1. Encarem la recta final de trimestre i per tant el temps de pactar amb l’Estat una consulta. També és la setmana del Concert per a la Llibertat, aquí teniu el vídeo promocional.
[youtube]http://youtu.be/NWF_C3DGrfY[/youtube]
2. Com a segona notícia comentada, i central del Recull d’avui, són diverses informacions del digital Directe.Cat al voltant de totes les suposades duplicitats que l’Estat Espanyol vol fer tancar a Catalunya, i totes les reaccions contràries que a casa nostra hi ha hagut, des de CiU, passant per ERC i la mateixa ICV-EUA. A tall d’exemple podríem dir moltes coses, però només esmentar que avui, per exemple, el diari Ara publica les despeses del tricentenari comparant-les a d’altres aniversaris. I aquí teniu algun exemple:
Bicentenari de la Constitució del Cadis: ………………………………21,5 milions d’euros Bicentenari del Dos de Maig a la Comunitat de Madrid:……. 28,0 milions d’euros Mil·lenari de la Ciutat de Granada: …………………………………….13,5 milions d’euros Tricentenari del 1.714:………………………………………………………….8,5 milions d’euros (previstos)
Què? Com us ha quedat el cos?… És realment indignant veure com la involució i la recentralització recalcitrant i evident que s’intenta fer triomfar. Això és, exactament, al que ens enfrontem si ens quedem dins d’Espanya (que en el fons vol dir retrocedir en tots els àmbits), i pels que encara siguin federalistes, aquesta és una situació més lluny d’aquest propòsit que la Independència en si! Com molt bé ja diuen gent com Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Antoni Castells, etc…
Quan estudiava Geografia i Història a la facultat, vaig assistir al patètic espectacle de veure com l’Estat Espanyol, de tota època i condició, putinejava (i putineja) els noms i orígens de les nostres muntanyes, pobles, etc… Fins al punt grotesc i patètic que durant l’execució d’un treball vaig haver recollir multitud d’errades de dimensions colossals, tot espanyolitzant el nostre territori conscient i/o inconscientment. Parlo per exemple, de canviar llocs on posava Masia Can Major, per Masia Camacho!!!
Avui es repeteix aquest intent de genocidi cultural amb moltes Institucions Catalanes, de les que trobareu un bon llistat en les notícies ressaltades, però que d’entre totes a mi m’indigna la del Servei Català de Meteorologia! Tant pioner per a l’Estat Espanyol!
Com bé diu el nostre company dels GOAL, Joan Forés, tot recordant-nos un conte d’H.G.Wells, en el País dels Cecs al que te vista bé se li han d’arrencar els ulls perquè no és com els altres i pot significar un perill! Això és Espanya i això és exactament el que fan, han fet i faran sempre amb Catalunya i els Catalans! Tallar-nos les Ales! Ja n’hi ha prou! I N D E P E N D È N C I A ! ! !
Rajoy encara no sap que Catalunya prescindirà abans de l’estat espanyol que del Meteocat
L’estat espanyol pretén liquidar el Meteocat, una joia de la nostra corona, un servei històric i d’avantguarda a Europa que Espanya no ens arrabassarà
L’assemblea sectorial de Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència de l’ANC, després de les declaracions de Rajoy explicitant la voluntat de l’estat espanyol de prescindir del Servei Meteorològic de Catalunya, han fet públic un escrit on subratllen la importància del servei a nivell, econòmic, social i emocional i recorden que com deia Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya i científic destacat del nostre país, “Catalunya dins el món i progressant amb tot el món, ha d’ésser la vostra divisa”. Avui el Meteocat té més de 42.500 seguidors al Twitter i més de 19.000 fans al Facebook, convertint-lo en un dels serveis meteorològics amb més seguidors a tot el món.
Sr. Rajoy: el nostre SCM és altament eficient, actiu, avantguardista, i vinculat a la societat catalana, i per tant, és intocable.
El pressupost d’AEmet pel 2012 és de 70 milions d’euros, amb 1400 treballadors, mentre que el de Meteocat és de 5,4 milions i hi treballen 70 persones. L’AEMet té un cost de 1,5 € per persona, el Meteocat ens costa 0,7 € per persona. El Servei Meteorològic de Catalunya és una entitat molt activa. La seva petita dimensió i el seu lligam al territori li permet una ràpida capacitat de reacció davant de qualsevol eventualitat meteorològica. Els seus excel•lents col•laboradors multipliquen els ulls del Servei i el fan arribar a tots els racons de Catalunya, exercint una tasca de vigilància meteorològica envejable des del punt de vista d’altres països. Ells són també els primers dins la Unió Europea que fan servir el sistema americà en els registres fenològics. La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques del Meteocat, pionera a l’Estat, ha estat duplicada a posteriori per l’organisme estatal en molts dels seus punts i en plena crisi econòmica (anys 2010 i 2011).
Catalunya país de meteoròlegs i aficionats a la meteorologia
El Servei Meteorològic de Catalunya té una llarga història de compromís amb el país que arrenca l’any 1921, situant ja llavors la ciència meteorològica i climàtica a l’avantguarda europea i desenvolupant una forma de fer que deixaria empremta. Per això, en l’àmbit de l’afició a la meteorologia i la climatologia, és evident que Catalunya és molt diferent a la resta de l’Estat. L’interès que aquestes ciències desperten en el nostre petit país és difícil de trobar a Espanya, amb dues associacions d’àmbit català molt actives en aquest sector (ACOM, Associació Catalana d’Observadors Meteorològics i ACAM, Associació Catalana d’Aficionats a la Meteorologia). D’aquí són la major part de fòrums i empreses que es dediquen a aquesta activitat a la Península, així com de particulars que tenen una estació meteorològica pròpia. Les xarxes socials a Catalunya entren en ebullició quan hi ha qualsevol esdeveniment meteorològic.
Xantatge d’Espanya a Catalunya per liquidar els Servei de Meteorologia
El Servei de Meteorologia de Catalunya i l’Agència Catalana de la Competència, seran moneda de canvi per a la flexibilització de l’objectiu de dèficit
Espanya continua treballant per liquidar el model autonòmic, al crit d’»Una administració, una competència”, el ministre Cristobal Montoro, en un Fòrum a Madrid, ha estat clar i contundent en assegurar que malgrat el Govern espanyol no pot tocar les competències de la Generalitat blindades per l’estatut, té la clau de la caixa i el principi constitucional de l’estabilitat pressupostària com a armes per forçar l’eliminació d’organismes com el Servei de Meteorologia de Catalunya, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la de la Competència i l’Institut Català de l’Energia, que són, segons va apuntar Rajoy, “organismes superflus” i podrien ser assumits pels seus “homòlegs estatals”.
Forçar l’eliminació d’estructures d’estat a canvi de recursos
El ministre ha assegurat que el compliment de les normes de la reforma administrativa que va avançar Rajoy, anirà lligada als objectius del dèficit autonòmic. El Servei de Meteorologia de Catalunya, l’Institut Cartogràfic, el Geològic, el d’Estadística, el Centre d’Estudis d’Opinió, i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la de la Competència entren en la categoria de “serveis superflus” i podrien susceptibles de ser assumits pels seus homòlegs estatals. La pregunta però és per què l’Estat no suprimeix organismes i fins i tot ministeris sencers com el de cultura, les competències del qual han estat transferides a les comunitats autònomes de fa anys.
Assaig general?
Avui mateix el delegat de l’Agència Estatal de Meterologia a Catalunya ha explicat el balanç meteorològic de la primavera al Principat, mentre als Matins de TV3, Ariadna Oltra entrevistava Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunaya, que ha insistit en assenyalar la importància d’un servei de proximitat i propi.
Confirmat el cop d’estat contra Catalunya
El govern espanyol vol liquidar el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges, el CEO i les Agències, Observatoris i Serveis
(ACN).- Espanya ens aboca a la independència per la via ràpida, el govern espanyol ha fet públic finalment les 253 pàgines que conformen el cor de l’informe sobre la reforma de les administracions públiques que pretén aplicar. El document dedica 50 pàgines a detallar les «duplicitats» detectades i fa propostes com l’eliminació del Consell de Garanties Estatutàries i la seva substitució pel Consell d’Estat. També proposa, entre altres que el control sobre els comptes de la Generalitat i altres administracions catalanes deixi d’estar a mans de la Sindicatura de Comptes i passi al Tribunal de Comptes, a més d’establir un permís únic de treball per a immigrants que deixi sense efecte l’autorització per part de la Generalitat.
El diàleg i el pacte a pastar fang definitivament
El document destina 50 pàgines a les «duplicitats» i inclou mesures ja anunciades en les últimes hores, però altres que no s’havien donat a conèixer com la previsió de substituir el Consell de Garanties Estatutàries i la Comissió Jurídica Assessora -juntament amb la resta d’òrgans similars de la resta de CCAA- pel Consell d’Estat. Segons l’informe, les seves funcions «són similars a les del Consell d’Estat» i la seva eliminació «suposaria un estalvi per a les CCAA del pressupost que dediquen a mantenir-los».
No obstant això, el document admet que per dur a terme aquesta substitució cal la modificació de les normes autonòmiques. En concret, apunta que caldria elevar el llindar que obliga a emetre un dictamen preceptiu a 50.000 euros, que és la xifra que ja actualment determina l’obligatorietat d’un informe del Consell d’Estat .
Vol que la Generalitat deixi de tenir la potestat de concedir autoritzacions de treball.
Una altra novetat és la proposta perquè que la Generalitat deixi de tenir la potestat de concedir autoritzacions de treball. Catalunya és l’únic territori que exerceix aquesta competència. Actualment hi ha dues autoritzacions: una de competència exclusiva de l’Estat per a la residència legal, i una altra de l’autoritat laboral autonòmica, que resol sobre la concessió de la possibilitat de treballar a l’empara de l’autorització de residència sol·licitada.
Segons l’informe, el sistema actual «impedeix tenir una visió global de la política d’admissió, introdueix barreres a la unitat de mercat i suposa l’existència de duplicitats horitzontals».
Per aquest motiu avisa que la Directiva 2011/98 de la UE estableix que cal un únic procediment per a la concessió d’una única autorització de residència i treball.
Per aquest motiu avisa que «es revisarà la normativa» per «implantar un permís únic», de manera que el permís de treball que era competència de la Generalitat quedarà substituït per «un informe de l’autoritat laboral autonòmica».
Proposa que el Tribunal de Comptes rellevi la Sindicatura El document també proposa la desaparició de la Sindicatura de Comptes -o òrgans semblants a les altres comunitats- i passa el control al Tribunal de Comptes espanyol. Per dur a terme aquesta proposta estableix la creació de 12 seccions territorials que corresponen a les comunitats que disposen d’aquesta figura menys Madrid, que seria la seu del Tribunal. També la desaparició del Síndic de Greuges i l’assumpció de les seves funcions per part del Defensor del Poble.
90 observatoris menys El document també fa referència als 90 observatoris que el govern espanyol vol eliminar. Catalunya és la comunitat que més en té i segons l’informe generen «disfuncions» com contractar informes a empreses externes o universitats, o fer documents que no tenen interès públic ni per a la presa de decisions. A més, segons el document, molts no aporten informació addicional a la que subministra l’observatori «d’àmbit nacional» del ram. Per aquest motiu proposa «unificar» i «integrar» aquests observatoris a l’administració central.
Defensor del Poble en lloc del la Síndic de Greuges Pel que fa al Síndic de Greuges, l’informe apunta que fa tasques «bàsicament iguals» a les del Defensor del Poble i apunta que la proliferació d’aquesta figura als territoris «ha donat lloc a un elevat cost de la tramitació de les queixes i un baix rendiment dels recursos humans». Segons l’executiu espanyol, el cost de tramitar una queixa al Síndic de Greuges és de 800 euros, mentre que al Defensor del Poble és de 400. En qualsevol cas proposa «l’assumpció plena de les competències dels òrgans autonòmics pel Defensor del Poble».
El CIS en comptes del CEO Un altre organisme que el govern espanyol proposa eliminar és el Centre d’Estudis d’Opinió. Segons el document, «el CIS podria assumir les actuacions dutes a terme pels organismes autonòmics amb una dotació mínima de recursos». El document apunta que aquesta mesura permetria que les CCAA que disposen d’un organisme d’aquest tipus puguin prescindir-ne.
ERC veu la reforma de l’administració del PP «un cop d’estat» contra les institucions catalanes, la CUP aposta per la «desobediència institucional» i Ortega diu que Catalunya no se sent al•ludida
(ACN).- El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha assegurat que la reforma de l’administració que ha presentat el govern espanyol només busca acabar amb l’autogovern i les institucions catalanes, un «cop d’estat» contra Catalunya, i ha recomanat al PP que, enlloc de dedicar-se a recentralitzar competències, podria evitar duplicitats «tancant els ministeris sense competències com el de cultura, el d’educació i el de sanitat» o acabar amb les inversions en l’exèrcit. La CUP rebutja el projecte «recentralitzador i privatitzador» de l’administració del govern espanyol i aposta per la «desobediència institucional» i per «accelerar el procés cap a la independència». Herrera creu que les víctimes de la reforma de l’administració seran «la democràcia, els serveis públics i l’autogovern», i Ortega diu que el Govern no aplicarà la reforma de les administracions perquè «Catalunya no se sent al·ludida».
La CUP creu que el PP està “imposant la centralització del poder institucional i l’obertura a la privatització dels sectors públics estratègics”
Per la CUP «amb l’excusa de l’elevat deute públic i de la duplicitat de competències, el govern del PP està imposant la centralització del poder institucional i l’obertura a la privatització dels sectors públics estratègics». La formació critica que, d’aquesta manera, es deixaran les institucions autonòmiques i locals «en una anècdota política buidant-les de competències i recursos financers».
ICV considera que les «víctimes» d’aquesta mesura seran «la democràcia, els serveis públics i l’autogovern».
El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, ha mostrat la seva oposició a la reforma de l’administració que aquest divendres aprovarà el Consell de Ministres. Segons el líder ecosocialista, les primeres «víctimes» d’aquesta mesura seran «la democràcia, els serveis públics i l’autogovern». Herrera ha opinat que els canvis que el PP planteja en l’administració local són «ideològics» i busquen afavorir interessos especulatius.
El president Mas recomana a Rajoy que “abans de donar lliçons” a Catalunya “facin els deures”.
El president també ha instat Rajoy a tancar alguns ministeris a Catalunya que tenen totes les competències transferides: “Hi ha ministeris sencers amb centenars de funcionaris que no tenen cap funció perquè estan totes les competències transferides”. Ha posat com a exemple els de Cultura, Sanitat i Educació.
La vicepresidenta del Govern Ortega ha assegurat que el Govern no aplicarà la reforma de les administracions perquè «Catalunya no se sent al·ludida». La vicepresidenta insta l’Estat a «fer els deures» perquè és el que «realment té una gran feina» per reduir duplicitats
3. Encertat article d’en Vicent Partal, en la seva editorial de Vilaweb, que ens ha difós el company dels GOAL, Carles Cosialls. És cabdal i revelador el 56% de vots favorables a la Independència actuals versus el 23% en contra, el que dona un 70% a favor si se li aplica una participació alta del 80% del cens! Ho volem més clar que és el moment més madur dels que tindrem per a aconseguir la Llibertat Nacional?!
Vicent Partal 21.06.2013
Tres detalls sobre l’enquesta del CEO
L’enquesta del CEO d’ahir va contribuir a validar això que sembla que són les grans tendències de futur de la política catalana, ja apuntades en enquestes anteriors. Tendències que em diuen que revalidaran enquestes posteriors. I crec que hi ha tres elements clau, sobre els quals m’agradaria cridar l’atenció.
En primer lloc, es destaca l’avenç consistent i imparable del sobiranisme, que ja supera folgadament els dos terços de la cambra. Això és un fet insòlit a Europa, on les independències s’han aconseguit sempre amb majories molt exigües. Els resultats de l’enquesta projectats en el referèndum arriben a atènyer xifres de setanta a trenta a favor de la independència, absolutament inusitades en el context europeu i, per tant, molt importants. Fa mesos que avise que la força de l’independentisme català no té comparació amb tot allò que ha passat fins ara a Europa. I això sembla més clar de dia en dia.
En segon lloc, és lògic que cride l’atenció el fet que ERC esdevinga la primera força política del país. Sobre això crec que hi ha dos apunts a fer. Primer, que és indiscutible que ERC ho fa molt bé. Que ha sabut trobar el to de serenitat i lleialtat al país, en aquest moment particularment clau, que ha connectat amb els electors. Però també, en segon terme, crec que cal advertir que el president Mas és imprescindible ara mateix. Si CiU afluixàs o es despenjàs del procés sobiranista tots tindríem un problema gros. De manera que de l’equilibri entre aquestes dues forces depèn bona part de l’èxit del projecte.
De moment crec que podem estar tranquils, gràcies a la maduresa de les reaccions de tots dos grups. I, fins i tot anant més enllà, em pregunte fins a quin punt Mas i Junqueras no prefiguren la que serà la força central de la política catalana post-independència, allà on les actuals CiU i ERC deixaran de tenir bona part del sentit que tenen ara. Només és una hipòtesi…
Finalment, he vist que hi ha qui es posa nerviós amb l’ascens, controlat, de Ciutadans. A mi no em sembla gens estrany. Si no pugen ara que la independència és a la porta, quan voleu que pugen? I, a més, l’ascens de Ciutadans, a costa del PP, és una noticia excel·lent, car Ciutadans és un partit nacional català (mal que els pese a ells) i amb la pressió que fan arraconen els partits espanyols a Catalunya a la dimensió més mínima, cosa que és un factor històric que no hauríem de deixar passar per alt. Perquè és, també, enormement significatiu.
4. I finalment un article que també ens ha difós en Carles, on el Victor Alexandre ens posa negre sobre blanc la excessiva por i autocrítica que tan ens caracteritza i de les que el Govern Espanyol se n’aprofita. Toca! Ara ja toca!
Opinió. Víctor Alexandre 25/06/2013
Ja surten veus dient que el 2014 és massa aviat
«El full de ruta de l’immobilisme és esperar que la crisi remeti per poder dir que la llibertat ja no cal, que la llibertat va ser només un recurs desesperat, una idea d’emergència»
Víctor Alexandre A mesura que s’acosta el 2014 comencen a sorgir veus del sector catalanista que demanen que s’ajorni la consulta sobre la independència de Catalunya. No ho diuen així, obertament, és clar, sinó que ho fan recorrent al mateix fantasma de la por de l’espanyolisme, però amb una petita variant: mentre l’espanyolisme ens amenaça amb les deu plagues d’Egipte, aquestes veus catalanistes ens diuen que encara no és el moment. El 2016 seria millor, o el 2025, que és aquí mateix, o el 2050, que és un número rodó, o el 2114 –oh, quin goig, el 2114!–, que coincidiria amb el quatre-cents aniversari de la pèrdua de les nostres llibertats, o el 3001, que també seria un any formós perquè coincidiria amb un canvi de mil·lenni. D’on ha sortit, aquesta idea esbojarrada del 2014?
Que ningú no pensi, tanmateix, que les veus a què ens referim estan en contra d’una Catalunya amb veu i vot a les Nacions Unides. Això no. L’únic que passa és que per a elles la llibertat del seu poble és una cosa difusa de la qual mai, mai a la vida, n’han fet una qüestió de principis. Talment com qui diu: “Si voleu regalar-me una casa nova, feu-ho. Però porteu-m’hi sense que m’hagi d’aixecar del sofà, si us plau”. És la mateixa actitud que la dels fumadors que no estan en contra de deixar de fumar “algun dia”. Sempre, és clar, que aquest dia no es concreti mai i que puguin continuar dient “algun dia”. Per això, ara que l’independentisme és majoria al Parlament i que no es pot dir, com abans, que som quatre gats, les veus esmentades recorren al fantasma de la por: “I si féssim la consulta i no la guanyéssim? Oh, quin horror!”; “I si ens enviessin els tancs? Ai, Déu meu!”; “I si aquell dia plogués i la gent es quedés a casa? Quin desastre!” Tot s’hi val per dilatar el procés, tot s’hi val per continuar asseguts al sofà.
Naturalment, en saben molt de disfressar l’immobilisme i elaboren discursos pletòrics de seny i de prudència i de contenció i d’enteniment. Són els amos del sofà i no tenen pressa. El país cau a trossos, però ells no tenen pressa. Ells tenen els ingressos mensuals garantits amb els quals podríem alimentar, si més no, tres famílies senceres. Ells diuen que hem d’anar a poc a poc, que s’ha d’endarrerir la convocatòria; que no ve d’uns anys; que hem de fer un govern de concentració amb un partit espanyolista com el PSOE de Catalunya –que no sols nega el dret del poble català a la llibertat, sinó que també li prohibeix des de Madrid que ho decideixi per mitjà de les urnes–; que hem de cercar la unitat amb els espanyolistes fent pedagogia, molta pedagogia, moltíssima pedagogia; que hem de passar-nos una colla d’anys pidolant que ens deixin fer una consulta, i que si tot i així no ens deixen, aleshores sí, aleshores, quan de nosaltres ja no en quedi res i visquin els rebesnéts dels nostres rebesnéts, serà el moment de fer un pensament. Un pensament que batrà el rècord Guinness del seny, de la prudència, de la contenció i de l’enteniment; un pensament per plantejar-nos de fer una sardana gegant que enlluerni el món i durant la qual repartirem barretines, caganers, carnets de boletaire i clauers amb el ruc català. Oh, quin èxtasi poder ser contemporanis de tan joiosa ballada!
Aquest és, en definitiva, el full de ruta de l’immobilisme: esperar que la crisi remeti per poder dir que la llibertat ja no cal, que la llibertat va ser només un recurs desesperat, una idea d’emergència, que quedarà com el deliri romàntic d’uns quants eixelebrats que no sabien veure els immensos avantatges de dur un dogal al coll i viure en captivitat. No és estrany que el 2014 els faci tanta nosa. El 2014 té una càrrega simbòlica que pressiona i compromet tot un poble, i saben molt bé que esvaint-se l’any simbòlic es pot esvair també la pressió i el compromís.
Salut i Fermesa
Sergi Alcon i Gibert
