Con detectar el nostre Infiltrat..
Afortunadament pels catalans el nou Estat Català, ja és un fet inevitable apuntat per prestigiosos analistes internacionals i ja es parla que en molts dels despatxos de la diplomàcia i centres de decisió mundials, ja estan polint els nous encaixos per adaptar-se a la nova situació, tal i com es va fer quan s’estava intuint també la creació dels nous estats independents més recents.
Davant la situació actual, i malgrat les prudents declaracions de la diplomàcia internacional, molts governs i organitzacions polítiques i econòmiques mundials, els beneficia i interessa molt més l’eficiència, seriositat, esperit innovador i creatiu dels catalans dins d’un nou Estat propi i totalment independent del llastre que suposa la ineficàcia, prepotència i poca formalitat de l’Estat espanyol.
L’Estat espanyol, ja no interessa, més be destorba a molts. A l’Amèrica llatina, el poc prestigi que li quedava a l’Espanya s’ha enfonsat totalment amb l’aforament de totes les corrupteles que superen en molt a les pitjors repúbliques bananeres. Els Estats Units a part del desprestigi que té tot el que porta la marca España, poc els hi agrada que el presumptuós i “despilfarrador” Instituto Cervantes, dediqui el seu esforç i centenars de milions en submergides i maquiavèl·liques jugades per intentar espanyolitzar els infants d’aquell país. A Europa les incongruències entre els aires de grandesa espanyola i per sota ma, anar pidolant i incomplint pactes i compromisos, ja no enganyen ningú, i definitivament ja no confien en ells i busquen alternatives més sensates. Els poc països de l’Àsia i altres continents que saben de la existència del Reino de España, prefereixen apostar molt més per estats més dinàmics, creatius i innovadors com pot ser el nou Estat Català.
Però tot i així, els catalans no hem de baixar la guàrdia, no hem de ser ni ingenus ni babaus.
L’Estat espanyol, en els seus darrers i agònics moviments abans de la seva desaparició com a tal, intentarà desesperadament fer tots els intents per entorpir, desprestigiar i desvirtuar la creació del nou Estat català, un fet que a hores d’ara ja és impossible d’aturar. Des de sacrificar la monarquia, per instaurar una improvisada república, o oferir-nos el lloro i el moro, per despistar, intentar crear divisió, i veure si amb això poden allargar una mica més la seva inevitable desintegració
Quines tàctiques més els hi queden?
EL joc brut, el desprestigi, les guerres psicològiques, i la infiltració desesperada en tots els moviments socials, polítics i empresarials per intentar tergiversar, desorientar, desinformar, dividir, enfrontar i manipular l’exemplar, pacífic i democràtic procés independentista català que ha fet admirar el món sencer.
No ens hem d’estranyar doncs si veiem aparèixer noves associacions sense afany de lucre, amb un nom ben espectacularment independentista, o iniciatives que suposadament amb l’objectiu d’ajudar a la independència, el que pretenen molt sublimment és desvirtuar-la, desprestigiar-la, desorientar o fer minvar el nostre ànim i la nostra moral de victòria, però ja han fet tard.
Inventaran potser pel·lícules (o només amb els tràilers ja en tenen prou) suposadament independentistes per tal de contrarestar l’efecte positiu de les pel·lícules autènticament independentistes, ens voldran inundar el nostre inconscient d’imatges d’enfrontament i divisió social, independentistes exaltats i violents, tot tipus d’escenes que ens recordin la por, la fam, el patiment i el càstig que ens pot passar si ens separem, no paguem peatges, o no obeïm a l’Estat, però ja han fet tard.
Emmascarats d’independentistes i lluint ben alt l’estelada, sortiran com a bolets els agents infiltrats que ens incitaran al desordre, a la indignació, a la revolució, als fervors antimonàrquic, antisistema, i antiamericanisme dogmàtics, al comunisme marxista trotskista, tot per despistar, desunir, i desprestigiar interna i internacionalment el procés.
Molts d’ells diran que són més independentistes que el General Moragues o el Coronel Macià, i que amb les seves actituds o iniciatives ajuden a expressar el que passa de veritat al carrer, que estan donant pluralitat al procés, però darrera seu, la ma i el sobre, d’un Estat a la desesperada pagant a no catalans o catalans envejosos, plens d’avarícia i autodí, trencavidres, resignats, o coaccionats.
Quan se’ls desemmascari, us diran que veieu fantasmes a tot arreu, i ho negaran tot, dient que amb el seu modest gra de sorra volen contribuir a la pau i democràcia del procés. Evidentment, que han de dir? Però ja han fet tard.
Associacions, partits, iniciatives o organitzacions independentistes que amb bona fe, creuran que lluiten per uns nobles ideals, quan estan sent manipulades molt subtilment per molt poquets dels nostres hàbils infiltrats que segueixen el pla dissenyat als foscos despatxos i clavagueres de Madrid.
Ells saben molt bé, que quan més pacífic, cohesionat i democràtic sigui el procés independentista més ràpid s’assolirà el nou Estat Català.
Com detectar doncs el nostre Infiltrat?
Qui busqui la pau, concòrdia, cohesió social i política, moral de victòria dels catalans, missatges constructius, positius i motivadors, o apostí per la clara expressió democràtica i pacífica del poble a les urnes, difícilment pot ser l’Infiltrat.
Qui de forma directa, indirecta o subliminal, amb imatges, escrits, discursos, declaracions, vídeos promocionals, guions de novel·la ficció amb trama d’intriga cinematogràfica, o noves iniciatives suposadament vestides d’independentisme, inciti a donar una imatge del procés independentista d’incertesa, pors, penúries, venjança, violència, fam, coaccions, divisió social, enfrontament, derrotisme, desmoralització, o posar excuses per allargar-lo massa, té bastants números per ser el nostre Infiltrat a sou de l’Estat o d’organitzacions afins.
Nosaltres, els catalans de bona fe, sempre endavant, amb esperit constructiu i en clau positiva, sense odi ni rancors, amb els ulls ben oberts i la ment ben desperta, amb el cap ben alt, per damunt dels nostres cants, aixequem una Senyera que ens farà més triomfants. El nou Estat català, malgrat tot, ja és inevitable. Ells ja han fet tard.
Carles Camins
