Visca el Català a la Franja de Ponent! (444)

Bon dia,

 
Avui portem al Recull la opinió d’en Francesc Ricart en un article al portal vilaweb.cat, clar i català!
 
El que passa amb la Nació Catalana és d’escàndol i ara que el Principat pot aconseguir l’anhelat alliberament Nacional (i per tant també en bona part social) a la resta de territoris de parla catalana el Nacionalisme Espanyol, opressor i imperialista, sí, així, amb totes les paraules, apreta d’allò més.
 
És realment indignant, però no se’n sortiran amb la seva, amb la Independència de Catalunya tot farà un sotrac que ajudarà a la resta del país, i també molt als nostres veïns treballadors i treballadores espanyols, a fer la revolució. De ben segur!
 
Salut i Visca la LLENGUA CATALANA a la Franja de Ponent
 
Sergi Alcon i Gibert

P.D.: L’escrit d’en Ricart ve donat per la reacció a l’enèssim atac del Nacionalisme Espanyol a la llengua i societat de parla catalana:

 

El Govern d’Aragó liquida l’últim rastre legal del català i de l’aragonès

 

Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:

Artículo 4. Lenguas minoritarias. El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.

Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.

I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).

El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.

«Artículo 4. Lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón: 1. Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. 2. Constituyen el patrimonio lingüístico aragonés todos los bienes materiales e inmateriales de relevancia lingüística relacionados con la historia y la cultura de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.»

Així, el redactat es legitima de la següent forma:

En materia de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, se modifica la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés […] para adaptar la regulación de las lenguas y modalidades lingüísticas a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

La proposta va tenir una única esmena, proposada per Esquerra Unida. Desconeixem el resultat de les votacions:

ENMIENDA NÚM. 232.Se propone modificar el apartado 2 del artículo 33, relativo a la Modificación de los apartados 1 y 2 del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del patrimonio cultural aragonés, sustituyendo «las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma» por: «el catalán y el aragonés con todas sus modalidades lingüísticas».

 

 

Que ha comportat reaccions com la del següent Manifest Franjolí:

 

Manifest en defensa del català a la Franja

Posted on 23 gener, 2015 by graciaz

Fins a data d’avui les adhesions d’entitats i associacions cultural són nombroses

“Reclamem un estatus digne pel català a la Franja”

Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s’ha esdevingut els últims dies, amb l’anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l’esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials de l’alumnat anomenaven a l’assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:

-Reclamem per a la llengua catalana un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics.

-Creiem que el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l’arraconament del català a les escoles i a la societat franjolina.

-Aquesta situació contribueix a implementar la confusió vers les aptituds adquirides en llengua pels alumnes de la Franja, ja que aquesta denominació erràtica del català deixa dubtes a les famílies quan a la convalidació, o no, dels coneixements amb la denominació oficial de la llengua catalana.

-Donem tot el suport a l’associació de pares i mares del Col·legi Maria Quintana de Mequinensa, que ja ha expressat públicament el seu rebuig a aquesta denominació, que titllen com a “aberrant”, fet que compartim totalment.

-Palesem que a la Franja l’eterna situació de no normalització de la llengua pròpia ha esdevingut els darrers temps en un atac sistemàtic, on es nega la filiació catalana de la llengua des de les pròpies institucions, amb la denominació de “Lapao”.

-Convidem totes les entitats, col·lectius i persones que defensin la llengua catalana, de la Franja i de la resta del domini lingüístic, a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.”

Per veure les adhesions entreu a: http://movimentfranjoli.blogspot.com.es/

 

I ara sí l’article d’en Ricart

 

Francesc Ricart

 

23.01.2015

 

No hi volen la llengua catalana

 

 

Tot és susceptible d’empitjorar. Això hem d’entendre respecte de la llengua catalana a la Franja de Ponent quan ha transcendit que el govern d’Aragó, en el text de l’aprovació de pressupostos per al 2015, ha eliminat l’última referència de la llengua catalana del corpus legal d’Aragó: hi apareixia a la llei de patrimoni cultural, vigent des del 1999. Aquesta referència era un dels pocs arguments que esgrimien els defensors de la bona voluntat dels aragonesos envers el català. Així queda l’esguerro: ‘Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma.’

 

Aquest fet demostra encara més la malvolença de l’administració aragonesa contra el català, que arriba a fer desaparèixer qualsevol rastre de ‘llengua catalana’ en els textos legals. Culmina l’episodi lamentable de la denominació de la llengua catalana que apareix en la llei de llengües vigent aprovada pel PP i PAR aviat farà dos anys i que va ser motiu d’entreteniment i befa generals i alhora de preocupació del món català.

 

A més, la modificació del text legal ha coincidit amb el rebombori que fa pocs dies ha motivat l’aparició de butlletins de notes escolars –si més no, a l’escola de Mequinensa, al Baix Cinca– on s’ha substituït l’assignatura de llengua catalana per una denominada ‘lengua oriental’. Una altra declaració clara de les intencions d’amagar la llengua catalana a l’escola, que és on pot coure més.

 

Res no és gratuït, prou que ho diem des de fa massa temps. A VilaWeb, per exemple, amb motiu d’allò del LAPAO a la llei de llengües, hi escrivíem: ‘El nom no fa la cosa: ho diuen els qui no donen importància a un fet tan poc important com és canviar la denominació de català per una altra referida al mateix sistema lingüístic. Dir LAPAO on volien dir xapaurriat per no dir-ne, simplement, català… Són els mateixos que diuen que s’ha de dir Comunidad Valenciana al País Valencià.’

 

Aleshores, amb la denominació execrable que va fer riure i plorar tanta gent, es va atemptar de ple contra la nostra llengua; ara les notícies que ens ocupen no fan sinó confirmar allò que avisàvem: volen fer desaparèixer el català a la Franja, que hi desaparegui perquè… es diu llengua catalana. Res no és gratuït i la piconadora del PP no s’atura.



Aquesta entrada ha esta publicada en Recull comentat del procés d'Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *