Jornada XXXVII del setge. Dimecres. Els diputats de Catalunya han escrit a les ciutats i viles del país per animar-les a continuar l’heroica defensa de les nostres Constitucions, llibertats i privilegis. Les galeres enemigues que ens hostilitzaven davant del Besòs s’han retirat a ponent. Han arribat dos nous desertors: als francesos se’ls atorga passaport lliure i als presoners d’aquella nació se’ls tracta amb bona correspondència; als espanyols i italians ha manat el comandant general don Antoni de Villarroel que siguin posats en presó estreta; esperem què dirà el comandament borbònic per fer-los penjar o no, segons ha dit públicament. La 24a de Guerra ha ordenat proveir adequadament la defensa de garites de guaita: se’n construiran vint de noves dins la plaça i els seus baluards, sis a la línia de comunicació i deu més a Montjuïc. Encara que no existeixen correus fidedignes de Viena, per la via d’Itàlia arriben noves que l’emperador ha aprovat la justa defensa de Catalunya i ha donat eficaces providències per al socors i consol d’aquest Principat. La Ciutat va donar instruccions ahir d’armar tots els vaixells i embarcacions que hi ha al port, per tal que puguin servir en missions de defensa del proveïment de Barcelona.
Font: http://www.diaridesetge.cat
L’arxiduc Carles d’Àustria
Rumors que Carles III aprova la defensa de Barcelona.
L’Arxiduc Carles d’Àustria. A començaments del segle XVIII, l’últim Àustria de la corona hispànica, Carles II, morí sense successió directa. En el seu testament havia nomenat successor Felip, nét de Lluís XIV de França, però un altre aspirant, l’Arxiduc Carles d’Àustria va creure que hi tenia més dret i per defensar els seus drets de successió promogué junt amb Anglaterra i Holanda una gran aliança contra Felip; s’inicià, així, una guerra entre les potències europees coneguda com a Guerra de Successió.
Els regnes de la Corona Catalano-Aragonesa es decantaren per l’Arxiduc que els donà garanties de respectar les seves lleis i privilegis, com era costum de la casa d’Àustria. Els ambaixadors catalans pactaren amb Anglaterra i La Junta de Braços catalana convocava a la guerra. D’aquesta manera, a més del conflicte internacional, es produïa una guerra civil dins del la corona hispànica i els seus territoris arreu d’Europa.
Durant 8 anys, l’Arxiduc Carles va ser rei dels catalans i Barcelona fou la cort reial (entre 1705-1713). La seva dona, Isabel Cristina, era molt afeccionada a la música i feu organitzar concerts i un munt de festes: entre d’altres, la primera òpera que es representà a Barcelona, i que es deia El pomo de oro para la más hermosa. Els reis vivien al Palau Reial Nou (avui enderrocat) que estava al Pla de Palau i comunicava amb Santa Maria del Mar mitjançant un passadís elevat del qual encara subsisteix un tram.
No obstant, l’arxiduc va abandonar els catalans a la seva sort, tot i afirmar que sempre els tindria a la seva memòria…
Olga Hiraldo i Martí
