Jornada XX del setge. Diumenge. Avui, no obstant ser festa de precepte, el consistori de la Diputació del General s’ha aplegat per a atendre les necessitats del setge: una comissió del Capítol de la seu de Barcelona ha lliurat en persona 400 dobles per subvencionar les despeses de la defensa. De bon matí han disparat Montjuïc i la plaça. Els voluntaris i fusellers s’han atansat a l’enemic per no deixar ni un sol dia d’incomodar-lo. El general Rafael Nebot ha tingut una nova escaramussa amb tropes sortides de Mataró. Diuen que avui l’enemic, furiós per la resistència, ha cremat bona part de la ciutat de Manresa. I posant foc només per desfermar el seu odi contra la ciutat han fet tota mena de barbaritats, fins i tot degollar nens innocents. No tindran pietat de ningú perquè ara, després de tants anys de guerra, sabem ben bé que volen que el nostre país desaparegui per sempre més de la faç de la terra. Els capitans de voluntaris Josep Badia i Josep Bonet, en les parts de Cornellà i Molins de Rei, a la rereguarda del cordó dels borbònics, han capturat 78 atzembles d’un comboi que es dirigia a proveir-los, després d’un enfrontament que lamentablement ha provocat víctimes dels dos costats. Els costa rebre els manteniments que necessiten per aixafar-nos.
.jpg)
Gràcia
Font: http://www.diaridesetge.cat
La crema de Manresa. Durant la Guerra de Successió, Manresa va patir les conseqüències catastròfiques del general filipista José de Armendáriz, que ordenà que les cases dels 41 més destacats i il·lustres manresans fossin incendiades. El foc s’escampà ràpidament per Manresa i gran part de la ciutat patí un incendi que n’arrasà 522 cases, que era quasi mitja ciutat d’aquell temps. Aquest incendi va calcinar la major part de les cases del Raval de Sant Andreu, el carrer de Santa Llúcia, el carrer de Codinella, el carrer de Sant Miquel, el carrer de Sobrerroca, el carrer d’en Serarols, la Plaça Major, el carrer de Galceran Andreu, la Baixada del Pòpul, el carrer d’en Rigolfes, el carrer del Carme, el carrer del Pedregar, el carrer d’en Botí, i el carrer de Na Canaleta.
Entre les nombroses cases arrasades pel foc hi havia l’edifici del veguer, que es reconstruí de nou donant lloc a l’edifici del ajuntament manresà tal i com coneixem avui en dia.
Font: http://historiesmanresanes.blogspot.com.es
Paral·lelament a l’expedició del Diputat Militar, els borbònics van aplicar a Catalunya la tàctica de la terra cremada, és a dir, es dedicaren a calar foc i reprimir durament els pobles i viles amb focus de revolta contra Felip V de Borbó. Alguns dels pobles i ciutats que patiren aquesta repressió van ser, entre d’altres, les poblacions del Masnou, Vilassar, Arbúcies, Viladrau, Olot, Girona, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ripoll, Vic, Castellterçol, Solsona, Agramunt, Terrassa, Sallent i Manresa. Aquest darrer cas, el de Manresa, va ser el més significatiu de tots. La ciutat, que el juliol de 1713 a través del seus síndics havia jurat fidelitat al Duque de Pópuli que es trobava a Igualada, una setmana més tard va donar suport a la causa de la Diputació de Catalunya, que lluitava per la resistència antiborbònica, en el moment de presentar-se a la ciutat el coronel austriacista Josep de Peguera i de Cortit amb 60 cavalls demanant la mobilització manresana a favor de la resistència. La ciutat va formar la seva coronela i en sortiren uns 400 combatents capitanejats per Joan Sobrebals. Assabentat el Duque de Populi de la rebel·lió manresana contra l’obediència borbònica, va enviar el dia 3 d’agost un gran exèrcit format per 4.000 soldats borbònics a les ordes del tinent general José de Armendáriz i del general de batalla José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar, per tal de repressaliar la ciutat de Manresa, a una hora de distància. Aquest va ser el motiu que va empènyer el Duc de Pòpuli a ordenar al general Armendáriz la crema de la ciutat de Manresa.
Armendáriz, en un primer moment, no va voler cremar la ciutat, considerant que els seus habitants ja serien prou castigats havent d’hostatjar 4.000 soldats i havent de pagar una suma de 2.500 doblons d’or. Això no obstant, el Duc de Pòpuli envià tres vegades ordres d’incendiar la ciutat. Davant d’això, Armendáriz va ordenar cremar les cases de les famílies que havien marxat de la ciutat i, perquè l’incendi no es descontrolés, va ordenar als veïns que retiressin la pólvora de les seves cases. Va posar guàrdies per tota la ciutat. Armendáriz es va instal·lar fora la ciutat amb la resta de les tropes. Van incendiar les cases indicades. Les flames van créixer i es van escampar. La força del vent va fer cremar també algunes cases distants i algunes porcions de pólvora que els habitants, com a productes de negoci, tenien guardades a casa o senzillament se n’havien oblidat de feia temps. El foc va créixer amb tanta força que els soldats, atemorits dels crits dels ciutadans i dels perills que consideraven propers, van desmuntar les guàrdies. Els habitants s’apartaren del perill del foc, però abans d’aconseguir-ho en quedaren alguns sepultats sota les ruïnes. Armendáriz va ordenar a les tropes que intentessin apagar flames i posar ordre a la situació tan descontrolada. L’incendi va prendre tanta força que el cos de tropes que es trobava format a la plaça es va veure obligat a sortir de la ciutat.
El mateix dia va ser incendiat el lloc de Salelles. Els habitants van mantenir els soldats durant 14 dies i l’hospitalitat va tenir per agraïment l’incendi de la ciutat. Els paisans de Manresa que s’havien retirat, units amb els de les rodalies, a les nits s’amagaven dins de la mateixa ciutat en les ruïnes de les cases i ofenien a la guarnició.
La Gazeta de Barcelona, diari austriacista imprès a Barcelona durant la Guerra de Successió, en la seva edició del dia 25 d’agost de 1713, ens informa que “el Enemigo antes de abandonar la Ciudad de Manresa el dia 13 explicó su furioso encono, quemando la mayor parte de las casas, es a saber las de la Plaça Mayor, calles de San Miguel, de Sobrerroca, el Arrabal de San Andrès, y la caller de Santa Lucia; y estando ardiendo las casas executaron los Enemigos las mas atroces barbaridades, hasta degollar niños inocentes, con tan atroz estrago, que deve servir de cabal desengaño, a los que simuladamente han predicado su enganyosa piedad; quemaron tambien al passar el Lugar de Salellas.” Continua dient que el dia 17 d’agost “entró en su Campo el Destacamento, que volvió de Manresa, aviendo dexado en aquella Ciudad un cabal desenganyo de su furiosa ingratitud, y rabia, pagando con un atroz castigo el hospedage de 13 días, en los quales procuraron todos los habitantes, suavizar lo duro de su rigor con abundantes regalos, y rendidos obsequios, y sin otro motivo, que el de averles lisonjeado el paladar, quemaron mas de 800 casas, en ells muchos interesses, algunas mugeres, sin que la voracidad de el fuego perdonasse a sus propios Soldados se quemaron dos en una casa, y huviera sucedido lo proprio a un Capitán, y dos Sacerdotes sino se huviessen arrojado de un balcón, ni lo más sagrado se libró de el incendio, pues quemaron la Capilla de nuestra Senyora de Monserrate, y la Iglesia de nuestra Senyora del Carmen, quien creerá de unos Católicos, que manden, y executen tales sacrilegios de orden de el Duque de Populi lo executó el Conde Montemar, Comandante de los Incendiarios, con tales insultos, y atroces atropellamientos, que por no escandalizar los oidos de la piedad Christiana, se calla la individual relacion, de quanto allí executaron, y no les bastó para saciar su apetito, lo mucho que saquearon, pues se truxeron 50 personas, y entre ellas algunos Eclesiásticos, atados todos con inhumanidad, se queda temiendo executen lo mesmo quando abandonen a Mataró. Pués las ideas de el Enemigo contra Cathaluña son tan crueles, que no parando en quitar las Leyes, y Privilegios, ni en quemar Lugares, ahorcar Paysanos, y talar el Pais, desea extinguir, y acabar enteramente la Nacion, y si dexa algunos, será para transferirlos a donde lloren su ruina, dexando destruidas todas las Masias, o Casas de campo, y reducido el Principado a pequeños, y unidos Lugares, y baxo una pesada sujecion; y en la comprehension de esta verdad solicita Barcelona a toda costa, precaver de esta inaudita crueldad, hasta consumir todos sus intereses, y derramar la ultima gota de sangre.”
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: http://historiesmanresanes.blogspot.com.es; Gazeta de Barcelona; Narraciones Históricas, de Francesc de Castellví; La crema de Manresa del 13 d’agost de 1713, de Francesc Serra i Sellarés (molt recomanable).
