El 18 de setembre de 1713 arriba l’Expedició del Diputat Militar a Castellciutat, a la Seu d’Urgell, i uns dies després surt precipitadament, de manera que destacaments borbònic van bloquejar Castellciutat. El 24 de setembre, el General Bracamonte entrega una ordre d’Starhemberg signada el 9 de juliol segons la qual Castellciutat havia de ser lliurada a les tropes borbòniques, aleshores el General Moragues, Governador de la fortalesa des de 1707, crida a Consell i aquest resol que donada la manca de queviures, l’estat de la Fortalesa, i no tenir cap esperança de socors, és millor entregar la plaça i evitar que la guarnició caigui presonera. Així, el 28 de setembre de 1713, el General Josep de Moragues, Governador de la Fortalesa de Castellciutat, signava capitulacions i lliurava la fortalesa a les tropes borbòniques.
Aquesta fortalesa va tenir un paper rellevant en la història de la derrota político-militar de Catalunya. Castellciutat controlava una àrea extensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de l’altra banda de la frontera.
Mapa de Castellciutat en relació a la Seu d’Urgell
(Plan de Castel Siutat et de la ville d’Urgel, 1787)
L’expedició del Diputat Militar, el general Moragues i Castellciutat. L’intent de resistència català es va produir, tanmateix, en un context estratègic difícil, atès que l’exèrcit espanyol ja ocupava la major part de les places fortes i ciutats del Principat però es podia intentar un control de les zones intermèdies. Hostalric i Castellciutat, tot i estar controlades per forces imperials, havien de ser entregades a les forces borbòniques degut al pacte d’evacuació que havien signat ambdues parts, per la qual cosa els catalans només podien disposar de Cardona i Barcelona.
Cardona era una poderosa falca al centre i, si s’aconseguia el control d’Hostalric i Castellciutat (en mans imperials) tot tallant les rutes principals del país, la Via Augusta i la Cicatriu Ceretana, l’exèrcit català podia tenir més opcions de victòria. També hi havia possibilitats, en un primer moment, d’ocupar Berga i Puigcerdà. És en aquest sentit que cal entendre l’expedició del diputat militar, que va partir de Barcelona el 9 d’agost de 1713 i que tenia com a objectiu ocupar Hostalric, guanyar la Catalunya interior i garantir la possessió d’un contingent important de cavalls pels regiments de cavalleria (fins a 600 o 650) que el general aliat Wallis havia ofert i venut a les autoritats catalanes.
Les autoritats catalanes pensaven articular una estratègia sobre la base de la possessió de les fortaleses de l’interior (Hostalric, Cardona, Castellciutat), des de les quals columnes nodrides i ràpides de dragons i cavalleria sotmetrien el rerepaís. Els cavalls, per tant s’endevinaven fonamentals.
Mapa del recorregut de l’Expedició del Diputat Militar.
Des del 1707 al 1713, el general Moragues es féu càrrec de la defensa de la frontera del nord de Catalunya i coordinà la resistència contra les incursions franceses en territori català.
Amb una acció a l’exterior contundent, controlant fortaleses i mobilitzant el país, el cordó de setge contra Barcelona, esdevindria inviable, ja que els borbònics serien incapaços de mantenir la línia de comunicacions i de subministraments des de Castella fins a Barcelona.
La fortalesa de Castellciutat comptava amb una guarnició de 4 companyies del regiment de la Diputació i un nombrós grup de fusellers de muntanya (miquelets). Res no havia d’impedir que aquesta plaça sota control català reconegués l’autoritat de la Diputació però el General Moragues va negar-se a posar la plaça sota l’obediència de les autoritats legítimes de Catalunya, tot argumentant que tenia compromisos contrets amb els imperials per rendir-la a les tropes borbòniques. De manera encara més inexplicable els responsables de l’expedició no van destituir Moragues i van abandonar la plaça renunciant-ne a l’ocupació i a establir un nou comandament. Moragues va acabar lliurant la fortalesa a finals de setembre de 1713. Aquest va ser el principal fracàs de l’expedició ja que amb l’eix Cardona-Castellciutat sota control català s’hagués pogut plantejar amb molta més agressivitat la campanya interior, tot debilitant el dispositiu borbònic de setge a Barcelona.
Després del Tractat d’Utrecht (1713), en què anglesos i holandesos rescindiren l’aliança amb els catalans a canvi de guanys territorials i econòmics, rebé l’ordre de retre Castellciutat als filipistes, però, tot i trobar-se malalt, s’hi negà i resistí encara tres mesos fins al 28 de setembre del 1713, quan, davant la impossibilitat de rebre nous reforços des de Barcelona, decidí capitular, acollint-se a l’indult ofert pels borbònics als dirigents Vigatans.
En capitular, passà a Sort, on, davant l’incompliment borbònic del pacte de capitulació i animat per la resistència de Barcelona, a principis de 1714 contactà amb les tropes catalanes resistents a fi de reprendre la lluita a la zona del Pallars i la Cerdanya. Amb un destacament de fusellers intentà infructuosament recuperar la fortalesa de Castellciutat. Fou perseguit fins a Sort per un poderós exèrcit que envoltà la vila pels quatre costats. Miraculosament pogué sortir de l’encerclament i els filipistes indignats perquè se’ls havia escapat, detingueren la seva muller i família i se’ls emportaren a Balaguer. Moragues, amb un cop de mà audaç, els alliberà i es traslladà amb la família a la fortalesa de Cardona, on es posà a les ordres del Coronel Antoni Desvalls, Marquès de Poal.
Moragues seguí lluitant juntament amb Antoni Desvalls i Ermengol Amill, amb els quals obtingué èxits assenyalats portant subministraments a la Barcelona assetjada. Destruí de manera persistent els combois filipistes que venien de França i féu que els francesos li atorguessin el sobrenom de El dimoni del Montseny.
General Josep Moragues
El General Josep de Moragues i Mas fou uns dels pocs militars que lluità durant tots els 9 anys que durà la Guerra de Successió a Catalunya, essent protagonista ja des del 1705 en els combats del Congost, fins a la Campanya Catalana de 1713-1714. Així mateix fou un dels militars catalans que assolí una de les més altes graduacions, la de General de Batalla. Aquests dos fets, tant el seu destacat protagonisme des del 1705 fins el 1714, com la seva alta graduació militar, són els que expliquen la brutal i vil execució que les tropes borbòniques i els seus lacais botiflers li reservaren sense respectar-li els honors que com a militar li devien haver tingut. Si vols saber més, clica aquí.
Capitulacions de la Guarnició de Castellciutat i Aristot.
«Capitulaciones y pactos con los cuales el ilustre señor don José Moragues y Mas, gobernador de la plaza de Castellciutat, sus fuertes y castillos de su dependencia entregará dichos castillos y fuertes a la persona que diputará el ilustre señor don Feliciano de Bracamonte, mariscal de campo de los ejércitos de la potencia que entra a poseer insiguiendo la orden del Exmo. Señor mariscal Starhemberg, su data, de San Andreu, a los 9 de julio de 1713.
»Primeramente, insiguiendo la dicha orden, se entregarà laplaza y fuertes de Castellciutat y Aristot, con toda la artillería, pertrechos y municiones; tomando inventario, con intervención de la persona que diputare para la entrega dicho señor don Feliciano Bracamonte, el cual inventario deberá ser firmado de dicha persona diputada a este efecto.
Concedido.
»Segundo, insiguiendo la misma orden del Exmo. Señormariscal Starhemberg, se tomará inventario de los víveres que hay existentes en dicha plaza de Castellciutat, pero como estos no pertenezcan al señor emperador, por haberse tomado con el recibo del tenedor de bastimentos y otros oficiales de algunos particulares, se los entregará a la persona que diputare dicho señor mariscal de campo y se pagará en la tesorería de S.M.C. a las personas que pertenecieron.
Concedido, menos lo que pertenece al cuarto artículo.
»Tercero, en atención que en dicha plaza hay algunes provisiones de legumbres, vino, tocino y vacas saladas que dicho señor don José Moragues ha pagado de su dinero, se deberán valuar estos géneros y su importe deberá pagarse al dicho general don José Moragues por la tesorería de S.M.C
Concedido.
»Cuarto, que todas las guarniciones de dichos castillos y fuertes, así oficiales, soldados y fusileros, hayan de salir libres con todas las armas cargadas, equipajes, bagajes, caballos, banderas, con dos barriles de pólvora y cuatro cajas de balas de fusil, que son las que trajo propias el regimiento de la Diputación de Cataluña, y asimismo 73 fusiles propios del referido regimiento y con la demás montura de patronas, salinas y bayonetas.
Concedido, a la excepción que no puedan llevar las banderas arboladas, ni sacar los 73 fusiles, bayonetas y demàs monturas, que debe quedar en dicho castillo, dando recibo al comandante del regimiento para su descargo.
»Quinto, que dicho regimiento de la Diputación y demàsgentes hayan de ser conducidas hasta la ciudad de Barcelona, llevando siempre consigo todo lo expresado en el capítulo antecedente, dándoles escolta suficiente hasta el camino cubierto de dicha ciudad suministrándoles todo lo necesario para su viaje y sin que por ningún pretexto se les pueda impedir y quitar ningunas acémilas, caballos, armas, bagajes, ni tampoco las banderas de dicho regimiento.
Concedido, con excepción de llevar las banderes arboladas, fusiles, bayonetas y demás montura, como queda explicado en la respuesta del artículo antecedente, y gozaran oficiales y soldados, sin excepción alguna del armisticio y perdón general concedido por S.M.
»Sexto, que no pueda maltratarse, prender ni hacer extorsiónalguna a los soldados, oficiales y fusileros de dichas guarniciones aunque hubieran servido y fuesen desertores de los ejércitos de S.M.C.
Concedido.
»Séptimo, que se hayan de dar los bagajes necesarios paraconducir a los enfermos hasta la ciudad de Barcelona.
Concedido
»Octavo, que en el interín se observarà una buena fe, suspensión de armas y todo acto de hostilidad entre las dichas guarniciones y ejércitos de S.M.C.
Concedido
»Noveno, que con los pactos y condiciones expresados y referidas se entregará esta noche a las tropas de S.M.C. la puerta del Rastrillo, empalizada y media luna de Oriente; y mañana, día 29, se hará la entrega del castillo con los referidos pactos, que se observarán de buena fe, de una parte y otra.
Hecho en Castellciutat, 28 de septiembre de 1713.
Don Feliciano Bracamonte
El general don José Moragues»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: www.guerradesuccessio.cat; www.11setembre1714.org, Narraciones Históricas, vol. III, de Francesc de Castellví; Gazeta de Barcelona.
