Jornada XIX del setge. Dissabte. Ha retornat al moll de la Ciutat, sa i estalvi, el comboi que va portar el diputat militar i les seves tropes fins a Arenys, aportant provisió de llenya, carbó i farina; i també altres coses, i fins a set-cents caps de bestiar de llana. El nostre general Joan Baptista Basset, valencià, ha organitzat amb molt d’encert la defensa artillada de la Ciutat. Disposem d’unes 250 peces d’artilleria, de les quals, 123 canons de bronze, 64 de ferro (uns i altres de 24 lliures), 23 morters, 10 pedrers de bronze i 28 pedrers de ferro. El general Basset ha aprofitat les peces de bronze, algunes d’elles molt velles però ben útils, fabricades des de sempre a la foneria del peu de les Rambles; molts dels canons de ferro s’han fet a les Drassanes, per proveir de defensa sobretot les nostres embarcacions. Caldran uns 400 artillers, comandats pel mateix Basset i altres caps de l’arma, 6 capitans, 5 tinents, 11 conestables i 3 bombarders. Diuen que les dues peces que el general ha fet emplaçar entre el Convent dels Caputxins i Can Mercader han obligat a desplaçar més lluny el campament dels enemics, situat a la dreta de la vila de Gràcia, fins a deixar-lo fora del seu abast. Tothom lloa la seva capacitat: en igualtat de condicions, fins ara, ha estat sempre capaç de desbaratar les bateries enemigues.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Olga Hiraldo i Martí
L’Artilleria instal·lada al Convent dels Caputxins continua disparant contra la Línia borbònica, fent que se’n retirin fins a la línia de muntanya i treguin ràpidament els cavalls de les seves casernes. Tot i ésser notablement inferiors en nombre, l’exèrcit català i, sobretot l’artilleria, es mostra molt eficaç en la defensa de la ciutat.
Entren a Barcelona 12 desertors borbònics, però també es va detenir un soldat que es passava a les tropes enemigues i que curiosament havia desertat el dia anterior, sol·licitant entrar al servei de la plaça.
Retornen al Port de Barcelona les 47 naus en què s’havia embarcat l’Expedició del Diputat Militar, carregada amb provisions com ara farina, cereals, llenya i carbó i 700 caps de bestiar, necessari per a l’alimentació i fortificació de la ciutat, ja que la ciutat estava bloquejada amb el cordó de setge. Després de desembarcar aquestes provisions, van donar l’ordre de sortir altra vegada a la vela, així s’embarquen 100 cavalls i pertrets cap a Arenys, mentre es comunica a altres oficials passar a la guarnició de Cardona.
Dos sagetes disparen contra el Fortí borbònic del Besos.
L’Artilleria del General Joan Baptista Basset. Al segle XVIII l’artilleria estava molt vinculada a l’enginyeria, eren els combatents més tècnics. El juliol de 1713, Antoni de Villarroel, com a cap suprem de l’exèrcit català, va començar a organitzar l’exèrcit català i ràpidament va formar unitats professionals de cavalleria, cavalleria i fusellers de muntanya; va reordenar la Coronela, la milícia de Barcelona, i va encarregar al general Basset l’organització de l’artilleria, peça fonamental per l’eficàcia en la defensa de Barcelona durant els 14 mesos de setge.
Així, el general de cavalleria Joan Baptista Basset, valencià (l’anomenaven general maulet) destacat del bàndol austriacistes de la Guerra de Successió i en la defensa de la ciutat de Barcelona, degut als seus coneixements en les activitats d’enginyeria, es va fer càrrec de l’artilleria durant el juliol del 1713 i pel setembre va assumir també la direcció efectiva dels enginyers militars.
El juliol de 1713 es van reclutar més de 200 artillers que es van organitzar en 5 companyies que havien d’enquadrar 60 combatents. Entre aquests, destacava l’artilleria mallorquina, considerada la millor de la Mediterrània.
L’artilleria, si estava correctament situada, podia fer foc amb bales rodones i pots de metralla durant tot l’avenç de la infanteria enemiga tot infringint baixes i desordenant les línies atacants abans del combat de cavalleria, infanteria i fuselleria. Basset va instruir els seus artillers en el tir d’esclat enlairat, que consisteix a fer esclatar a l’aire bombes de metralla, una tècnica molt difícil amb la tecnologia de l’època però que podien causar moltes baixes en una formació de soldats. Els canons podien disparar també projectils de ferro de 36 o 24 lliures, era una munició rígida que es dirigia contra campaments o soldats en tir tens o parabòlic (com els morters), assolint en aquest cas major distància, d’entre 700 o 900 metres, en comparació als 400 metres dels trets de canó tensos.
Sovint els canons de campanya eren de bronze, més resistents i lleugers que els de ferro, destinats a les fortificacions i vaixells.
General Joan Baptista Basset. En Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia?, 1653/54/55 – Segòvia, 1728) fou el més destacat valencià de la causa austriacista durant la Guerra per la Successió. De ben jove s’allistà al terç i esdevingué militar professional; cursà estudis d’enginyeria militar i lluità al servei de l’exèrcit imperial. A l’esclat de la guerra per la successió a la corona hispànica fou iniciativa seva l’aixecament del Regne de València comptant amb el suport dels maulets. Desembarcà a Dénia sense tropes aliades i contant exclusivament amb la col·laboració de les milícies locals valencianes. Per tal d’aconseguir el recolzament dels maulets prometé l’abolició dels abusos que es cometien sobre ells, fet que li suposà un gran suport entre els maulets, però el rebuig de l’aristocràcia miliar valenciana. Aconseguí prendre València mentre les tropes aliades assetjaven Barcelona, de manera que les tropes borbòniques s’hagueren de dividir en dos fronts, i fracassant tant en la reconquesta de Barcelona com en la de València. L’arribada del milord Peterborough al Regne de València suposà un canvi en l’estratègia que buscava guanyar-se el recolzament de l’aristocràcia militar valenciana, fet que suposà la caiguda del General Basset i el seu posterior empresonament. Alliberat, lluità novament però no pogué evitar la caiguda del Regne de València davant les tropes borbòniques, sent novament empresonat. L’avenç de les tropes borbòniques i la descomposició del règim austriacista suposà el seu alliberament, esdevinguen comandant en cap de l’artilleria de l’Exèrcit de Catalunya. Lluità heroicament durant el setge borbònic de Barcelona de 1713-1714. Durant els durs combats de l’Onze de Setembre dirigeix personalment, fins i tot després de ser ferit, les bateries situades a l’interior de la ciutat i els canons que ha fet instal·lar a la gran barricada del Pla de Palau. Fou empresonat per les tropes borbòniques i no en fou alliberat fins el 1725 en virtut del Tractat de Pau de Viena. El seu deteriorat estat de salut li impedí exiliar-se a l’Imperi, restant a Segòvia on morí el 1728.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Joan BAaptista Basset, l’heroi oblidat, de Joan Torres Nalda; Gazeta de Barcelona; http://www.11setembre1714.org, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…, de M Bruguera; Narraciones Históricas, de Francesc Castellví; 1714 el setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernàndez Cardona.
