Diari de setge: 1 d’agost de 1713 (dia 8)

Jornada VIII del setge. Dimarts. Avui han fet jurament solemne, conforme és costum, a la sala gran de Sant Jordi, i han començat a exercir els seus càrrecs els nous diputats i oïdors de la Diputació del General per al proper trienni. Déu ens els vulgui conservar tres anys. Ens ha donat per president fra don Josep de Vilamala, sagristà del monestir de Banyoles; per diputat militar don Anton de Berenguer i Novell; per diputat reial el doctor en drets misser Anton Grases; per oïdor de comptes eclesiàstic el doctor fra don Diego de Olzina i Vilanova, sagristà de Sant Pau; per oïdor militar don Francesc de Perpinyà-Sala i Sasala, en Granollers populat; i per oïdor reial mossèn Tomàs Antich Saladrich menor, ciutadà honrat de Barcelona. Ha començat també avui la visita d’inspecció dels oficials del trienni anterior, per corregir els seus abusos i actuar contra els qui mal hagin servit el General, fent ús particular i prenent els diners i els oficis que són de tots. Fora muralles, hem tret de la ciutat dos canons que han fet des dels Caputxins gran mal als enemics. Per primera vegada una companyia de la Coronela ha passat la nit a l’exterior, en defensa del Convent: hem començat a construir un reducte davant la porta. Avui ha mort el capità Bernat Fita, d’una escopetada. I diuen que tres mil borbònics han saquejat Manresa.

Font: http://www.diaridesetge.cat

El Convent de Caputxins i la Coronela. Rere el reconeixement del Convent de Caputxins a la vessant de la muntanya de Montjuïc, i la decisió de fortificar-lo, a l’endemà, dia 1 d’agost, es van treure de Barcelona dos canons fins a la línia del Convent de Caputxins per abastar el cordó borbònic, i, de fet, els van fer funcionar immediatament i va causar-li gran estrall a l’enemic. El Comandant General Villarroel va sortir a inspeccionar aquesta bateria i va ordenar que per la nit es reforcés la fortificació del Convent de Caputxins per veterans i membres de la Coronela i fusellers.

Fuseller
Font: 1714. El setge de Barcelona

La Coronela era el nom que rebien les milícies urbanes de les ciutats del Principat de Catalunya. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d’oficis, així, era una milícia gremial formada per companyies que agrupaven els menestrals d’un o varis gremis.

La Coronela de  Barcelona, de gran tradició d’autodefensa de la ciutat, estava organitzada en  6 Batallons, cadascun dels quals estava sota la protecció d’un Sant Patró Catòlic: I Batalló «Santíssima Trinitat», II  Batalló «Immaculada  Concepció», III  Batalló «Santa Eulàlia», IV Batalló «Santa Madrona», V Batalló «Sant Sever» i VI Batalló «Mare de Déu de la Mercè». Cadascun dels batallons comptava amb  7, 8 o 9 companyies, totes elles amb uniforme propi, pagat pel gremi, que feia que sovint rivalitzessin entre ells per lluir els millors uniformes. Així aquesta força paramilitar agrupava aproximadament 4.000 homes.

La Coronela de Barcelona tenia com a funció principal la defensa de la pròpia ciutat. No es tractava d’una unitat concebuda per a combatre a camp obert, tot i que puntualment algunes companyies poguessin desplegar-se a l’exterior, de fet, el general Villarroel només la va mobilitzar pel combat en els darrers moments del terrible setge. Així, la seva tasca era garantir les guàrdies, i arribats el cas, defensar els baluards, portals i muralles de Barcelona. Per tant, aquella nit es van quedar una companyia de la Coronela a l’exterior, en defensa del Convent.

El Conseller en Cap no només presidia el Consell de Cent, sinó que també era el governador militar de Barcelona, amb jurisdicció sobre les seves muralles i fortaleses, i el coronel, el cap militar de la Coronela.

Més desertors borbònics però també retornen les seves galeres. L’1 d’agost, 10 desertors borbònics entraren a la ciutat. Van retornar també les galeres borbòniques que havien pres la obediència de la ciutat de Mataró, així intensificaven el bloqueig i setge terrestre i marítim.

Manresa, focus de repressió.  Un destacament borbònic de 3.000 homes, que van formar el dia 30 de juliol, deixa a primers d’agost el camp borbònic del pla de Barcelona i arriba fins a Manresa, que és saquejada hostilment, provocant morts, sense tenir en compte ni edat ni sexe, i dies més tard, cremen prop de la meitat de les cases de la ciutat.

Aquestes tropes borbòniques estaven sota les ordes del tinent general José de Armendáriz i del general de batalla José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar, i van ésser enviades per tal de repressaliar durament la ciutat de Manresa, inclòs el propi Armendáriz va presentar certa resistència a complir les violentes ordres del duc de Pòpuli.

El dia 5 de juliol de 1713 comença la Junta de Braços a Barcelona on s’opta per la guerra a ultrança.

Font: 1714. El setge de Barcelona

Un dels participants de la Junta de Braços és el síndic de Manresa doctor Josep Sala i de Miralles, sogre del germà de Rafel Casanova, conseller en cap de Barcelona.

però una setmana més tard va arribar a la ciutat el coronel austriacista Josep de Peguera  La ciutat va resoldre sumar-se al bàndol de la Diputació formant una coronela per defensar-se. Durant el mes de juliol la ciutat de Manresa, a través dels seus síndics,  es posa sota l’obediència del generalíssim borbònic duc de Populi que es trobava a Igualada. Una setmana més tard, però, el coronel Josep de Peguera i de Cortit va arribar a Manresa amb 60 cavalls i va demanar l’obediència a la ciutat en nom de la Diputació de Catalunya, degut a que les tropes aliades ens havien abandonat, així, va reclutar homes per lluitar a favor de la resistència catalana. Aquest fet va motivar la voluntat de l’alt comandament borbònic de castigar la ciutat i va iniciar una repressió extrema, amb gran violència, per odi i per tal d’obtenir la submissió sense resistència dels pobles de la Catalunya central, de fet va promoure que moltes poblacions es passessin a l’obediència de Felip V. El saqueig i incendi que va patir la ciutat uns dies després, concretament el 15 d’agost, va ser el principal exemple de repressió i de barbàrie contra la societat civil catalana.