Diari de Setge: 28 de juliol de 1713 (dia 4)

Jornada IV del setge. Divendres. Els enemics han rebut avui el reforç de cinc mil soldats, que han destinat immediatament a ocupar les viles de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Del Pla de Barcelona només els queda un tros a Gràcia sense cloure de tot per fer cordó de setge. Des de l’Hospitalet han fet tres casernes: una als paratges de Collblanc, altra a Sarrià i la tercera del Guinardó a Sant Martí. Diuen que en total han arribat per formar la línia de contraval·lació uns 15 mil homes. Hem sentit emoció en veure transitar per Gràcia avui la guarnició que havia evacuat Tarragona fa alguns dies: advertit des de la plaça el pavelló imperial hem cessat el foc d’artilleria. Uns quaranta membres del Braç Militar, que desisteixen de la resistència a ultrança que va acordar la Junta General de Braços fa dues setmanes, presidits per don Carles de Llupià, s’han aplegat a la ciutat de Mataró, ocupada encara per les tropes imperials del general Wallis, a l’espera que sigui lliurada als borbònics. Els privilegiats no volen per a sí les incomoditats de la lluita. A la Ciutat, però, molts diuen que s’equivoquen de partit.

Sant Martí

El cordó del setge. Recordem que l’exèrcit borbònic s’havia retirat del Pla de Barcelona i havia acampat al Pla de l’Hospitalet de Llobregat, on va arribar a la desembocadura del riu un estol format per 6 galeres i 30 naus menors per aprovisionar les tropes borbòniques. I a l’endemà mateix, davant un nou acostament a la ciutat, els defensors de Barcelona van dur dos canons a Safont des d’on van bombardejar les posicions borbòniques forçant la retirada de la cavalleria borbònica. No obstant, la seva superioritat numèrica (s’estima uns 15.000 homes en total) va permetre l’aixecament del campament  de l’Hospitalet i va retornar al Pla de Barcelona, on va instal·lar diversos campaments en zones estratègiques per a bloquejar i assetjar la ciutat: un a la part de l’Hospitalet i Collblanc, un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra Senyora de Gràcia.

Cal recordar que a banda de la presència de les tropes borbòniques fora de les muralles, també s’observava davant les platges de la ciutat una nombrosa flota francesa, que just el dia anterior havia fet presa una galiota mallorquina. Així doncs, les bases terrestres i marítimes borbòniques fixaven l’inici del setge i bloqueig de Barcelona.

L’ocupació de Catalunya pels exèrcits de les dues corones es va portar a terme d’una manera sistemàtica en tots els fronts i sense trobar cap resistència apreciable per la part catalana, excepte Barcelona, Castellciutat i Cardona. S’estima que això va ésser possible rere la retirada imperial per l’arribada immediata dels exèrcits de les dues corones, estimats en 25.000 soldats espanyols i 7.000 francesos. Part d’aquests contingents es van desplaçar cap a la ciutat de Barcelona, fet que va permetre al duc de Populi establir el cordó del setge.

L’ocupació borbònica de Tarragona. El 14 de juliol de 1713,  les tropes borbòniques van ocupar la ciutat de Tarragona de manera que els austriacistes es van dispersar immediatament, sense cap organització. Dies més tard, concretament el dia 28 de juliol, com reflexa el Diari de Setge, les tropes imperials que havien estat de Guarnició a Tarragona comandades pel General Wallis passaven per davant de Barcelona sense mantenir comunicació amb la Ciutat, i cessant el foc d’artilleria els defensors de Barcelona.

Junta de Braços. La Junta de Braços s’inicia el 30 de juny al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat per a prendre la resolució si el Principat de Catalunya ha de fer un darrer esforç de resistència o sotmetre’s a la rendició incondicional.

Cada Braç va deliberar per separat en sales diferents, i el 5 de juliol següent el Braç Reial o popular va acordar la defensa amb armes del Principat, per mantenir-lo sota el domini de Carles III d’Àustria i preservar les Constitucions, Privilegis, Usos i Costums i immunitats de Catalunya, acord al que s’hi adherí l’endemà el Braç Militar i es decideix així, després de moltes deliberacions, continuar la guerra tot proclamant la resistència a ultrança.

Dins el Braç Militar hi havia partidaris, com en Carles de Llupià o en Francesc Grimau, de la submissió a Felip V donat l’abandonament dels aliats.  Alguns d’ells, tal com ens diu el Diari de Setge, junt amb principals membres de la noblesa catalana es van refugiar a Mataró amb d’altres filipistes, serien els anomenats botiflers (recomanem consultar l’entrada al bostre blog: Els Botiflers de Felip V).

El 9 de juliol de 1713, després de que la Junta de Braços arribés a la resolució final i proclamés la Guerra a Ultrança, es publicava el Ban de Guerra a Ultrança o públic pregó on es comunicava la decisió de prosseguir la guerra. Adjuntem el text recollit per Francesc de Castellví:

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel·lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel·lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

L’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que, el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou. Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.

Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel·lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.

Immediatament després de declarar la guerra a ultrança el 6 de juliol ( l’11 de juliol es documenta l’adhesió a la Guerra a Ultrança en nom del Regne d’Aragó i l’endemà en nom del Regne de València, tal com recull Francesc de Castellví a Narracions Històriques), es crea l’exèrcit català, que compta inicialment amb les restes dels Regiments de la Diputació i de la Ciutat i alguns regiments de miquelets dispersos pel país. Es nomenà un cap de l’exèrcit, Antoni de Villarroel, que va organitzar una força d’infanteria, cavalleria i artilleria d’uns 10.000 homes. També s’armà una petita flota de guerra per fer front al previsible bloqueig marítim de Barcelona.

El document d’adhesió del Regne d’Aragó a la Guerra a Ultrança l’11 de  juliol de 1713, va ésser donat pel Marquès de Castre-Pinós i  Don José Suelves en nom del Regne d’Aragó als Diputats de la  Generalitat de Catalunya:

Los aragoneses que se hallan en esta corte, que representan  el reino de Aragón, repiten de nuevo a V.E.F. afectuosas gracias y aseguran  a V.E.F. la eterna gratitud en que queda el reino de Aragón de la eficacia  con que V.E.F. han incluido en sus instancias y intereses los del reino de  Aragón y para manifestar al mundo que el desamparo de los aliados no turba  el acto del solemne juramento hecho a su legítimo rey y señor  permaneciendo constantes en su jurada lealtad y que, agradecidos de las  eficaces mediaciones de V.E.F., han resuelto significar a V.E.F. que por  los mismos motivos que V.E.F. juntos los tres estados, el día 9 del  presente mandaron publicar la heroica empresa de la defensa en nombre de  nuestro legítimo rey y señor, los aragoneses aseguran a V.E.F. que han  resuelto seguir la resolución de los fidelísimos, excelentísimos comunes y  la suerte que la Providencia les destinare, ofreciéndose a V.E.F. estar  prontos en cuanto V.E.F. considerare poder contribuir, sacrificando sus  vidas por juramento de su legítimo rey, conservación de los fueros y  privilegios y defensa de este fidelísimo y excelentísimo Principado,  viviendo afianzados que V.E.F. continuará las órdenes a sus embajadores y  enviados para que los intereses del reino de Aragón sean incluidos a los  que V.E.F. solicita conseguir en las cortes de Holanda y Inglaterra y si  por autorizar más el acto de recurso considera V.E.F. necesario que la  nación dé poderes se entregarán auténticos en la forma que V.E.F.  dispusiere.

D’altra banda, el 12 de juliol, el Comte de Cirat, Gaspar de  Calatayud, i el Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno, en nom del Regne de  València, entreguen el següent text als Diputats de la Generalitat de Catalunya,  adherint-se a la resolució de la Guerra a Ultrança.

Excelentísimos y Fidelísimos señores:

Los valencianos que han determinado mantenerse en esta ciudad, que  representan el reino de Valencia, nos han mandado repetir a V.E.F. las más  expresivas gracias de lo que V.E.F. se han interesado en procurar por su  consuelo y alivio de su patria en la deplorable situación en que la suerte  y el abandono de los aliados constituyen con más fuerza la servidumbre y  estrechan a la mayor agonía a los presentes.

Desean los valencianos manifestar su constancia, celo y fidelidad  a su legítimo rey y señor y dar a V.E.F. un verdadero testimonio de su  reconocimiento siguiendo la tan laudable resolución en que V.E.F.  deliberó publicar la continuación de la guerra en nombre del rey nuestro  señor y conservación de las leyes y privilegios, confiados en que el  paternal amor del rey nuestro señor ha de aprobar esta singular demostración de su  innata fidelidad y en que la divina Providencia protegerá tan justa  resolución.

La nación valenciana ha resuelto asegurar a V.E.F. que  han deliberado sacrificarse por las mismas razones junto con V.E.F. y que  están prontos en concurrir en cuanto V.E.F. considere contribuir a este  justo y honroso fin, considerándoles como nativos de este E.y F.  Principado, y ya que el reino de Valencia debió la mayor parte a las armas  gloriosas de este Exmo. Fidmo. Principado en la feliz expulsión de los  moros de su patria, no duda la nación, siendo tan unida en el honor y  interés común, que V.E.F. admitirá esta sincera expresión de su celo, amor y  reconocimiento, segura la nación en que V.E.F. continuará las instancias  que tienen interpuestas por medio de sus embajadores para que soliciten los  consuelos y alivios que en el presente estado pudieren conseguirse a favor  de los que se hallan extrañados de su patria con la eficacia que V.E.F. lo  han ejecutado hasta el presente y el compasivo ánimo de V.E.F. lo tiene de  nuevo ofrecido.

Companyia de Cavalleria número 3 Josep Badia. El 28 de juliol es lliuren poders per alçar una Companyia de Cavalleria a Josep Badia. La Companyia de cavalleria «Josep Badia» va ésser alçada pel mateix Capità Josep Badia. Durant la campanya de 1713-1714 va lluitar sempre als voltants de Barcelona, cobrint les sortides de tropes cap el Front Exterior i en els brutals combats del Setge de Barcelona. En el moment de ser alçada, la Companyia comptava amb uns 30 homes a cavall.

Olga Hiraldo i Martí

Fonts consultades: Gazeta de Barcelona, Annals consulars, Narraciones històricas, Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714).