Jornada LXXXXI del setge. Dilluns. Continuem hostilitzant l’enemic tant com podem. El comandant Villarroel no vol que ens defensem només darrera les muralles i els més joves tenen ganes d’acció i de bregar-se en la batalla. Els nostres miquelets han avançat sense ser descoberts per la pedrera veïna a Santa Madrona i han descarregat de sobte tota la seva fuselleria sobre l’enemic, contra el fortí que serveix la seva artilleria. Des de Montjuïc els han donat cobertura, mentre els borbònics es defensaven fent ús de les seves bateries a Sants. Des de la muralla he tingut l’oportunitat de comprovar les fogonades esparses per tot el Pla de Barcelona: hi ha petites batalles arreu entre els nostres fusellers i els seus. L’enemic avança els seus treballs davant del Convent de Gràcia i al camí cobert que baixa cap al Convent de Jesús. Les nostres bateries de Jonqueres i Tallers tenen ordre de martellejar-los constantment en aquells punts. Els nostres corsaris han capturat avui un llaüt que els enemics enviaven a Mataró: en desembarcar al moll hem comprovat que gairebé tots els passatgers eren anglesos, els hem donat salconduit i ens hem assegurat que no se’ls hagués fet cap menyscapte en la seva persona o béns. Avui una junta de teòlegs ha aconsellat al consistori de la Diputació del General diverses mesures a prendre, anteriors al lliurament de totes la plata de les esglésies de la Ciutat, entre les quals, que es posin en lloguer les cases dels fugits i que els oficials de la Generalitat s’abaixin el seu salari, en moment de crisi tan profunda.
Font: http://www.diaridesetge.cat
El cost de la Guerra. La Diputació delibera, amb el vot dels teòlegs, passar a l’escrutini de la plata per fer front a les urgències de la guerra:
«Exm. Sr.
Habent lo Consistori fet totes las diligencias posibles, per recullir plata y altres que V. E. no ignora, per prosseguir ab lo cristià zel, que tan justa causa demana, recorregué al Iltre, M. Rt. Sr. vicari general, perquè se servis esplicar al Consistori, lo demés que devia fer, per valerse de la plata de las Iglesias, (esceptuant los vasos sagrats,) per modo de préstamo, per faltar los medis, per acudir á tan urgentíssima necessitat. En resposta del que fou servida remetrer al Consistori, per deliberar posar en practica tot lo posible que insinua dit vot. Y senyaladament, al entregar las tres masas mes grans encontinent, per reduhirlas á moneda, y venint lo cas de arribar á la plata de la Capella, entregar las altres tres y fer altres de metall, que apareixerà mes proporcional, y ab la forma mes decent, y no menos servada proporció per ara, cercenar los salaris dels consistorials y oficials, en lo modo y forma que insinua dit vot. Tot lo que aparegut no poder escusar lo Consistori, participaro á V. E. ab la certa confiança que son cristiá zel no omitirá acompañarlo en tot lo sobre referit, per acudir á la necessitat tan urgentísima que de V. E. li consta y tot igualment interesats.
Iltre. y M. R. Sr.
En lo cas que V. S. se ha servit consultar als infrascrits, acerca de las diligencias que habian de ejecutar lo Excm. y Fid. Consistori dels Deputats y Ohidors de Comptes del General del present Principal de Cathalunya, respecte als individuos de esta Ciutat, antes de pasarse á la aplicació de la plata de las Iglesias, y conversió de ella en moneda, per subvenir á las presents urgències.
Vista la representació de V. S. entregada per part del Excm. Consistori, vist lo vot dels Doctors y Mestres en Sagrada Teologia de 9 de agost del corrent any de 1713,
Vistas las dos cridas, manadas despatxar per lo M. I. y respectable señor Portant veus de General Gobernador del Principat de Catalunya de 26 de agost y 17 setembre tot del dit any 1713, ab sa publicació al peu de ella, y vist lo demés que devia veurese, y premeditada ab tota reflecció com requereix materia tan gravíssima.
Atenent que segons los Sagrats Canons, lo concurs y aplicació dels bens de la Iglesia, en los casos de comuna necessitat, solament poden ferse in subsidium, y cuant las facultats laïcals, axi del comú com de particulars, no se troben bastants per soportarla, y precedint los demés requisits que prescrihuen dits Sagrats Canons.
De modo que ha de ser lo últim remey, y executarse cunat no hi hagia altres á que recorrer, majorment en las presents urgències, tant per disposarho en eixa conformitat los Sagrats Canons, com per no poder, ni deurer permetrer de altre manera, lo fervorós zel, gran cristiandat, exemplar devoció, y virtut dels individuos que componen esta ciutat, los cuals no poden condecernir, á que las Iglesias y Santas Imatges, se despullen de las juyas y de la plata, per subvenir estas necesitats , y que ells se quedian en sas casas, ab las joyas y plata que tenen per son servey y adorno.
Atenent que lo coneixement de cuant haurà arribat lo cas de la predita aplicació es pròpia y peculiar de V. S. y del Clero; que deurá també de prestar son consentiment, los cuals perteneixerá la averiguació, de si seran bastantment evacuades las facultats laïcals, y de si fetes las degudas y necesarias diligencias, que deuhen precedir á la dita aplicació, als cuals tal vegada, los apareixerà haberse de aplicar mes de lo que se espresarán.
Per aixó los infraescrits, no poden ab certesa designarlas, y apar no obstant, que V. S. podria insinuar al predit Excm. y Fid. consistori lo seguent.
Primo. Que se fes mes axacte averiguació, dels bens dels ausents de esta ciutat, compresos en las cridas, en las cuals se diu, haberse comés alguns descuits, y que V. S. tingués intervenció en los escrutinis.
Secundo. Que se procurasen llogar y beneficiar los lloguers de las casas dels ausents.
Tertio. Que regulasen los salaris dels Srs. Deputats, y demés oficials de la casa, á aquella porció moderadaa al estat dels salaris, esperantse á cobrar al compliment despues, y cuant lo permetran estos apretos, procurant-se conformar á las circunstancias de esta calamitosa temporada, en que se ofereixen per lo publich gestos tan crescuts, no donant en manera alguna salari algun, als de las Juntas.
Cuarto. Que se aplique lo medi de comprar la plata dels particulars, y convertirla en moneda, ab lo que se pot aconseguir un pingüí benefici.
Quinto. Que despues de executat, per lo espay el temps necesari, lo medi de dita compra, se destinen tres personas e coneguda autoritat, zel y sana intenció, agradables al poble, y V. S. altres tres eclesiástichs, de las mateixas cualitats, las cuals vagian á las casas dels individuos, y ab la major dulzura y suavitat, los exorten y cercioren de la obligació quels incumbeix, antes de poderse posar ma, á la plata de las Iglesias, y executen lo demés, que perjudicaran convenient, per lo escrutini de dits individuos.
Sexto. Que convertits en moneda los poms de plata, apliquen tots los arbitres posibles, y cobrese tot lo que se pugue dels deutors.
Y per últim, com altre dels requisits sia lo permís de la Sede Apostòlica, que sens perdrer temps, se suplique á S. S., la llicencia per dita aplicació, la cual, si be vingues lo cas, podrà executarse ab tot consentiment de V. S. y del clero, encara que no hagia arribat, ab tot, deu solicitarse y suplicarse.
Y així ho senten, salvo meliori.
Barcelona 23 de octubre de 1713.
D. Agustí Ramoneda, Pbr.
D. Maurici Andreu, Pbr.
Fr. Pau Andreu, Provincial dels Mínims.
Fr. Tomás Sabater, del ordre de Predicadors, Mestre de Teologia.
Fr. Esteve Sagarra, Ministre del Convent de la Sma. Trinitat de PP. calzats de la present Ciutat.
Fr. Tomás Salvador.
Concordat cum suo originali.
Rifós. V. G. et off.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera.
