Jornada II del setge. Dimecres. Els nostres fusellers i voluntaris, com ahir, han continuat importunant els borbònics, dificultant la maniobrada d’acampada del gros del seu exèrcit al Pla de Barcelona. Els hem agafat, fins i tot, cinquanta cavalls desprevinguts que portaven de Mataró a Pedralbes. En arriscada maniobra, hem passat dos canons de ferro que defensaven embarcacions fins a Montjuïc, al lloc anomenat Safont: amb ells els hem disparat per sorpresa fins a fer fugir la cavalleria enemiga que s’endinsava al Pla. Als carrers hi ha una tensió especial. El poble està neguitós i ha volgut respondre el més aviat possible els tants dies temuts moviments dels borbònics per consolidar els cordons de setge. També alguns cavallers han estat capturats per les nostres avançades quan intentaven passar de Barcelona a Sarrià. Els han portat protegits fins a la casa del Conseller en Cap. Hi ha hagut una arrauxada concentració espontània al davant, demanant justícia contra aquells traïdors. El Conseller Manuel Flix ha aconseguit dissoldre-la, després d’assegurar el poble què se’n faria dels presoners. Ha comunicat el cas al portantveus de governador don Pere Torrelles perquè iniciï les diligències oportunes. Els detinguts han passat a les seves pròpies cases, on romandran arrestats fins a nova ordre. De l’astúcia a la ignomínia només hi ha un pas.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Superioritat numèrica de les tropes borbòniques i superioritat en coratge i defensa de la llibertat de l’exèrcit català. Ja des de l’inici del setge a la ciutat de Barcelona queda palès que, tot i la superioritat numèrica de les tropes borbòniques, els catalans van destacar per la seva eficàcia en la defensa de la ciutat (cal fer menció sobretot a l’artilleria catalana sota el comandament del valencià Joan Baptista Basset que provocà vertaderes matances a les tropes borbòniques). En aquest aspecte, destacar la següent frase del diari:
(…) han continuat importunant els borbònics, dificultant la maniobrada d’acampada del gros del seu exèrcit al Pla de Barcelona. Els hem agafat, fins i tot, cinquanta cavalls desprevinguts que portaven (…)
En aquest sentit, la decisió de continuar lluitant en solitari contra Felip V, desprès que les potències europees pactessin el final de la guerra a la pau d’Utrech aquell mateix any, va sorprendre a Europa que va mostrar profunda admiració per aquella heroica resistència barcelonina. Anys més tard, Voltaire escrigué referint-se a aquest fet: «nació intrèpida que no compta la vida per res quan no l’esmerça a combatre» tot i que conclou «Però malgrat llur valor i llur amor extrem a la llibertat, han estat subjugats en tots els temps». Però avui, rere tres segles de repressió, se’ns presenta la oportunitat de canviar la nostra història i gaudir de nou de la nostra llibertat, esdevenint un estat independent amb ple dret!
No es estranya la sorpresa que va causar la forta resistència i coratge dels defensors de Barcelona si tenim en compte aquesta desigualtat numèrica. Els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l’Exèrcit Regular Català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que recolzaven a Carles III, comptava amb un total de: 2.000 homes de l’ Exèrcit de Catalunya, 4.700 homes de la Coronela, 470 cavalleria, 258 peces d’artilleria, a més de 123 canons bronze, 64 canons ferro, 33 morters i 38 pedrers.
D’altra banda, les tropes borbòniques comptaven amb 40.000 homes, 63 batallons francesos, 15 batallons espanyols, 10 batallons estrangers, 150 peces artilleria, 28 canons de bronze, 82 canons de ferro, 32 morter i 8 pedrers.
Així, molt sobrepassats en nombre, i completament envoltada la ciutat pels soldats borbònics, els catalans van triar la resistència fins la mort (Viurem lliures o morirem!). Altre fet que sorprèn, tenint en compte aquestes dades, és el nombre de baixes corresponents a cada bàndol. S’estima que el total de baixes catalanes està al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de les 15.000, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714 (es fa difícil fer un recompte de morts, sobretot de la banda borbònica a causa de les contradiccions dels documents de l’època).
Localització. Bé, tornant al 26 de juliol de 1713 i enllaçant amb aquest caràcter intrèpid, es comenta que alguns barcelonins embarquen 2 canons de ferro en naus i els porten a Çafont (Safont, en català actual), als peus de Montjuïc, des d’on bombardegen les posicions borbòniques forçant la retirada de la cavalleria borbònica.
Les immediacions de la Masia de Safont, del segle XIII, més tard també van ser l’escenari del combat que es va produir durant el setge de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona el 6 de setembre de 1713.
Masia de Safont. Font: La ilustració Catalana, tom XI, 1890, pàg.243
I ens relata també altre episodi protagonitzat pel Conseller en Cap Manuel Flix i el Governador de Barcelona Pere Torrelles davant la arrauxada concentració espontània (…) demanant justícia contra aquells traïdors que intentaven escapar de Barcelona cap a Sarrià. Coneguem una mica més aquests personatges i aquests fets.
Els personatges. En Manuel Flix fou Conseller en Cap de Barcelona des del 30 de novembre de 1712 fins el 30 de novembre de 1713. Va presidir el Braç Reial durant la Junta de Braços de Catalunya i va intentar diverses maniobres perquè el Braç Reial votés per la submissió incondicional a Felip V. Tot i fracassar en els seus intents i un cop proclamada la continuació de la guerra va romandre al capdavant del govern de Barcelona. Va encapçalar la facció partidària de la negociació i al capdavant de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona bloquejà les propostes de la Junta 36ª. Com a Conseller en Cap de la ciutat, va prioritzar els interessos dels civils barcelonins a les necessitats de la guerra total; aquesta actitud li va suposar l’animadversió declarada dels patricis partidaris de la guerra però, per altra banda, es va guanyar l’admiració del poble. Per aquesta raó quan va acabar el seu mandat com a Conseller en Cap, va continuar formant part de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona.
El Governador de Barcelona, Pere de Torrelles òlim de Sentmenat i de Perapertusa era Noble del Principat de Catalunya (1???-17??), Baró de la Roca, Montbui i Eramprunyà (1669?-17??), Senyor de les Quadres de Torrelles i de Pallejà (1669?-17??), Marquès de Torrelles (1706-1714), Protector del Braç Militar de Catalunya (1704-1706) i Portantveus del General Governador del Principat de Catalunya (1705-1714). Des de l’inici es va declarar partidari de la Guerra a Ultrança i es va quedar a Barcelona.
Els fets. El 26 de juliol de 1713, doncs, el Conseller en Cap va informa al Governador de Catalunya de l’arrest dels desertors que havien intentat fugir de Barcelona:
- Josep Clariana i de Gualbes, comte de Munter
- Antoni Clariana i de Gualbes
- Antoni Magarola i Sentmenat, Comte de Quadrells
- Ramon Meca i de Cardona
Detinguts aquests per les guàrdies avançades, van ser conduïts al domicili del Conseller en Cap Manuel Flix mentre eren escridassats per la multitud. Després de calmar els ànims de la gent el Conseller Flix va demanar a la gent que es retiressin prometent que es faria justícia. El Conseller en Cap avisà al Portantveus del General Governador de Catalunya, i foren condemnats a arrest domiciliari per salvar-los de la ira del poble durant la resta del setge.
Olga Hiraldo i Martí
Retroenllaç: Diari de Setge 1713-1714 | fmany67