Jornada XXXVI del setge. Dimarts. En el dia d’avui els filipistes han tornat a atacar el que queda del Convent de Santa Madrona. Han organitzat una columna nombrosa i s’han emparat en la nit per accedir-hi sense ser vistos. El nostre general Joan Baptista Basset ha fet disparar coets per descobrir els moviments de l’enemic i els ha dispersat amb la nostra artilleria. Els fusellers i voluntaris de la plaça els ataquen per la part de Safont, al voltant de la qual els enemics es troben emparats d’alguns marges i cases, però exposats a l’artilleria de Montjuïc. Per ordre del juí de prohoms, el tribunal municipal que entén en casos criminals sense contemplacions, amb el ple rigor de la justícia que l’ocasió actual mereix, ha estat degollat i esquarterat un espia, que va confessar haver entregat la carta del general dels enemics al sergent major Eguiluz. Abans fins i tot de la tortura ha denunciat els seus còmplices i tots els individus mesclats en les sospitoses intel·ligències amb els borbònics. El seu cap, engabiat i penjat, servirà d’avís a tots aquells que prefereixin el deshonor de la traïció a la fidelitat a la terra i les seves lleis. Es diu que avui l’enemic ha atacat i incendiat una altra vegada les ciutats de Manresa i Terrassa i que ha ocupat la vila de Vacarisses.
.jpg)
Montjuïc
Font: http://www.diaridesetge.cat
Continua el duel artiller i les escaramusses de Fusellers i Voluntaris a la part de Çafont. Entren a Barcelona 5 desertors borbònics, un d’ells de cavalleria, i va entrar un moro de les galeres enemigues. Tant els desertors enemics com els traïdors austriacistes, corrien gran risc de ésser empresonats, penjats a la forca o sentenciats a mort per decapitació, per exemple, com ens relaten el dia d’avui. La represàlia i brutalitat borbònica continua però els catalans també donen exemple de violència davant aquells traïdors que deshonren la fidelitat a la seva terra i les seves lleis.
Juí de prohoms. Va ser el tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283 (Recognoverunt proceres). Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives. Tenia lloc a la presó. Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya. La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’assessor, era inapel·lable, i era executada tot seguit. Perdurà fins als decrets de Nova Planta (1714), quan s’aboleixen les institucions i lleis catalanes.
Cal recordar que les mesures posades en pràctica pels exèrcits borbònics en empresonar els defensors de Barcelona i Catalunya van ser d’una brutalitat extrema, tal com recollíem en les cartes intercanviades per Comissari de Canvi de Presoners borbònics i Jaume Circuns, el Comissari català. El comandant Villarroel no va aconseguir del duc de Pòpuli una justa correspondència a l’hora de tractar els presoners, paisans i soldats d’aquesta Ciutat i Principat, segons el bon estil de la guerra; al contrari, l’enemic els feia penjar o posar en galera sense contemplacions. Per fer-li entendre que nosaltres faríem el mateix d’aquí en endavant, en els presoners que féssim, i que no els donaríem treva, es va fer plantar del pla de la Ciutat, forques altes (fragment extret del diari de Setge del dia 17 d’agost de 1713).
Els desertors i col·laboradors amb l’enemic van ser considerats rebels i traïdors, i per aquesta raó els van ser aplicades les lleis de la guerra, cosa que va comportar per a molts l’empresonament, la deportació o l’execució sumària. En el cas d’avui, a més, es va esquarterar i decapitar l’espia col·laborador amb l’enemic, posant el seu cap dins d’una gàbia de ferro per escarmentar els seus còmplices.
Dintre del contingent dels voluntaris austriacistes, el duc de Populi feia una distinció més precisa entre els catalans i la resta de combatents que havien estat enrolats a l’exèrcit imperial (valencians, aragonesos, castellans, etc.), els quals quedaven radicalment exclosos de l’aplicació de qualsevol mesura de gràcia. Els presoners en mans dels borbònics, van ser sotmesos a actes de represàlia desproporcionats. A la majoria d’aquests presoners se’ls va aplicar el denominat diezmo de horca, i els soldats que van poder eludir l’execució sumària van ser condemnats a galeres per a la resta de la vida.
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera; i, Gran Enciclopèdia Catalana.
Olga Hiraldo i Martí
