Jornada V del setge. Dissabte. Avui, des de Pedralbes, l’enemic ha baixat fins a tancar el cordó sobre la Ciutat per la banda de Gràcia. De moment, es tracta d’un bloqueig lleuger. Els nostres voluntaris fan tantes escaramusses com poden a les seves guàrdies i piquets avançats. Cal mantenir-los sempre en tensió, sense descans, insegurs. Les obres de fortificació exteriors i interiors a la muralla són constants, determinats com els nostres comandaments són a resistir. A la nit, s’ha fet una prova d’alarma general i tothom ha acudit amb esma als seus llocs i a la muralla. El duc de Pòpuli, comandant en cap de l’exèrcit de les Dues Corones, ens ha enviat, superb, un trompeta cridant-nos a capitular si volem evitar-nos a nosaltres i als nostres fills i dones el rigor extrem de la guerra. Ha privat amb ignomínia la Ciutat del tracte d’excel·lència, fet que ha enfurismat el poble: els que hi érem a prop seu hem tingut penes i treballs per evitar-li al pobre trompeta un mal pas. Comunicat aquell paper als Tres Comuns que comanden ara el país, és a dir, el Consell de Cent, la Diputació del General i el Braç Militar, des de la plaça hem fet exactament el mateix i amb idèntic prec, retornant el trompeta amb tot el bon tracte de cortesia. Resistirem lliures o morirem, que els naturals de la Corona d’Aragó, amb el rigor i el pal s’obstinen.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Preparats per resistir. Les tropes borbòniques havien bloquejat la ciutat, tot i ésser un bloqueig lleuger ja que de moment els soldats de les dues Corones (recordem que les tropes borbòniques, l’exèrcit de les Dues Corones, estaven constituïdes per l’exèrcit de la monarquia hispànica i del Regne de França, a banda dels aliats botiflers) no sortien fora de la Línia. Van establir un cordó de setge al voltant de la ciutat, en acampar el dia 29 de juliol a les immediacions del convent Nostra Senyora de Gràcia, a la banda que mirava cap a Sarrià. No obstant, voluntaris a peu i cavall que campaven pel Pla de Barcelona van capturar aquell dia diversos presoners borbònics. Per la nit, el Comandant General Antoni de Villarroel i el Conseller en Cap Manuel de Flix van tocar arma general a la Plaça per tal de comprovar la disponibilitat de les tropes.
L’ultimàtum del Duc de Populi. Des d’aquesta posició de superioritat militar indiscutible, l’estat major borbònic va fer arribar als defensors de la ciutat un ultimàtum en el qual els instava a la seva rendició immediata. Així, a la matinada del 29 de juliol, el duc de Populi envia una carta adreçada a la Generalitat i al Consell de Cent, que va ser trameses per mitjà d’un corneta que es va presentar davant del portal de Sant Antoni de la muralla:
Don Restanyo Conselmo-Estuard, duque de Populi, Principe de Petorano, del Infigne Orden de Sancto Efpiritus, Gentilhombre de Camara de fu Mag. Capitan de vna Compañia de fus Reales Guardias de Corbs, y Capitán General del exército y Principado de Cathalunya, se haze a saber a la ciudad de Barcelona que si en todo el día de oy 29 de julio 1713 no abren las puertas a las armas del rey, nuestro senyor, dándole la devida obediencia, no sólo no les valdrá a sus naturales el indulto que la gran benignidad de su magestad les tiene concedido, sino que tratándoles como a pertinazes rebeldes, experimentarán todo el vigor militar. Y sin embargo de hallarse el exército de su magestad circumvalando la plaza, antes de empezar formalmente las operaciones que conducen a su castigo, movido a compasión de su próxima e inevitable ruina y desolación, les amonesta a que la eviten, valiéndose y ganando sin pérdida de tiempo del referido indulto, embiando persona o personas a este campo a implorar la clemencia de su magestad. Campo de Barcelona, a 29 de julio 1713.
Duque de Populi.
Document signat pel duc de Populi el 29 de juliol de 1713
mitjançant el que sol·licita la rendició de Barcelona.
Font: BC. F. Bonsonms
El mateix dia per la tarda, mitjançant el mateix corneta ja que l’havien detingut però tractat amb la urbanitat militar acostumada, com també fa referència al diari (cortesia que reflexa la manera de ser dels catalans, a diferència de l’enemic), Barcelona respon al Duc de Populi manifestant la seva voluntat de resistir, tal com s’havia decidit dies abans a la reunió de la Junta de Braçoa, així, comunica que la Ciutat i el Principat de Catalunya prossegueixen la Guerra i resten fidels al seu sobirà Carles III:
La novedat de la carta que per medi del trompeta ha rebut del enemic esta ciutat lo dia present, per son estil y circunstàncias ha merescut tanta atensió que no se ha despatxat luego lo trompeta, prenent temps de resóldrer la resposta que ha aparegut ser convenient donar-se:
Que las portas y plaza de la ciutat de Barcelona se han tancat y defensat dels enemics que la intentan y han intentat invadir.
Que esta ciutat y tot lo Principat prosegueixen la guerra consenqüentament a la innata fidelitat que conservan a son sobirà, de la qual dependeix sempre la descisió de la pau o de la guerra.
Que las injúrias, amenassas y desusat estil alienta y no amadrentan los cors de vassalls que conservan lo reiterat jurament de fidelitat.
Y perquè esta ciutat mai acostuma alterar los termes de la cortesia restitueix al trompeta ab igual seguretat de la que ha portat. Y ab la referida resposta, podrá lo senyor duc de Populi péndrer las resolucions que expressa, quedant la ciutat resolta a oposar-se a totas, com ho manifestarà la experiència. Barcelona, a juliol 29 de 1713.
Los consellers de la ciutat de Barcelona.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Relació del siti de Barcelona de 1713 i 1714, de Mas i Soldevila, Gazeta de Barcelona, El tombant decisiu de la guerra de la Successió a Catalunya: evacuació de l’exèrcit imperial i repressió borbònica (1713) de Josep M. Torras i Ribé.
