Federalisme Asimètric del PSC, una total impossibilitat en la situació actual (potser quan siguem independents ens respecten!).
Comparem i no siguem cecs! La Independència del país ens interessa a tots, fins i tot als espanyols a la llarga!
Per què s’han fet independentistes els Garcia de Santa Coloma de Gramenet?
Un vídeo pedagògic per a escèptics sobre els beneficis de la independència
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=aedfuT5ffs8#at=14[/youtube]
Els Garcia són una família de Santa Coloma de Gramenet que va descobrint quins arguments justifiquen que Catalunya sigui un estat independent d’Espanya. És una família prototip que Jordi Piqué, membre del comitè executiu del Cercle Català de Negocis (CCN), fa servir per explicar a un públic castellanoparlant i més aviat escèptic sobre el procés sobiranista quins són els beneficis de la independència. I ho fa amb una extensa presentació, en espanyol, que ja fa uns dies que circula per la xarxa.
Jordi Piqué s’explica així: ‘Quan tenia vint-i-dos anys vaig anar a l’estranger a aprendre anglès. Tenia clar que amb un bon nivell d’anglès la meva vida canviaria. I tal dit, tal fet. Fa un any vaig tornar a Catalunya. I si quan me n’havia anat Catalunya era el motor econòmic d’Espanya, ara m’he trobat una ruïna econòmica. Com que tinc temps, ho he analitzat i veig molt clar on és el problema. Però m’adono que molts dels meus conciutadans no ho entenen pas. Per això he fet una presentació.’
I afegeix: ‘No milito en cap partit polític i totes les xifres que ofereixo són de fonts oficials de l’estat.’
La Universidad CEU San Pablo niega la persecución del catalán en el franquismo
Brais Benítez | 25/06/2013 |
“Debe reseñarse que hay muchas señales acreditativas de que no existió, o al menos no existió con estabilidad o generalidad, una política franquista de prohibición de la lengua catalana”. La cita está extraída del libro Recuperar España. Una propuesta desde la Constitución (Aula Política Instituto de Estudios de la Democracia, Universidad CEU San Pablo, 2013), elaborado por uno de los think tanks afines al PP y en el que participaron abogados del Estado, magistrados del Tribunal Supremo, catedráticos universitarios y técnicos superiores del Estado.
El documento, que fue presentado a finales de mayo, admite: “No dudamos que en Cataluña durante el Régimen de Franco hubiera existido alguna campaña que propiciara el abandono del catalán y que se dijera aquello de hable usted cristiano o hable la lengua del Imperio”, pero concluye que no existió una política de prohibición expresa, y remata que “en los últimos treinta años, la lengua que en Cataluña oficialmente se margina, se desaconseja usar, se sanciona o se impide utilizar, es la castellana”.
El texto aboga por reformar la Carta Magna para “mantener el espíritu básico de nuestra Constitución de 1978”, con el objetivo de atacar el “problema que desde la periferia secesionista se nos plantea a los españoles”.
Menos competencias autonómicas Entre las propuestas que plantean está la de recentralizar el poder en manos del Estado, y por tanto restringir las competencias autonómicas, “introduciéndose los cambios necesarios para impedir la repetición de la deriva desintegradora”. Además, defienden “cerrar el proceso, de modo que el modelo de distribución de competencias no pueda seguir abierto a presiones y modificaciones extra-constitucionales”.
“La experiencia histórica nos enseña que siempre que hemos iniciado procesos de desintegración y autodeterminación como los actuales, aunque en principio pudiera existir retórica amable en el centro y la periferia, los cerramos con amplios derramamientos de sangre”, sentencia el documento.
“No nos dejemos engañar por la dialéctica del ‘buenismo’ que siempre nos dibujará la posibilidad de fragmentaciones amables de la nación, con fiestas, discursos y promesas de hermandad perpetua”, defienden los autores. “Son poco importantes los 14 de abril, nosotros sabemos muy bien que la República recibida un día con canciones y entusiasmos, se fue deslizando inmediatamente a los golpismos, anarquía, separatismos y, a los cinco años, a la Guerra Civil”, concluyen.
El estudio ha sido elaborado por el presidente del Instituto de Estudios de la Democracia del CEU, José Manuel Otero Novas; el abogado del Estado en el Supremo José Ramón Recuero Astray; y la profesora de Ciencia política en el CEU, Ainoa Uribe. Para su elaboración se ha contado también con las aportaciones de, entre otros, la expresidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre; el expresidente del Gobierno José María Aznar; el periodista Luis María Ansón y el articulista y escritor Pío Moa.
Salut i Camí Propi!
Sergi Alcon i Gibert
