Diari de Setge: 30 de juliol de 1713 (dia 6)

Jornada VI del setge. Diumenge. Avui, com ja és costum s’han ajuntat els quatre Consells de govern nomenats per la Junta General de Braços que va decidir la resistència a ultrança del nostre país en defensa de les seves Constitucions i llibertats: els de Política, Guerra, Provisions i Medis. El meu assistent, en Cisquet, que escolta a la taverna totes les noves de la Ciutat, diu que el poble està amatent i decidit a exigir-los no només xerrameca, sinó mesures efectives. Les urgències a resoldre són moltes, sobretot, pel bloqueig de la Ciutat que els nostres enemics han completat definitivament. Tot i així, avui, l’exèrcit borbònic ha guardat la festa de precepte i gairebé no s’ha mogut de les seves posicions d’ahir. Potser és també aquesta calor insofrible el que els desanima. La nostra cavalleria, en canvi, animosa, ha sortit de la plaça acompanyada de molts paisans i ha arribat prop de Gràcia, fent moltes escopetades a les avançades borbòniques. Hem fet cinc presoners i set valons enrolats amb aquelles han desertat en direcció a la plaça. En els interrogatoris han explicat que en el campament dels borbònics se’ns menysprea com a soldats i se’ns titlla a tota hora de bàrbars i fanàtics enfollits. Els enemics han emplaçat dos canons potents a la dreta del Convent de Gràcia: la Ciutat els ha respost i els ha acabat desmuntant des del Baluard dels Tallers.

Baluard de Tallers

Font: http://www.diaridesetge.cat

Escaramusses al Pla de Barcelona. Tot i que definitivament les tropes borbòniques havien bloquejat la ciutat mitjançant un ampli cordó de setge, els catalans no es van quedar tancats a les seves cases. Ja vam veure ahir com al toc d’alarma fet pel comandant suprem de l’exèrcit català, Antoni de Villarroel, tots els soldats i voluntaris van posicionar-se al lloc que els corresponia. Així, poc després de respondre al duc de Populi que lluitarien fins a la mort, la cavalleria junt amb diversos voluntaris van capturar diversos soldats borbònics i els veïns de Sarrià van capturar 30 cavalls. A més, el 30 de juliol també van arribar a la ciutat 7 desertors valons de les tropes borbòniques. D’altra banda, els filipistes van posar dos petits canons al costat dret del convent de Gràcia, amb els que van disparar dues vegades contra la cavalleria barcelonina, sense obtenir cap èxit, ans al contrari, des del baluard de Tallers es va donar resposta a aquests canons, i sembla que fou fructuosa. Donada la superioritat numèrica de les dues Corones i els resultats del dia, la ira cap als catalans anava augmentant a les files comandades pel duc de Populi…

La plaça de Barcelona i el seu entorn durant la Guerra de Successió,
mostrant esglésies com la de Gràcia i les muralles amb els seus baluards.
Font: Bibliotheque Nationale de France.

Els baluards de la muralla moderna de Barcelona.  L’evolució de les armes de foc, en concret dels canons, va determinar que s’hagués de modificar en gran mesura la forma de construir les fortificacions, així, es va modificar la muralla medieval de Barcelona, escapçant torres, construint terraplens i baluards, reforçant la fortificació tant des de la part de terra com de mar. Així, durant el darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successió, la ciutat estava protegida per onze baluards: el baluard de Migdia, el baluard de Llevant, el baluard de Santa Clara, el baluard del Portal Nou, el baluard de Jonqueres, el baluard de Sant Pere, el baluard de l’Àngel, el baluard de Tallers, el baluard de Sant Antoni, el baluard de Santa Madrona, i el baluard de Sant Francesc.

Barcelone, ville et por fameux d’Espagne. Capitale de la Principauté de Catalogne.
Autor N. de Fer (1646-1720). Mapa dibuixat amb finalitat militar, on es pot veure els diferents baluards de la ciutat de Barcelona, com ara el baluard de Tallers (B de Telles).
Font: Galera, M., Roca, F., Tarragó, S., Atlas de Barcelona, Col.legi Oficial d’Arquitectes, 1982, Plànol 19.

El baluard de Tallers tenia un perfil força complex i enfosat, cosa que feia difícil la seva expugnació. Aquesta zona de la muralla no va ser mai elegida per assaltar la ciutat de Barcelona.

Manuscrit Plano del baluarte de los Ostalies comme se halla (1715).
Font: Archivo General de Simancas.

Olga Hiraldo i Martí

Fonts consultades: Gazeta de Barcelona.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari de Setge, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *