Jornada XVIII del setge. Divendres. Els dos canons que tenim emplaçats en la línia del Convent dels Caputxins han continuat disparant sobre el cordó de setge. Els artillers combaten la calor, banyats en suor i pólvora, a base de relleus constants. Hem disparat també des dels Baluards de Tallers, Portal Nou i Santa Clara. Pobres desgraciats, matem ben segur innocents. Ens han entrat avui nou desertors de a peu i cinc de cavall. Sembla que la desbandada va a més. He tingut l’oportunitat de veure’ls, esparracats i extenuats per la nit de vigília passada al ras, esperant el moment de passar a les nostres posicions a l’exterior de la muralla. Avui, a les sis de la tarda, amb gran expectació al carrer, en representació de tot el consistori, els oïdors eclesiàstic i reial han vingut a retornar la visita al general en cap de la defensa don Antoni de Villarroel. Diuen que a prop de Mataró el general Rafael Nebot ha aconseguit una gran victòria i que els francesos han perdut en un sol encontre cent disset homes dels més ben preparats. El Regiment de la Fe s’ha distingit també per una altra virtut, el seu valor. També sembla que hi ha hagut un combat marítim molt cruent a prop de la badia de Roses del qual ens han arribat algunes notícies per mariners.
Portal Nou
Font: http://www.diaridesetge.cat
Baluards de Santa Clara i Portal Nou. La part més exposada a l’enemic era la nord-occidental, per això és en aquesta part on van construir força baluards per poder acollir l’artilleria. Així, en aquesta part, hi ha els baluards de Sant Antoni, Tallers, l’Àngel, Jonqueres, Sant Pere i Portal Nou. Les muralles del sud, en estar flanquejades pel mar, entre el baluard de Llevant i el Portal Nou, només hi havia el baluard de Santa Clara. A la muralla de mar, també es va construir reductes per tal de prevenir atacs marítims, inclòs n’hi havia un exterior, el reducte de Sant Eulàlia.
El llarg tram de muralla que s’estenia entre els baluards de Portal Nou i Santa Clara, de gairebé 300 metres, es va considerar el més feble, així, va esdevenir la línia principal de l’atac borbònic.
El baluard de Santa Clara era un dels més irregulars, s’adaptava al convent de Santa Clara que va esdevenir així una mena de fortalesa interior que el complementava. L’antic portal medieval de Sant Daniel servia aleshores com a accés a la plataforma de combat del baluard. La major part de torres de les muralles medievals van ésser arrasades però es van conservar en aquest sector la torre de Sant Joan, de gran alçada, i la del Carnalatge, ubicada ara a l’interior de la ciutat sobre una resta d’antiga muralla medieval.
Baluard de Santa Clara, amb el Convent de Santa Clara a l’interior de les muralles, i l’antic Portal de Sant Daniel a la dreta. També s’hi pot veure la Torre i el Portal del Carnalatge, en primer terme de la muralla, i la torre de Sant Joan a dins la ciutat. Font: 1714. El setge de Barcelona.
El baluard del portal Nou cobria una de les entrades principals a la ciutat ja que estava sobre l’antic portal medieval de la Via Francisca, el camí de França, que seguia el traçat de l’antiga via romana, així, del carrer Llibreteria continuava per Carders per anar cap a Montcada. Aquest Portal estava ben construït, era força sòlid, amb el monestir de Sant Pere de les Puel·les a la zona posterior, que al 1705 va servir de refugi per l’arxiduc Carles; però la seva disposició va fer que junt amb el portal de Santa Clara, fos el principal objectiu de l’artilleria enemiga.
En el diari de setge del passat 30 de juliol, vam comentar el baluard de Tallers.
Assalt a Mataró. En tenir noticia que l’enemic sortia de Mataró, el General Rafael Nebot ordenà que el Coronel Sebastià Dalmau marxés amb la seva cavalleria pel camí ribera del mar. Aquest, va marxar amb el seu Regiment, Guardes i Fusellers per la part muntanyosa de Llavaneres, mentre el Capità Francesc Busquets, deixant de reten 25 cavalls, amb només 5 va entrar als ravals de Mataró, on va prendre 3 cavalls però davant l’atac de 100 soldats borbònics, es va veure forçat a retirar-se però durant la retirada rep recolzament del Regiment de Cavalleria La Fe, del Coronel Dalmau. Així, els filipistes es van retirar cap a Mataró, quedant 60 soldats enemics morts i molts altres ferits, i van fer 9 presos i van aconseguir 20 cavalls. D’altra banda, el Capità Busquets va resultar ferit, amb 3 soldats i alguns cavalls, i va morir un Sargent del Regiment de Sebastià Dalmau.
Regiment de Cavalleria de La Fe d’en Sebastià Dalmau. Regiment de cavalleria de l’Exèrcit de Catalunya alçat a començaments de juliol del 1713 a Barcelona després de la Traïció Anglesa. La unitat va ser reclutada, ensinistrada, equipada, armada i finançada íntegrament pel Coronel Sebastià de Dalmau i Oller, que honrant la seva Fe Catòlica s’anomenà Regiment de la Fe.
Soldat del Regiment de cavalleria de la Fe.
Font: 1714. El Setge de Barcelona.
El Coronel Dalmau va voler alçar una unitat potent i va reclutar el màxim possible de veterans dels regiments de cavalleria de l’Exèrcit Reial, principalment aragonesos, com ara els dos subalterns del Coronel Dalmau: el Tinent Coronel Buenaventura de Cavero i el Sergent Major Cayteano Antillón.
Probablement va completar la seva plantilla, 500 homes, tot i que en successives ampliacions el regiment podria haver arribat a assolir fins a 750 homes a cavall.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…, de M Bruguera; Gazeta de Barcelona; Narraciones Históricas, de Francesc Castellví; 1714 el setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernàndez Cardona.
