Jornada XXXVIII del setge. Dijous. Per part de l’espectable governador de Catalunya, don Pere de Torrelles i Sentmenat, en absència del lloctinent Guido von Starhemberg, inseguint el consell de vice-règia del passat dia 26, s’han fet públiques crides en les quals s’ordena a tota persona, de qualsevol estat, grau o condició, que tingui diners, plata o altres coses precioses i de valor de persones absents de la ciutat i habitants en les terres ocupades pel Borbó, que les manifestin en el termini de tres dies, sota pena de 500 lliures. La Ciutat ha pagat avui 1.600 lliures als oficials i soldats del seu Regiment. Entre el camp i la plaça continua el duel artiller. Les bateries borbòniques a Sants i Gràcia disparen contra els Convents de Caputxins i Santa Madrona. Nosaltres responem des de Montjuïc. A les quatre de la matinada el nostre general comandant i el Conseller en cap han fet reconeixement de la muralla i bateries; hem comptat 108 canons apostats i 32 al fort de Montjuïc. Als forts exteriors de la plaça encara en tenim 18 més i 48 muntats a les Drassanes. Tres galeres enemigues han passat cap a Mataró i han arribat a l’enemic 28 embarcacions de transport carregades de pertrets i artilleria carregats a Tortosa.
.jpg)
Creu Coberta
Font: http://www.diaridesetge.cat
Moneda catalana. El croat era una moneda barcelonina d’argent, encunyada des de l’època de Pere II fins a Felip V. També s’anomenaven diners de plata barcelonins, rals d’argent i grossos blancs (Un gros era una moneda d’argent múltiple del diner i equivalia normalment a un sou o 12 diners, fins el 1285 no fou encunyat a Catalunya, on va rebre el nom de croat). Va ser abolit l’any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.
A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l’encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714.
Croat. Era una moneda catalana d’argent creada el 1285 pel rei Pere II. Va ser coneguda com croat barceloní i, també, com xamberg. A l’anvers figurava l’efígie del comte de Barcelona, i al revers la creu a la qual devia el nom la moneda.
Un croat equivalia a dotze diners de tern. Es caracteritzava per tenir una gran creu al revers, d’aquí el seu nom. Els croats s’emetien des de les seques de les ciutats de Barcelona i Perpinyà. També van posar-se en circulació peces de mig croat i d’un quart de croat.
Es van encunyar croats durant segles, encara que la quantitat de plata que duien va anar variant. Els darrers croats es van fer a Barcelona els anys 1705 i 1706, primer a nom de Felip V de Borbó, i després per al pretendent Carles III d’Àustria.
Diversos croats catalans, amb les efígies de Ferran el Catòlic, Felip II de Barcelona, Carles II, Felip d’Anjou i Carles III d’Àustria, respectivament, i els revers amb la creu que dóna nom a la moneda.
Diner. Va ser la moneda de menys valor de l’Imperi Carolingi, que va perdurar fins a l’època moderna en els sistemes monetaris que en deriven. A Catalunya, per exemple, en van encunyar Carlemany i Lluís el Piadós.
Amb l’afebliment del poder carolingi s’inicia la moneda catalana pròpiament dita, amb l’aparició dels diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor. A partir del 1612, com que el diner valia tan poc, es va generalitzar l’encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714.
Hi havia diferents tipus de dinars, segons la quantitat de plata. Durant el setge de Barcelona, teníem el diner de tern, sorgit ja al final del regnat de Pere I, aquest diner tan sols contenia una quarta part de plata.
Lliura i sou. La lliura de plata se subdividia en 240 diners, també de plata. El sou era una moneda d’or del mateix pes que el diner de plata. Com que l’or i la plata van mantenir fins a l’era moderna una paritat 12:1, cada sou equivalia a dotze diners de tern i la lliura de plata, doncs, equivalia a vint sous. Una de les monedes de més curs va ser la peça, que valia vuit sous, i una altra, la peceta, equivalent a set sous o, el que és el mateix, una setmanada de salari d’un obrer manual.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Vall-llosera i Tarrés, J. «Noves aportacions al Catàleg dels croats de Barcelona, 1285-1706», Acta Numismàtica, volum 35, any 2005, pàgines 67-71; «Numismática y sigilografía» Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII – XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España – Lunwerg, 2006.
