Jornada XXI del setge. Dilluns. Fa tres setmanes de l’inici del setge. Davant l’evidència que don Ignasi de Cruïlles, sagristà major i canonge de la Seu d’Urgell, no compareixerà per prendre possessió del seu ofici, els assessors jurídics del Govern han aconsellat fer extracció d’un altre diputat eclesiàstic per substituir-lo. A conseqüència del bloqueig de la Ciutat, la Generalitat ha renunciat ja definitivament, després de molts dies d’intentant-ho, mentre no canviïn les circumstàncies de setge i ocupació del país, a l’encant de la recaptació dels seus impostos. Hi ha hagut quietud tot el dia fins a la tarda: han sortit quatre esquadrons de fusellers de la plaça, que han suportat el foc d’artilleria dels enemics des de Can Lledó i la caserna de l’esquerra de Gràcia. La seva cavalleria, però, no ha comparegut. Diuen que una dona que era a prop del Convent dels Caputxins ha quedat molt malferida: en Sisquet, m’ho ha explicat a casa, ha vist com la portaven ensangonada fins a l’Hospital de Santa Creu. Per cartes d’Anglaterra de 30 de juny passat avui hem sabut que el tractat de pau entre els anglesos i el rei Felip només ens reserva els mateixos privilegis que tenen i gaudeixen, esclaus, els habitadors de Castella. Ens traeixen vilment.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Tot està força tranquil però per la tarda es reprenen els bombardejos per l’artilleria borbònica des de la casa Lledó i la caserna borbònica de l’esquerra de Gràcia, per a fer front a una partida de Voluntaris, Fusellers i Hússars que intentaven un escaramussa contra la línia borbònica. La plaça respon fent foc des dels baluards i la línia dels Caputxins. Mor un cavall dels hússars i una dona resulta malferida.
Hússar hongarès. A banda dels diferents Regiments de cavalleria organitzats l’estiu del 1713, també hi havia esquadrons solts com el dels hússars hongaresos, uns soldats de cavalleria lleugera i ferotge que es van quedar a Catalunya quan el virrei Starhemberg va evacuar el territori. Es van mantenir organitzats i van lluitar a favor de la causa austriacista.
Article XII del Tractat d’Utrecht. Arriba notícia a Barcelona de l’article 13 del Tractat d’Utrecht entre el Regne de Gran Bretanya i la Monarquia Hispànica.
Tractat d’Utrecht (versió en castellà i llatí)
L’article XIII del text reconeixia l’esforç de la reina Anna d’Anglaterra per a garantir el manteniment de les constitucions del Principat, a què s’havia compromès en l’anomenat pacte de Gènova del 1705 amb Catalunya. No obstant, es traeix el pacte, i Gran Bretanya va preferir donar per bona la promesa de Felip V d’aprovar una amnistia als catalans i de donar-los els mateixos drets i privilegis que posseïen els habitants de les dues Castelles, «que de tots els pobles d’Espanya són els més estimats del rei Catòlic». Amb la redacció definitiva de l’article XIII s’abolien de fet les constitucions del Principat i s’hi imposaven les lleis de Castella, tal com Felip V ja havia fet el 1707 als regnes d’Aragó i al regne de València.
El 14 d’agost, doncs, arriba per cartes d’Anglaterra del 30 de juny passat, el tractat de pau entre Anglaterra i Felip V de Borbó, el contingut del capítol 13, que traduït de l’anglès al castellà, diu el següent:
Como la reyna de la Gran Bretaña ha insistido siempre con las mayores instancias en que los habitantes del Principado de Cataluña de qualquier estado u calidad que sean no solamente tengan pleno y perpetuo olvido de todo lo que han echo en la guerra passada, y gozen de la entera possessión de sus bienes y honores, sino que hayan de gozar también salvos sus privilegios antigos, el rey cathólico en atensión de la dicha reyna de la Gran Bretaña concede a todos los habitantes de Cathaluña no solamente el armisticio deseado, juntamente con la entera possessión de sus bienes y honores, però también les concede todos los privilegios que tienen y gozan los habitantes de ambas Castillas (que de todos los españoles son los más caros a su magestad cathólica), o que en adelante pudieren tener o gozar.
Tracte de soldats als presoners de guerra. Aquest dia d’agost, es tramita una carta del Comissari de Canvi de Presoners de Catalunya, al Comissari de Canvi de Presoners de les tropes borbòniques, exigint el tracte de soldats, als presoners catalans capturats pels borbònics. Ja que es tenia coneixement que el duc de Populi, lluny de tractar als presoners -paisans i soldats, segons l’estil de guerra, ordenava penjar-ne uns i posar d’altres a galera. De fet, feu construir en dos o tres parts diferents del Pla de Barcelona, unes forques ben altes, tot i que fins al moment no havia executat cap presoner.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Relació del siti de Barcelona de 1713 i 1714, de Mas i Soldevila, Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…de M Bruguera; 1714 El Setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernández Cardona.
